Suècia i els Països Baixos, que abans eren paradigmes d’estabilitat i benestar a Europa, afronten avui crisis profundes que desafien el seu teixit social. La violència, el narcotràfic i l’auge de màfies com la Mocromafia evidencien contradiccions latents en aquests estats del benestar. Analitzem com la immigració, el narcotràfic i conflictes greus s’entrellacen, revelant una crisi moral subjacent que ha emergit amb força.
Suècia: De l’estabilitat a la violència urbana
El 5 de febrer de 2025, Suècia va ser sacsejada pel pitjor tiroteig massiu de la seva història moderna. Rickard Andersson, un suec de 35 anys, va entrar en un centre educatiu per a adults i va assassinar deu persones abans de treure’s la vida. Tot i que els mitjans van especular sobre un possible mòbil racista, la policia no va trobar proves que ho recolzessin. Andersson era un individu solitari, sense ingressos i dependent de l’assistència social durant l’última dècada.
Dies abans, Salwan Momika, un cristià iraquià conegut per cremar públicament l’Alcorà el 2023, va ser assassinat a trets als afores d’Estocolm. Les seves accions havien generat disturbis i tensions diplomàtiques, afectant fins i tot la sol·licitud de Suècia per unir-se a l’OTAN. El seu assassinat va ser celebrat en línia, reflectint profundes divisions socials i religioses al país.
Gener de 2025 va ser especialment violent a Suècia, amb bombes gairebé diàries vinculades a conflictes entre bandes, moltes originades en barris d’immigrants. Aquestes explosions, utilitzades per intimidar o atacar rivals, han causat víctimes mortals i ferits greus. Els residents descriuen la situació com viure en una zona de guerra. El primer ministre Ulf Kristersson va reconèixer la manca de control sobre aquesta onada de violència, evidenciant la gravetat de la crisi.
Sentir explosions a la distància s’ha convertit en una experiència quotidiana a les ciutats sueques. El 2023, els residents del nord d’Estocolm podien llegir aquest titular en el seu diari local: “Això és el que heu de tenir en compte en cas d’explosió al vostre edifici”. L’article explicava: “Entre altres coses, el propietari insta els llogaters a no córrer cap risc, a mantenir-se allunyats d’objectes desconeguts que s’assemblin a una bomba, municions o una arma”.
“Estem travessant una nova onada de violència, principalment amb un augment de les explosions, bàsicament una cada dia”, va dir el primer ministre Ulf Kristersson, del Partit Moderat, en una conferència de premsa a finals de gener. “El fet que no tinguem el control sobre l’onada de violència és força evident”.
Països Baixos: L’ombra de la Mocromafia
Els Països Baixos, reconeguts per la seva tolerància i prosperitat, afronten el creixement de la Mocromafia, una organització criminal involucrada en el tràfic de drogues i actes violents. El febrer de 2018, un informe de la unió neerlandesa de policies va advertir que el país mostrava característiques d’un narcoestat, amb criminals que es convertien en empresaris adinerats i incursionaven en diversos mercats.
Recentment, les autoritats espanyoles, en col·laboració amb la DEA nord-americana, van interceptar gairebé una tona de cocaïna a la Costa del Sol, destinada a la Mocromafia neerlandesa. Cinc membres de l’organització van ser detinguts a Marbella mentre planejaven l’intercanvi de la droga.
La violència associada al narcotràfic ha augmentat als Països Baixos, amb tirotejos, tràfic de drogues i explosions en barris residencials. El govern de La Haia va llançar la campanya “Estrany o sospitós?” per involucrar els ciutadans en la lluita contra el crim organitzat, educant-los sobre com reconèixer senyals d’activitat criminal i quines accions prendre.
Immigració, narcotràfic i conflicte: Una relació complexa
La relació entre immigració, narcotràfic i conflicte és complexa i multifacètica. A Suècia, l’arribada massiva d’immigrants ha generat desafiaments d’integració. Barris com Rosengård a Malmö, on prop del 90% de la població és d’origen estranger, han estat escenari de disturbis i enfrontaments violents.
Estudis indiquen que, en alguns casos, els immigrants estan sobrerepresentats en les estadístiques de criminalitat. Per exemple, a Suècia, un estudi del Consell Nacional Suec per a la Prevenció del Delicte va mostrar que els immigrants tenien fins a sis vegades més probabilitats de ser investigats per certs delictes que els suecs ètnics.
Als Països Baixos, la Mocromafia està composta principalment per neerlandesos d’origen marroquí. La manca d’oportunitats i la discriminació poden portar alguns joves a involucrar-se en activitats delictives, buscant en el narcotràfic una via ràpida cap a l’èxit econòmic.
Crisi moral en els estats del benestar
Suècia i els Països Baixos han estat models d’estats del benestar, oferint àmplies xarxes de seguretat social. No obstant això, aquestes mateixes estructures poden haver contribuït a una dependència que, combinada amb la manca d’integració efectiva, ha generat bosses d’exclusió social.
A Suècia, la dependència de l’assistència social per part d’individus com Rickard Andersson reflecteix una possible erosió de valors com el treball i la responsabilitat individual. La incapacitat de l’estat per integrar eficaçment els immigrants ha portat a la formació de comunitats paral·leles, on la llei i l’ordre estatals tenen poca influència.
Als Països Baixos, la permissivitat i tolerància que van caracteritzar el país poden haver estat explotades per organitzacions criminals com la Mocromafia. La infiltració d’aquestes màfies en l’economia i la societat neerlandesa suggereix una crisi moral, on els valors tradicionals es veuen soscavats per la corrupció i la violència.
En ambdós casos, una cultura on ha primat l’individualisme, s’ha mitificat el dret a decidir, s’han trencat els acords fonamentals i la burocràcia de l’estat del benestar ha pretès suplir les comunitats de vida, començant per la família, es troba ara amb capacitats reduïdes de resposta cívica a la violència i la delinqüència.
Suècia i els Països Baixos afronten desafiaments que posen en qüestió la seva estabilitat i benestar. La interrelació entre immigració, narcotràfic i conflictes greus revela contradiccions en els seus models socials. La crisi moral que subjau en aquests estats del benestar ha esclatat en forma de violència i criminalitat, evidenciant la necessitat de replantejar polítiques d’integració, seguretat i cohesió social per afrontar aquests reptes contemporanis.
Loading ...
