La Generalitat de Catalunya compta amb un índex molt elevat de desgavell pel que fa al disseny i realització de grans infraestructures. Ho fan paleses diverses gran obres, però segurament una de les més escandaloses és l’enllaç amb l’aeroport.
Ara que Adif ha decidit fer una línia llançadora que funcionarà el 2025 i enllaçarà el centre de la ciutat amb les dues terminals, es posa de relleu l’error immens i caríssim en el disseny de la línia metropolitana que l’uneix a través del metro amb la terminal 2. Mentre que el projecte d’Adif enllaçarà en 20 minuts el centre amb l’aeroport i a més amb les dues terminals, l’actual línia L9 ho fa en 46 minuts i 20 parades des de la plaça Catalunya. Aquest fet explica que sigui l’única línia de metro que té un dèficit aclaparador d’usuaris perquè no només uneix un llarg traçat, sinó també la necessitat de fer transbordaments.
Ara, la Generalitat, seguint en la seva línia d’”èxits”, dóna suport amb diners –pocs de moment- a les obres del tramvia per la Diagonal i abans d’ahir mateix va aprovar una inversió de 37,6 milions d’euros per posar en marxa aquestes obres en el tram que va de Glòries fins a Pg. de Sant Joan. Si aquest fet es consolida, els veïns i botigues ja es poden acomiadar de tenir un passeig com cal i una potenciació del comerç, com té el tram comprés entre Francesc Macià i Passeig de Gràcia. Quasi tots aquests diners aniran dirigits a la infraestructura, perquè només 5 milions es dedicaran a comprar nous tramvies i aquest és un dels questionaments d’aquest sistema de transport: la despesa extraordinària que es fa és en infraestructura física i no en el vehicle capaç de transportar.
Amb aquests recursos es podria dotar d’una extraordinària flota d’autobusos moderns i elèctrics a la ciutat de Barcelona que contribuirien eficaçment a la descontaminació i facilitarien els desplaçaments.
El mateix Ajuntament ha demostrat que és possible enllaçar amb autobús la plaça Francesc Macià i la plaça de les Glòries en 20 minuts sense a més sincronització semafòrica i no desplaçant-se per la distància més curta, que és la Diagonal.
En aquestes condicions, quin sentit té el tramvia més enllà d’una dèria ideològica de Colau, Collboni i Maragall? Però és que a més s’estan gastant diners, i molts, perquè s’està fent l’ampliació del col·lector que passa per sota del futur traçat del tramvia com una necessitat derivada d’aquesta obra, i això tornen a ser molts milions, sense haver aclarit qui gestionarà el nou tram. Perquè cal recordar que aquest mitjà de transport, a diferència de la xarxa d’autobusos que són de titularitat publica, l’explota una empresa privada que ha configurat un important lobby amb dos exconsellers de la Generalitat d’obra pública entorn seu. Al final Colau, Collboni i Maragall es declararan tant d’esquerres com vulguin, però estan fent inversió pública per engruixir el negoci d’una empresa privada per a una obra que la ciutat no vol ni necessita.
Al final Colau, Collboni i Maragall es declararan tant d’esquerres com vulguin, però estan fent inversió pública per engruixir el negoci d’una empresa privada per a una obra que la ciutat no vol ni necessita. Share on X
Loading ...
