Certament l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, té una mena d’obsessions sexuals que la fa sentir-se obligada a declarar a tort i a dret que ella és bisexual, cosa que ningú li pregunta, i a molt pocs els hi interessa. I per demostrar-ho, afirma que de més jove es va enamorar d’una dona. No deixa de ser pintoresc. Tanta insistència en aquest punt obre un interrogant sobre el tipus de relacions que manté en l’actualitat, però això són figues d’un altre paner i no cal tractar-ho ara.
Colau es veu a si mateixa com una mena de “sex símbol” pels menors.
El que sí que és necessari abordar és que transmeti aquestes dèries sexuals al seu càrrec polític i actuï en funció d’elles. Ara mateix, per raó de la festa LGBTIQ, ha divulgat un vídeo en el qual, dins la seva proverbial modèstia, afirma que ella és un “referent sexual per a molts nens i nenes” i que “m’aturen pel carrer”. En altres termes podríem dir que Colau es veu a si mateixa com una mena de “sex símbol” pels menors.
L’alcaldessa va aprofitar una gala de RTVE per llençar un missatge sobre l’experimentació sexual en l’edat infantil. A la seva xarxa de TikTok cridava als menors que gaudeixin de la seva condició sexual i experimentin ja amb ella. La pregunta del milió és si resulta legítim propagar aquesta visió tan contrària a la de la majoria de famílies: la que dels nens i nenes juguin i experimentin amb el seu sexe, que ni tan sols està desenvolupat, aprofitant que és l’alcaldessa de Barcelona.
Cada vegada és més clar que les qüestions que li interessen a Colau pertanyen a aquest àmbit, i si els diners són una manifestació de l’interès, aquella suposició queda demostrada.
Colau lliurarà 2,3 milions d’euros a les entitats LBGTI i això en plena crisi econòmica, quan la pobresa augmenta a la ciutat, es multiplica el nombre de persones sense llar, però els recursos són pels que eren, no hi ha diners per pal·liar la pobresa, però si 2.339.720 euros dedicats a “la gestió cívica del centre LGBTI de Barcelona dirigit a promoure la diversitat sexual i de gènere en el conjunt de la ciutadania”.
Si fets d’aquesta mena no avalen les obsessions sexuals de Colau, ja em direu que més fa falta. Aquesta xifra contrasta amb els misèrrims 3.000 euros de subvenció que volia lliurar a l’hospital de campanya de la parròquia de Santa Anna, més quan la immensa majoria dels ajuts que aconsegueix aquest servei són d’origen privat. Només el 12% dels ajuts són públics. I aquest fet contrasta amb les organitzacions LGBTI que tenen pressupostos bàsicament alimentats pels recursos públics. Aquesta diferència ja assenyala clarament l’artifici d’unes organitzacions que només poden viure perquè són finançades per l’Ajuntament, la Generalitat, la Diputació i l’Estat.
Aquesta perspectiva sexual, que s’ha convertit en central a la política, queda ben reflectida amb la nova línia de moda que és la transsexualitat, i sobretot en menors. Precisament, al llarg d’aquests dies passats, ha sigut objecte d’atenció pels mitjans de comunicació Daniela Requena, una vistosa senyora nascuda Daniel, que té com a missió donar a conèixer les excel·lències de ser transsexual com a mode feliç de vida. L’entrevista que li van fer a La Contra el passat 21 de juny a La Vanguardia no té “desperdici”.
Es defineix com a dona transsexual reassignada i considera que aquesta definició és més completa que la de dona a seques. Reassignada significa que està operada dels genitals, s’ha eliminat el penis i s’ha transformat lògicament en una vagina. Ella mateixa va celebrar, afirma, una divertida festa de comiat del penis, i detalla: “i li vaig proporcionar l’última masturbació”. Es considera molt femenina, ha tingut parelles si bé ara ja no la té, i manifesta que té poc interès per un home transsexual reassignat, és a dir, li agraden els homes. La raó que exposa és molt concreta: “prefereixo un home cis (és a dir un home) perquè el penis transsexual no acaba de quedar bé”, o sigui que ja estan advertits els interessats. “Voldria tenir una parella estable i monògama” perquè és gelosa i ser mare de dues criatures i, atenció, una utilitzant el seu propi semen congelat, i aquí estem davant una nova opció, els homes que es transformen en dones reassignades i que es fecunden a si mateixos amb el seu propi semen. I un altre fill amb semen de la meva parella.
Així tindrem un nou model de família, per la qual hi hauria una criatura amb els òvuls d’una tercera dona i el semen de la “mare”, i una altra criatura amb els òvuls d’una dona diferent i el semen del pare
El que no apareix per cap banda és que perquè això sigui possible és necessari que intervingui una tercera persona, una dona en el sentit ple del terme, que és l’única que pot ovular. Així tindrem un nou model de família, per la qual hi hauria una criatura amb els òvuls d’una tercera dona i el semen de la “mare”, i una altra criatura amb els òvuls d’una dona diferent i el semen del pare.
Si tot això els hi sembla normal i no un gran garbuix i creuen que no té conseqüències pel funcionament de la societat, potser és necessari que facin una revisió a fons del que significa arribar aquí i de les conseqüències.
L’entrevista acaba d’una manera triomfal quan el periodista, Víctor-M. Amela, li pregunta com va tot amb el seu clítoris nou, que és una qüestió, com tothom sap, d’extraordinari interès col·lectiu, saber com funcionen els clítoris. I ella respon que “Va respondre molt bé al seu torn a una plaent masturbació, i cada cop millor”.
Fi de la història, fi de la civilització. Ada Colau forever.
Si tot això els hi sembla normal i no un gran garbuix i creuen que no té conseqüències pel funcionament de la societat, potser és necessari que facin una revisió a fons del que significa arribar aquí i de les conseqüències Share on X
