Centrats, com és lògic, en les eleccions del 23J no es para massa atenció amb el seguit d’enquestes dels diversos països d’Europa que assenyalen que els partits de dreta i extrema dreta estan aconseguint o mantenint allà on la tenien l’hegemonia electoral, i aquest és un fet insòlit.
Al nostre país veí, Portugal, el partit socialista que governa amb majoria absoluta, registra una forta davallada i queda molt lluny d’ella, 71 escons sobre 116 que significa aquella gran majoria. Seguit de molt a prop pel seu contrincant de centredreta, el PSD, que forma part del grup popular europeu a només 2 escons de distància. Això en algunes enquestes. En altres el donen com a guanyador. Xega, un partit semblant a Vox, és la tercera força, 35 escons. Els liberals la quarta i per arribar al Bloco d’esquerres hem de retrocedir fins a la cinquena posició i 19 escons, això sí, el partit comunista portuguès, pràcticament l’únic que manté representació electoral a Europa, es manté present amb 5 diputats. Per tant, el gir d’aquest país cap a la dreta és molt evident.
A Polònia, on governa des de fa anys amb èxit, continua quedant com a guanyador el governamental Llei i Justícia amb el 37% dels vots, clarament per davant de la gran coalició alternativa, la Plataforma Cívica amb el 30% dels vots. El PIS més la confederació, un partit de dreta extrema i nacionalista, assoleixen ells sols el 51% dels vots.
A Itàlia les enquesten continuen somrient a Fratelli d’Italia i a la seva líder Meloni amb uns resultats que voregen el 30%, a 10 punts de distància del seu competidor d’esquerres, el Partit Democràtic. Junt amb la Lliga i Forza Itàlia arriben al 45% dels vots i això en el marc del sistema electoral d’aquest país que els hi dona clares majories.
A Àustria, en aquest moment la primera força és el partit de dreta extrema (28%) mentre que el clàssic de dretes, el partit popular austríac, se situa en tercera posició (21%). Mentre que el partit social demòcrata queda lluny de tota aspiració de governar amb només el 25% dels vots.
Però segurament on hi ha el canvi més important és a Alemanya on les enquestes situen com a segona força a Alternativa per Alemanya sobre la que de moment recau un “cordó sanitari”. La democràcia cristiana assoleix el 25,5% dels vots. Mentre l’alternativa arriba al 21% i deixa per darrere la socialdemocràcia amb el 19% dels vots. A Alemanya poden passar coses molt importants en el futur immediat. El que significaria un trasbals decisiu per l’escenari polític de la UE.
A França les enquestes per a les pròximes eleccions al Parlament Europeu, que es regiran pel sistema electoral proporcional comú a tota la Unió, i no per la doble volta especifica de França, atorguen al reagrupament de Le Pen el primer lloc mentre que el de Macron se situa en segona posició. Cal dir, però, que aquesta no seria la primera vegada que l’extrema dreta guanya les eleccions europees en aquell país, el que passa és que la doble volta francesa i el pacte republicà cada vegada més feble lamina molt la representació parlamentària dels seguidors de Le Pen.
L’últim cop es registra a Holanda, la dimissió de l’incombustible primer ministre Rutte situa les enquestes en una fase ja de vigília electoral. Aquestes confirmen la preeminència d’un partit nou, l’aliança entre el món rural i ciutadà, que és una reacció conservadora nascuda sobretot de les mesures per limitar l’agricultura i la ramaderia en aquest país, però que incorpora molts altres elements de la galàxia conservadora.
Les últimes enquestes situen el BBB el primer lloc amb 27 escons. Són molts perquè cal recordar que es tracta d’un parlament habitualment molt fragmentat, que previsiblement comptarà amb la presidència de 17 partits i amb una majoria absoluta que se situa en 75 escons. Per tant, el BBB es converteix en una peça decisiva.
El segueixen els liberals conservadors del partit de Rutte amb 20 i aquí queden configurades les dues principals forces, ambdues en l’espectre de la dreta. A l’esquerra hi ha 4 partits, el més important la versió verda holandesa amb 14 escons, el partit social demòcrata amb 11, i per tant molt lluny de la seva situació d’hegemonia històrica, i amb un doble empat a 10 un altre partit verd però més animalista i d’esquerres el PVVB i el D66 que són els liberals d’esquerres. Però tot això sumat al partit socialista que treu 8 escons queda lluny d’arribar a la majoria absoluta. Per la banda de la dreta els dos partits d’aspiració cristiana assoleixen en conjunt 10 escons i el partit conservador, JA21, 7, però el més remarcable és PVV del nacionalisme holandès n’assoleix 14. Per tant, també Holanda i d’una forma molt forta tot l’espectre ha quedat decantat cap a posicions de dretes o conservadores o del que queda dels històrics partits d’inspiració cristiana.
La radiografia en definitiva és clara. Si a aquest fet se li afegeix la previsible victòria de Feijóo a Espanya, el decantament europeu serà extraordinari. Entre ara i 1 any, i segurament les eleccions europees del maig del 2024, donaran fe. En aquest conjunt Catalunya queda com una singularitat perquè aquí l’hegemonia estarà en mans de socialistes i de la progressia de poder i ERC.
