El mínim que es pot dir dels acords assolits pel govern en funcions de Sánchez i l’independentisme, concretat amb ERC, és que són molt importants.
De manera rellevant, el que fa referència a l’amnistia, que tindrà efectes per als delictes comesos des del 2013 relacionats amb el procés, si bé, com veurem, Junts encara no ha expressat la seva conformitat. La llei no és coneguda, però corre una versió que no se sap fins a quin punt és fidedigna i és la que ha encès els ànims d’una part de la magistratura.
Si la llei s’aprova al Congrés, haurà de passar pel Senat i aquest, amb majoria del PP, modificar el reglament perquè el caràcter d’urgència de les tramitacions de les lleis no vinguin determinats pel govern, sinó per la Mesa del Senat, com ja passa al Congrés.
Aquesta nova tramitació allargarà uns mesos l’aprovació de la llei, per tant, és previsible que fins ben entrat l’any que ve no estigui resolta i encara li faltarà superar altres obstacles. Concretament, les qüestions d’inconstitucionalitat que amb molta probabilitat presentaran al Tribunal Constitucional el magistrat Manuel Marchena del Tribunal Suprem, per una banda, i pel que respecta al Tsunami Democràtic i als grups qualificats jurídicament de terroristes, per part del jutge Garcia Castellón de l’Audiència Nacional, a més del recurs d’inconstitucionalitat que ja haurà presentat el PP. Per tant, i com ja se sabia, la qüestió se saldarà en el TC, però no hi ha massa dubtes que la fidel majoria governamental ,que en aquest moment té aquesta instància, i vistos els precedents de la seva actuació, declararà la llei constitucional.
De fet, hi ha indicis que en la seva redacció han intervingut opinions dels magistrats de la més alta instància, això sí, amb tota la discreció. La llei tindrà efectes immediats, especialment per a Puigdemont i Rovira, que podran tornar i com no tenen causa d’inhabilitació poden ser candidats en qualsevol moment. Més confusa serà la situació dels condemnats i indultats, però que mantenen la inhabilitació. Possiblement, hauran d’esperar al final de tot el llarg procés per veure liquidada aquesta pena.
Els 16.000 milions de condonació de deute. Una fita important i que amb un cert sentit pot moure tant enrenou a les altres autonomies com l’amnistia. Es tracta de la condonació de 16.000 milions de deute dels 71.306 milions que la Generalitat té contrets amb l’estat. És a dir, una condonació d’aproximadament el 20% a més de l’estalvi de 1.500 milions en interessos. És un guany que beneficia les finances de la Generalitat encara que queda a anys llum de resoldre el problema del finançament.
El govern en funcions ha anunciat que generalitzarà aquesta fita, però evidentment té efectes diversos perquè com menys endeutada està una comunitat autònoma amb l’estat ,perquè ha fet una gestió més acurada, menys beneficis traurà, i evidentment aquest fet aixeca protestes arreu. Madrid, que no té endeutament amb l’estat perquè la seva solvència li permet acudir al mercat internacional, serà la més afectada. Cal veure si aquest fet no s’acaba convertint en un greuge comparatiu més gran que el que pugui significar l’amnistia. Fins i tot per als sectors partidaris del PSOE.
Traspàs de Rodalies. Segons com evolucioni es convertirà en una patata calenta o una bomba de rellotgeria. No hi ha terminis per al traspàs ni s’ha quantificat la inversió. En realitat, no és tant un traspàs a la Generalitat com a una empresa mixta de nova creació formada per la institució catalana i el govern de l’estat amb un consell d’administració paritari i un president nomenat per la Generalitat, però decisions determinants obligatòriament adoptades per majoria qualificada. El decisiu sindicat de maquinistes de Renfe s’oposa a la mesura, com ja va fer en el passat aconseguint bloquejar-lo en èpoques de Rodríguez Zapatero.
Relator (internacional?). És un “tantu” per a Puigdemont, però d’un abast incert perquè només s’ha concretat que sigui una persona de reconegut prestigi. A canvi, la taula de diàleg/negociació d’ERC es mantindrà.
Referèndum. No està gens clar, el que es concreta és “a la taula de diàleg es farà un seguiment actiu entrant en una fase de plantejament, anàlisi i diàleg sobre propostes polítiques el resultat final del qual podria ser referendat pel poble català”.
Fet nacional. El text considera que hi ha un debat sobre el reconeixement nacional de Catalunya i que les parts tenen diferents concepcions. Això és tot.
Suficiència financera. S’ha assolit el compromís per a uns capítols concrets. Estarà garantida per als Mossos d’Esquadra, els nous òrgans judicials, els serveis penitenciaris, la investigació científica i tècnica i les beques i ajuts als estudis.
Inversió pública. Es recull la disposició addicional de l’Estatut que el TC va declarar no vinculant que fos equivalent al pes del PIB nominal de Catalunya amb l’estat.
Amb tot això, Puigdemont, que havia assolit un gran protagonisme, ha quedat en segona filera. I de moment no ha signat res, que no vol dir que no ho faci pròximament. La seva discrepància radica en l’amplitud de l’amnistia perquè en concret hi ha casos que no depenen directament del referèndum de l’1-O, com els presumptes delictes de malversació de fons públic per als encausats de l’operació Volhov, que amb el redactat actual es veurien exclosos. En tot cas, és evident que en l’últim moment ERC ha fet el sorpasso de notorietat a JxCat.
Loading ...
