El passat mes de novembre els empleats que realment van treballar van ser inferiors als dels mes d’octubre i malgrat aquest fet l’afiliació ha crescut en 32.000 cotitzadors, i alhora l’atur ho ha fet en 25.000 fins arribar a 3,8 milions d’aturats i anotar la pujada més gran des del 2012.
D’aquesta manera s’han encadenat 8 mesos consecutius d’augments interanuals de desocupació superiors al 20%. Un fet que hauríem de remuntar-nos al 2010 en plena crisi econòmica per trobar-ne una equiparació. I és que amb les dades sobre les cotitzacions de la Seguretat Social no es tenen en compte els efectes dels ERTOs, és a dir les persones que han deixat de treballar que cobren una part del seu salari i que continuen donades d’alta a la Seguretat Social. Són treballadors inactius que en el registres estadístics apareixen com a cotitzants, i aquest fet és el que pot desvirtuar la realitat. Els seus salaris són pagats bàsicament per l’estat i mentre aquesta situació continuï disposarem d’una xifra d’afiliació i d’ocupats superior a la que realment està treballant. I no és una xifra petita, són pràcticament 747.000 persones.
És evident que una part d’aquests ERTOS es transformaran en EROS, és a dir en expedients de regulació de l’ocupació, passaran a engruixir l’atur en funció de la magnitud que tingui aquesta variable. És evident que l’escenari serà molt diferent. Quantes de les empreses i autònoms que tenen treballadors en l’ERTO tornaran a l’activitat? Aquesta és la qüestió, la gran incògnita pels mesos que venen i la seva resolució xoca amb dos exigències fins a cert punt contradictòries. D’una part que l’estat continuï finançant aquestes persones, d’una altra que aquest finançament més el sistema de crèdits a l’empresa, no doni lloc a la proliferació d’empreses “zombis”; aquelles que realment estan en pèrdues irrecuperables, que no tenen viabilitat i que es mantenen per la respiració artificial que els hi injecten els recursos de l’estat.
Aquesta incertesa sobre el futur té la seva expressió en les previsions sobre el PIB del darrer trimestre de l’any. El govern sosté a través de la vicepresidenta Nadia Calviño que el signe serà positiu. Coincideix amb aquesta apreciació el BBVA Research, però discrepen d’ell FUNCAS, que manté una estimació negativa del 5% així com CaixaBank Research que també considera que hi haurà un resultat negatiu. La resposta la tindrem d’aquí no massa setmanes i podrem constatar si la davallada d’aquest any ha estat terrible o simplement dolenta.