De manera completament inesperada, en la sessió de control d’aquest dimecres al Congrés dels Diputats s’ha produït un potencial escàndol, que tant pot ser una tempesta en un got d’aigua, com un fet particularment greu.
Es tracta de la “desaparició” de l’informe del Consell d’Estat sobre el Decret Llei, d’una importància decisiva, sobre la regulació dels fons europeus. Recordem que aquest és un tema particularment sensible perquè estableix de quina manera el govern gestionarà aquests fons, que signifiquen molts diners, i una oportunitat excepcional per refer el país.
La via escollida del Decret Llei ja resta capacitat al Congrés per debatre a fons la qüestió, i el fet que fos convalidat per una insòlita abstenció de vot de Vox en l’últim moment, quan el que és habitual és que aquest partit voti contra tota iniciativa del govern, per bona que sigui, ja crea un marc de referència de molta sensibilitat. I sobre aquest terreny mullat s’hi afegeix ara la tormenta de la desaparició de l’informe.
En el transcurs de la sessió del Congrés, es va fer pales que de la documentació que acompanya el Decret Llei per votar la seva convalidació, havia estat liquidat l’informe del Consell d’Estat, que segons el portaveu de Cs i advocat de l’estat considerava que era demolidor i molt extens, perquè té 94 pàgines. El govern no va donar cap raó de per què s’havia omès aquest document, ni tampoc es va comprometre a fer-lo públic més enllà de quan ho cregui oportú. Però és clar, el moment era, i de fet és, quan es debatia allò que el Consell d’Estat va informar, i no d’aquí a uns mesos o setmanes.
Cal considerar que aquest informe no era obligatori, sinó que va ser una petició voluntària del govern. Però un cop fet, sembla que el que és lògic és donar-lo a conèixer al Congrés i de fet a tota la ciutadania. La llei del govern regula que, l’expedient administratiu de tota norma ha de formar part de la documentació i ha de figurar “en la memòria de l’anàlisi de l’impacte normatiu”. El govern Sánchez argumenta que una cosa és l’expedient administratiu i una altra el parlamentari, però la veritat és que no entenem massa com la documentació que arriba al Congrés, la institució que representa a tots els ciutadans, tingui menys components informatius que els que l’administració utilitza per a la seva tramitació, més quan estem parlant d’un informe d’una instància tan determinant com el Consell d’Estat.
Plana ara una qüestió sobre si la votació que es va produir pot ser declarada nul·la o no. Sobre aquest punt no hi ha unanimitat dels lletrats. Uns consideren que no, perquè no hi havia cap obligació d’adjuntar l’informe, i altres que sí. Però donada la militància política de la presidenta de la cambra, Meritxell Batet, i la majoria de la mesa, sembla realment improbable que el govern, que va aprovar amb tanta dificultat la norma en qüestió, accepti repetir la tramitació, més quan ara seria molt difícil que comptés amb l’abstenció de Vox i per tant es quedés sense convalidació del decret.
En tot cas, el que és necessari i urgent és que el govern faci públic l’informe del Consell d’Estat, donat que aquest organisme no pot publicar el dictamen ni remetre’l als diputats fins que l’executiu ho decideixi.
Al marge de qualsevol altra consideració, estem davant d’un cas evident de deliberada manca de transparència per part del govern, amb l’agreujant que afecta una qüestió decisiva, i que incideix sobre un punt feble de la seva imatge: la voluntat cada vegada més palesa d’ocultar fets que té l’obligació de fer públics. Els recents canvis en l’organisme que vetlla per la transparència governamental, derivats de la insistència d’aquesta instància en reclamar dades que el govern es negava a fer públiques, algunes d’elles relacionades amb les despeses del president del govern, contribueix a una malfiança sobre el que ens explica i el que és realitat el govern de coalició entre el PSOE i Unidas Podemos.
És necessari i urgent que el govern faci públic l’informe del Consell d’Estat, donat que aquest organisme no pot publicar el dictamen ni remetre’l als diputats fins que l’executiu ho decideixi Share on X
Loading ...
