Les dues taules adjuntes donen informació sobre el grau d’obertura dels negocis (en vermell) i la xifra de vendes (en blau), tant de Madrid com de Catalunya. Com es pot observar, el tancament inicial amb efectes fins ben entrat el mes maig va ser demolidor, com és lògic, a les dues comunitats, però molt més a Madrid que a Barcelona, on el tancament va ser pràcticament total, mentre que a Barcelona es va salvar entorn del 7%-10% i aquesta va arribar a ser la xifra de vendes. Després en ambdós casos es produeix una progressiva i ràpida millora, si bé cal fer notar dos aspectes:
El primer és que en cap cas el nombre de locals oberts se situa en la xifra 100 o la seva proximitat que voldria dir una total normalitat. La segona característica és que Catalunya assoleix un nivell d’obertura més elevat i més sostingut. Al mes de juliol estaven oberts el 85% dels locals d’hostaleria, decauen una mica entre la segona part de juliol i principis d’agost a conseqüència de les vacances, i assoleix el seu primer màxim amb el 88% el 16 d’agost, un màxim que es torna a repetir quasi igual el 20 de setembre. En el cas de Catalunya comença una lleugera davallada, i el 16 d’octubre els locals estaven oberts en un 83,4%. Aleshores es produeixen les mesures específiques de restricció i les apertures cauen fins a un 25% que lentament ascendeixen fins al 22 de novembre a un 32%.
Si comparem la corba d’obertura entre Catalunya i Madrid, veiem que Madrid manté una posició entorn del 70-80% sense superar aquesta última xifra fins a mitjans de novembre. Mentre que Catalunya se situa per sobre el 80% des de mitjans de juliol fins al 31 d’octubre; en altres paraules la xifra d’obertura catalana ha estat superior a la madrilenya al llarg de tot el període fins a la davallada pel tancament imposat per la Generalitat. En aquest sentit l’estrall de la pandèmia al sector de l’hostaleria hauria estat moderat perquè la gran majoria de locals haurien tornat a funcionar i la reducció, tot i ser important, s’hauria situat per sota del 20%. Ara ja no és així i caldrà veure quants dels locals que s’havien mantingut oberts malgrat la pandèmia i que ara han hagut de tancar durant molts dies es tornen a recuperar. La caiguda de més de 50 punts percentuals en obertura, sens dubte es farà notar sobretot si les vendes de Nadal no esdevenen francament bones.
Com és lògic, la corba de vendes ressegueix la de l’obertura però en termes també més perjudicials per a Madrid.
D’una banda perquè l’efecte vacances va ser més agut, es va notar més en el consum en aquest sector, i després perquè a partir de finals de setembre s’observa una caiguda deguda a les restriccions imposades que van situar les vendes entre el 50 i el 60%, quan venien de significar el 75%. A partir de primers de novembre es va produir una recuperació i acabava l’última setmana del més amb una xifra del 68%. A Catalunya les xifres són clarament més altes i es mouen entre el 76% i el 82%, el màxim al 16 d’agost, fins a la davallada que s’inicia al mes d’octubre i s’ensorra al mes de novembre.
Aquest diferent comportament ens indica dues coses: al llarg del temps de pandèmia Madrid, en el sector referit, ha quedat més afectada que no pas Catalunya, tant en obertura com en vendes, però les mesures finals de la Generalitat han estroncat aquest relativament millor comportament i ara plana la incertesa més absoluta sobre el futur d’aquest sector.
Cal veure el doble impacte de les festes de Nadal que van arrencar amb el Black Friday en un doble sentit: el de les vendes i en la generació d’un rebrot de la pandèmia i la seva dimensió.
En tot cas, és evident que aquest sector perdrà temps en recuperar el nombre d’establiments, llocs de treball i vendes que tenia en el període precovid.
Més informació sobre el coronavirus a ESPECIAL CORONAVIRUS
Loading ...
