UCI

L’escàndol dels 2000 llits d’UCI buits mentre la gent gran moria

Un nou escàndol commou el tipus de política que des del govern espanyol i algunes autonomies s’ha vingut realitzant al llarg d’aquesta pandèmia. Quan segueix sense aclarir-se el caos de les xifres sobre morts, apareix un altre fet terrible.

Mentre un nombre no conegut de gent gran de 75 anys morien perquè no era prou atès per manca de places a les UCI, i sobretot de respiradors, una xifra que el diari El Mundo situa en 12.000 persones (de les que possiblement entre 2.500 i 3.000 corresponen a Catalunya), resulta que 2200 llits UCI, i un nombre semblant de respiradors, romanien sense utilitzar en els centres privats.

Abans de la pandèmia, l’Alianza de la Sanidad Privada Española (ASPE) disposava de 2236 llits UCI i el govern li va sol·licitar que les ampliés a 400, arribant al final a una oferta de 2600 llits. Però a l’hora de la veritat, el govern i, si escau, les autonomies amb més problemes, només han utilitzat el 15% d’aquella capacitat. Resultat: 2000 places romanien buides quan els determinats hospitals públics es plantejaven la selecció a vida o mort per l’edat, i es dissuadia del trasllat als hospitals de les persones de més edat que vivien a casa o en residències.

Conclusió: de les actuals 20.000 morts d’Espanya, el 87%, d’acord amb les dades oficials, corresponen a persones majors de 70 anys, les que s’han vist maltractades en l’atenció sanitària, perquè faltaven places UCI i s’havia de donar prioritat a individus més joves. Si a aquest percentatge se li afegeix el que correspon a l’interval entre 50 i 69 anys, que és del 12%, la xifra de morts se situa en el ¡99%!, segons dades fetes públiques per l’expert i assessor del govern Antoni Trilla. És a dir, l’impacte del coronavirus per sota dels 50 anys, en termes de mortalitat, és pràcticament marginal, un molt reduït 1%.

Per què el govern Sánchez no va adoptar les mesures necessàries perquè es distribuïssin els malalts més greus entre el total de capacitat UCI que presentava Espanya? Aquesta omissió ha significat un augment desmesurat de la mortalitat. Si s’hagués fet aquest ús lògic de la capacitat disponible, s’haguessin salvat moltes vides de pares, mares, avis i àvies, i s’hagués evitat aquesta brutalitat del triatge. La qüestió és per què no s’ha dut a terme aquesta mesura, qui és el responsable d’aquest greu error, ja que el Reial Decret sobre l’Estat d’Alerta està dirigit, precisament, a dotar de poders al govern per sobre de les competències autonòmiques i d’altre tipus, per tal d’utilitzar de la millor manera possible el conjunt de recursos de tot Espanya, en lloc que aquests quedin compartimentats en sectors o en territoris. Una omissió tan greu, concreta i mortal, pot donar lloc a l’exigència de responsabilitats penals. En tot cas, és evident que les responsabilitats polítiques existeixen i exigeixen cessaments o dimissions, i han de ser ventilades amb llum i taquígrafs al Congrés dels Diputats.

És una manifestació més, i segurament encara no les coneixem totes, del desastre que significa la gestió de la pandèmia en aquest país, que es revelaran quan coneguem aquesta veritat oculta, que és el nombre real de morts.

Més sobre el coronavirus a ESPECIAL CORONAVIRUS

Per què el govern Sánchez no va adoptar les mesures necessàries perquè es distribuïssin els malalts més greus entre el total de capacitat UCI que presentava Espanya? Click To Tweet
Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Menú