L’escandalós comportament del Tribunal Constitucional

Es presenta la justícia com la imatge d’una dona que a la seva mà porta una balança i que té els ulls cegats per una cinta. És el símbol que la justícia no es deixa guiar per raons d’oportunitat del moment, d’aquí que la seva mirada estigui velada i que només sospesa els fets, tal i com fa el símbol de la balança.

Res més allunyat d’aquest plantejament en l’actual comportament del Tribunal Constitucional, que assumeix públicament que valora tornar a ajornar l’etern debat sobre el recurs de l’avortament per efectuar-lo després de les eleccions andaluses, perquè consideren que és un assumpte que té una important càrrega ideològica i pot interferir en el resultat d’aquelles eleccions.

Cal afegir, perquè es vegi fins on arriba l’escàndol, que fa 12 anys, 12, que el TC no troba el moment per debatre aquest recurs presentat contra la llei orgànica del govern de Rodríguez Zapatero de l’any 2010. Ja ens explicareu quines garanties constitucionals podem tenir quan la més alta instància que ha de vetllar per elles té aquestes actituds. El retard és injustificable i si la Comissió Europea no patís d’estrabisme i mirés cap a una altra banda que no fos Polònia i Hongria, constataria que és absolutament contrari als principis de la UE que un Tribunal Constitucional congeli un procediment perquè no troba la manera d’acomodar el resultat al poder.

I el fet encara és més gruixut perquè el precedent constitucional en aquest sentit existeix i es refereix a l’anterior llei sobre l’avortament. En aquella sentència el Tribunal Constitucional buscava establir un equilibri de drets entre els propis de la dona i de l’ésser humà no nascut, el nasciturus, perquè és evident que aquest ésser humà que ha de néixer ha de ser portador d’algun tipus de dret. La llei de Zapatero senzillament l’ignorava i aquí hi ha una qüestió important des de la perspectiva del mateix Tribunal Constitucional que explica que li costi tant entrar per exercir el que és la seva funció: restituir la constitucionalitat de les lleis que es promulguen.

Aquesta circumstància, que encara és més espectacular si es considera que el bressol de l’onada de lleis a favor de l’avortament produïda a partir dels anys 70 als EUA, ha estat a un pas de modificar per part del seu TS la sentència Roe contra Wade, que va significar la legalització de l’avortament a aquell país sense, però, entrar en el si de la qüestió i resolent-ho a força de dir que la decisió formava part del dret a la intimitat de la dona. En aquestes alçades de la pel·lícula més de 25 estats federals ja han legislat restringint l’avortament, en alguns casos en termes més estrictes encara que els que regeixen en el cas de Polònia. Si el TS, com sembla que passarà, deroga aquella sentència, l’onada de restriccions estatals es multiplicaran i aprofundiran.

La idea que el Tribunal Constitucional no emet sentències abans d’unes eleccions, tot i ser discutible perquè vol dir que ha supeditat el ritme polític, tampoc és d’aplicació en aquest cas. Perquè no es tracta que no es faci pública la sentència, que no existeix, sinó que es produeixi el debat en el si del Tribunal que la faci possible. Per tant, podria iniciar aquest procediment i tranquil·lament fer públic el resultat just després de les eleccions andaluses de juny.

En realitat el que hi ha darrere de tanta arbitrarietat és una cosa que encara degrada més la més alta instància de la justícia del nostre país. Es tracta d’esperar que arribi la renovació que permetria hi hagués una majoria favorable al PSOE, i aleshores sí que es podria fer una sentència a mida dels interessos de la llei Zapatero.

En tota aquesta història les garanties constitucionals espanyoles queden molt mal parades en un tema tan fonamental. Però no és només aquesta institució la que pateix el desprestigi. El mateix PP, que va ser qui va interposar en el seu moment el recurs, ha mostrat una deixadesa deliberada, deixant que el tema es podrís en lloc d’activar els mecanismes necessaris perquè la llei que estableix uns terminis perquè el TC resolgui, es complís.
Com es pot preservar l’estat de dret si el TC fa trampes al solitari?

En el cas Pegasus, Sánchez té credibilitat?

Mira els resultats

Loading ... Loading ...
Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Menú