Les jubilacions anticipades són ja un problema polític perquè les seves conseqüències econòmiques són demolidores per un sistema en dèficit. No pot ser que la gran empresa recorri sistemàticament a aquest instrument per millorar els seus resultats empresarials perquè el que fa en la pràctica és finançar-los a expenses de la Seguretat Social.
Quan una empresa jubila anticipadament un treballador ho fa per una raó de millora del seu marge de costos, però automàticament aquell treballador començarà a percebre la seva jubilació de manera anticipada o deixarà d’ingressar la seva quota a la Seguretat Social. Aquest fet agreuja una dinàmica que és el continuat creixement dels anys que es percep la pensió.
L’esperança de vida a Espanya a partir dels 65 anys al 2015 era de 21,2 anys. 6 més que la que es donava al 1975. En altres termes, aquest creixement significa que només per aquest mecanisme l’augment s’ha situat en el 39,1%.
Al 2018 es van produir 328.159 baixes per jubilació, d’aquestes 141.000 són de menors de 65 anys, del qual el grup de 61 anys amb 58.222 jubilacions és el més nombrós. La combinació d’aquesta anticipació i el creixement de l’esperança de vida fa encara més difícil assolir l’equilibri pressupostari. En el marc de la OCDE Espanya és un dels països en el que hi ha més diferència entre l’edat legal de jubilació i la real. Aquesta última està en 62 anys, mentre que la legal, com és sabut, està establerta en els 65.
Es pot pensar que aquesta diferència és habitual, doncs la realitat assenyala que si bé és freqüent hi ha moltíssimes excepcions. Per començar, la mitjana de la OCDE: edat legal de jubilació, 64,3 anys; edat real 65,1 anys. A molts països del món industrialitzat la gent treballa més enllà dels terminis quan li correspon la jubilació. En la seva majoria no es tracta de països de baix benestar. Es treballa més anys que el límit legal a Suècia, Suïssa, Noruega, EEUU i d’una manera espatarrant, però segurament aquesta és una altra història, Japó on l’edat efectiva de jubilació està en els 72 anys, quan la legal és la mateixa que l’espanyola.
Si el Govern, el consens parlamentari, no aborda d’una manera satisfactòria aquesta qüestió els comptes de la Seguretat Social continuaran presentant una via d’aigua amb un fet que pot multiplicar el problema: l’entrada en joc de manera massiva de la robotització, la intel·ligència artificial, i l’internet de les coses empenyerà a moltes empreses al camí de les prejubilacions massives.
