- Falta Puigdemont per signar. Ha perdut protagonisme a mans d’ERC que, a més, ha aconseguit presentar avantatges concrets més enllà de l’amnistia, però té difícil dir que no. Les seves expectatives en relació amb les de fa pocs dies han quedat devaluades.
- Un èxit per a l’independentisme. Malgrat els seus pobres resultats electorals, dels pitjors de tota la sèrie, de la pèrdua de diputats, del baix nivell de mobilització, bingo! Ha obtingut un balanç més que notable. Una vegada més es produeix una gran paradoxa: la victòria en vots del PP atorga èxits a l’independentisme.
- Sánchez: una presidència a preu d’or. És evident que les cessions han estat totals i les concessions que ha rebut tendeixen a zero. No només no hi ha una renúncia explícita a la independència, sinó que ni tan sols hi ha compromisos per als pressuposts i menys encara per al conjunt de la legislatura. I ara, encara ha de passar el PNB amb el sedàs.
- I després ha de governar… El nou govern serà un viacrucis. No només perquè la coalició Sumar és una olla de grills i a Podemos ja van amb el ganivet entre les dents, sinó perquè els socis parlamentaris l’apretaran a cada pas començant pels pròxims pressupostos. En aquestes condicions, el govern espanyol haurà de concentrar-se més en els seus equilibris interns que en resoldre les necessitats dels ciutadans. I és que voler governar amb 121 diputats quan se’n necessiten 170 és una ambició desmesurada.
- Reaccions polítiques. En la mesura que acabi de concretar-se l’acord, caldrà veure, ja es veuen, les reaccions dels estaments institucionals. En els jutges i el món del dret és molt visible ja. Però com en els icebergs, la gran massa està submergida i correspon als alts estaments de l’estat, que poden presentar grans resistències a la continuïtat de Sánchez. A més, és clar, hi ha l’oposició política que compta amb el govern de la gran majoria de comunitats autònomes. I està per veure la reacció de la societat espanyola davant els “privilegis” que Sánchez hauria donat als independentistes. Aquest últim factor és molt incert perquè la capacitat de reacció fins al dia d’avui s’ha mostrat molt feble, però sempre hi ha un abans i un després.
- La reacció a Catalunya. Quines seran les conseqüències? Com afectarà l’electorat del PSC? El millora o li resta vots? I al dels comuns? Què passarà al camp independentista? Es recuperarà la cohesió i el diàleg perdut i les bones maneres en el si de la societat catalana implicada en la política? El problema de fons és si hi ha o no una acceptació mútua que a hores d’ara no existeix i un projecte concret compartit i prou potent, que tampoc està sobre la taula.
- S’ha avançat cap a la independència? Resposta: sí i no. Sí, perquè les fitxes tornen on eren, les lleis per impedir iniciatives unilaterals són molt més laxes i es pot tornar a intentar. No, perquè ja està dit, som on érem, això és en una autonomia i si no hi ha una decisió unilateral, la independència pactada és inviable per raons del procediment que cal seguir. En aquest terreny de joc, l’autonòmic, l’avantatge el té ERC que a més amb el pacte assolit ja ha liquidat l’estigma socialista de l’article 155 i podria fer un govern tripartit amb menys costos electorals del que fins ara podia tenir. Si Puigdemont no aconsegueix fer un tomb a la dinàmica d’avui, JxCat pot quedar reduïda a una força d’oposició que només té en cartera una irreal independència.
- Com quedarà el problema de la igualtat en l’electorat de la progressia? Perquè el cert és que el pacte trenca tot discurs d’igualtat. Les raons del trencament poden estar justificades per a uns o no, però les conseqüències són evidents. Si aquest fet penetra, el PSOE tindrà un factor d’erosió profund en els seus grups intel·lectuals i mediàtics, que pot intentar contrapesar amb el fantasma de Vox. Però caldrà veure si és suficient.
- Resol el pacte els problemes de fons de Catalunya? Resol els de part de l’independentisme, però no està gens clar que l’escenari que en surti serveixi perquè la governació i la política se centrin en un bon projecte de país que a hores d’ara és inexistent.
Loading ...
