Un cop més, Amèrica Llatina omple titulars arreu del món carregats de males notícies.
Si amb la Covid hi ha tingut un impacte particularment profund per les seves conseqüències socioeconòmiques, ara el focus d’atenció canvia cap a la desintegració d’Amèrica Central i la publicació dels Papers de Pandora.
90 dels 330 polítics i càrrecs públics esquitxats per l’escàndol dels Papers de Pandora són llatinoamericans
Aquests darrers han revelat una notable sobre-representació de les elits iberoamericanes en l’extracció de riquesa nacional cap a paradisos fiscals. 90 dels 330 polítics i càrrecs públics esquitxats per l’escàndol són llatinoamericans.
Argentina, per exemple, és el tercer país del món amb més dirigents implicats en les pràctiques revelades d’evasió fiscal, tan sols després de Rússia i del Regne Unit.
L’escàndol travessa totes les ideologies: multi-milionaris propers al règim chavista de Veneçuela comparteixen llocs amb conservadors xilens, que inclouen el propi president Sebastian Piñera. Hi figuren també socialistes mexicans actualment al poder i gent d’ordre d’Argentina.
Segons les Nacions Unides, la fugida de capitals estaria costant a Amèrica Llatina almenys el 6,1% del PIB regional.
El més preocupant de tot plegat és constatar que les grans fortunes llatinoamericanes no inverteixen a casa seva. L’OCDE estima que la fuga de capitals ha manllevat 900.000 milions de dòlars que s’haurien pogut invertir en la regió. Una suma colossal que, ben gestionada, podria equivaldre a un Pla Marshall en si mateixa.
La paradoxa es pot resumir en el cas d’Argentina: el país és conegut per la seva incapacitat de fer front al deute. No obstant, segons recull el Financial Times, Argentina és un inversor internacional net amb més de 129.000 milions de dòlars col·locats a l’estranger.
Davant la falta d’inversions locals, la joventut més formada i motivada sol emigrar cap als Estats Units o Europa
El problema és encara més greu ja que, davant la falta d’inversions locals, la joventut més formada i motivada sol emigrar cap a Estats Units o Europa.
La pèrdua d’Amèrica Llatina no es pot comptar solament en capital monetari, sinó que, per extensió, esdevé una fugida de capital humà. Això en una regió on l’educació superior està relativament ben desenvolupada i té un fort potencial per contribuir a un creixement ràpid i diversificat.
A primera vista, els problemes d’Amèrica Llatina semblen provenir de l’egoisme i l’afany de lucre desmesurats de les elits locals.
No obstant, la història dóna malauradament la raó als evasors fiscals: entre nacionalitzacions forçades, venjances polítiques i burla continua a l’estat de dret, està molt clar que els seus diners estan més segurs lluny de casa.
Les mesures de prevenció i repressió de l’evasió fiscal estan abocades al fracàs si no es combinen amb un esforç constant per garantir un marc legal ferm i una política econòmica estable que atragui inversors Click To TweetAmb tot, les mesures de prevenció i repressió de l’evasió fiscal estan abocades al fracàs si no es combinen amb un esforç constant per garantir un marc legal ferm i una política econòmica estable que atragui inversors. D’aquests últims, ni en faltaran ni es podrà dir que no estan compromesos amb la regió, ja que seran en primer lloc els seus propis líders.
Clar està que això és demanar molt, però els primers interessats en promoure aquest clima són les elits evasores de capital d’Amèrica Llatina.
Loading ...
