Portada als diaris catalans. Gran anunci de temporada. La inversió pública real a Catalunya el 2021 ha estat terriblement baixa. Només 740 milions dels 2.068 pressupostats. Hauríem de retrotreure’ns fins al 2015 i 2016 per trobar magnituds semblants.
Reflexionem sobre l’escenari: el govern Sánchez depèn com mai d’un partit català, ERC. De fet és una de les poques ocasions des de la transició que la dependència ha estat tan decisiva. Podem trobar un equivalent en el Pacte del Majestic entre CiU i Aznar. La diferència són les contrapartides. A pilota passada, els que eren oposició aleshore, han criticat aquell acord. Però, cal recordar que va significar la desaparició dels governs civils, la consecució del traspàs de la policia de tràfic, que l’Estatut d’Autonomia no contemplava, un nou sistema de finançament molt millor que el precedent, malgrat la seva insuficiència, l’abolició del servei militar i un gran paquet de traspassos. Tot això anava en el programa de CiU i es va fer efectiu. Si es compara aquest fet amb els resultats d’ERC, cal acudir necessàriament al mocador per aturar les llàgrimes.
El cas de la manca de realització del pressupost és dels fets més escandalosos, perquè aquí no es tracta d’aconseguir res de nou, sinó de fer complir allò que figura aprovat als pressuposts de l’Estat. No es tracta d’un afer nou, aquest incompliment de l’execució de la despesa, i això encara fa més gran la incapacitat del govern català.
En els debats dels pressupostos es produeix sempre el mateix paripé. Grans discussions i al final s’aconsegueix una xifra que és presentada com un èxit, com la de l’any passat: 2.068 milions! Però, queda clar que això no vol dir res perquè amb prou feines s’ha realitzat una mica més d’una tercera part. Al mateix temps altres comunitats autònomes, Madrid, però, no només ella, obtenen una inversió real que supera la pressupostària. Senzillament, perquè hi ha diners disponibles i la inversió prevista que no es realitza.
Sabent que tot això succeeix any rere any fa més d’una dècada, la pregunta és per què el govern no apalanca bé el compliment. Pensar que hi ha una mà negra que des de Madrid evita que es facin inversions públiques a Catalunya és una ximpleria descomunal. El que hi ha és major o menor eficiència dels funcionaris, major o menor vigilància i gestió de les autonomies interessades, bons canals de comunicació entre ambdues administracions i, sobretot, capacitat de remoure els inconvenients que una determinada inversió pot generar i que a Catalunya està a l’ordre del dia.
Ho recordava l’editorial de La Vanguardia i paga la pena citar-ho. No s’han pogut fer les previsions pressupostàries sobre l’ampliació de l’aeroport, es produeix un retard crònic als cinturons de la ronda del Vallès, en l’ampliació del port, en la millora de rodalies, en el nus ferroviari del Llobregat i en les instal·lacions d’energia renovables, entre moltes altres. Hi ha una paràlisi al territori perquè hi ha forces que s’entesten a no tocar res. Hi ha una altra paràlisi al govern de Catalunya que per raons electorals és incapaç de governar pensant en el futur.
Com podem reivindicar més diners si som incapaços d’afrontar la realització d’aquells recursos que tenim? És un problema greu que a més desprestigia a Catalunya i al govern català i demostra que els seus representants, tant aquí com a Madrid, estan més aviat obsessionats en altres guerres que en aconseguir que allò que és absolutament necessari, com són les inversions públiques, es pugui dur a terme dins el termini i en la forma escaient.
Loading ...
