Més enllà de la cridòria i de la voluntat d’escarment del feminisme de la guerra de gèneres utilitzant com a boc expiatori el polèmic president de la Reial Federació Espanyola de Futbol, en el que ja diuen que és el ‘Me too‘ espanyol, cal veure des del punt de vista jurídic quina és realment la gravetat atribuïble al cas.
La primera clau interpretativa sorgirà del Tribunal Administratiu de l’Esport (TAD) al qual el Consell Superior d’Esport, un organisme del govern, ha demanat la inhabilitació de Rubiales. Perquè aquest fet sigui possible cal que s’obri un expedient considerant que el que ha dut a terme el president de la Federació constitueix una “falta molt greu“. Per aquest motiu els set juristes del TAD es van reunir d’urgència aquest dilluns, però d’entrada el que ha quedat clar és que no han arribat a cap conclusió.
Aquest fet és un signe que no està del tot clar d’entrada la qualificació de la falta comesa per Rubiales. Cal recordar a més que en els altres escenaris jurídics tot el que es faci és recurrible i segons quin fos el resultat es podria produir la situació incòmoda que atorguessin la raó a Rubiales i aquest fins i tot pogués reclamar danys i perjudicis.
L’altre agent jurídic que ha entrat en acció ha estat la Fiscalia de l’Audiència Nacional que ha ofert a Jenni Hermoso emprendre accions per haver sofert una agressió sexual d’acord amb el que estableix l’art. 178 del Codi Penal. Ara Hermoso té 15 dies per decidir, si bé cal recordar que va emetre fa poc un comunicat molt diferent en el seu contingut a les seves primeres declaracions, quan succeí l’escàndol el 20 d’agost, en les que ara sí que es considera “víctima d’una agressió” i afirma que el petó “no va ser consentit”. Havent emès aquest comunicat sembla difícil que no s’aculli al que li planteja la Fiscalia.
Però, és clar, el problema és que qui acabarà resolent la qüestió serà un tribunal i no la instància fiscal. Aquesta necessita la denúncia de la jugadora de futbol per tirar endavant el procediment, encara que també té una altra via que de moment no ha utilitzat, que és que el ministeri fiscal presenti directament una querella. De moment no ho fa i envia la dona per endavant a veure què passa.
La qüestió de fons és si hi ha delicte en el petó als llavis de Rubiales i en l’exhibició a la llotja tocant-se els genitals
Un punt clau en tot plegat és si va existir consentiment o no. Sobre aquesta qüestió les nombroses imatges que hi ha del fet, les seves interpretacions, les reaccions immediates d’Hermoso, les declaracions de Rubiales i les noves declaracions contradictòries d’Hermoso, configuren les referències que determinaran si existeix aquest delicte d’agressió sexual, donat que en la nova llei de Montero no hi ha diferència de grau en la qualificació, sí que òbviament en la pena, en el fet de si es tracta d’un abús o una agressió, com abans del canvi sí que existia. Recordem que aquesta modificació, volent ser més punitiva, en la pràctica el que ha fet és facilitar l’excarceració o l’alleujament de la condemna a molts convictes per aquest delicte.
Per judicar si hi ha o no agressió es disposa de la jurisprudència del Tribunal Suprem i aquí tota la qüestió rau en el fet de si estem davant un petó de caràcter eròtic o davant una simple manifestació d’afecte, una expansió afectuosa, perquè el TS diferencia clarament entre aquests dos escenaris.
La sentència 165/2022 en la qual l’acusat va intentar besar a la boca a una menor va ser considerat com una agressió pel caràcter eròtic de l’acció. També va jugar aquí l’actitud corporal del condemnat. Però, d’altra banda, el TS afegeix que “un petó als llavis és en algun context una forma normalitzada d’exterioritzar efectes sense tints eròtics”. I aquesta concepció, per exemple, és la que figura a la sentència 490/2015 en la qual es va absoldre un avi per fer-li un petó a la boca a la seva neta considerant-lo més un acte d’afecte que un acte eròtic.
Per tant, tot es juga en el fet de si el petó va tenir caràcter sexual o va ser una expansió afectiva. Veient les imatges sembla dubtosa la interpretació sexual, però en tot cas la pilota està en mans de la justícia. I si va ser o no consentit, i si l’autor va consentir el caràcter sexual de la seva acció i tenia consciència de l’absència de consentiment de l’altre. Segurament les consideracions sobre aquest punt és el que està dilatant considerar falta greu aquest fet per part del TAD. En tot cas, cal subratllar que des del punt de vista jurídic no està gens clar que el que ha fet Rubiales sigui realment punible.
El que sí que és clar és que, malgrat que l’afer ha succeït a Austràlia, la justícia espanyola pot actuar perquè es donen les condicions necessàries que es poden resumir en el fet que l’autor sigui espanyol, que el fet punible també ho sigui en el lloc de l’execució i que l’autor no hagi estat prèviament absolt o condemnat per aquests fets en un altre país o hagués complert la condemna. És evident que les condicions es compleixen i, per tant, la justícia espanyola pot actuar de manera clara i directa. Ara mentre dura la cridòria cal esperar què diuen els tribunals.
Loading ...
