El cessament sobtat del major Trapero, l’únic Mosso d’aquest rang, en la seva responsabilitat màxima de comandament del cos, era en realitat una mort professional anunciada.
Tres factors pressionaven en aquest sentit i nomes era qüestió de temps que la sentència fos executada. La primera era que un sector majoritari d’ERC no volien Trapero al capdavant dels Mossos degut a les seves declaracions davant el Tribunal Suprem i després a l’Audiència Nacional en el sentit que hauria detingut al president de la Generalitat el 2017 si així li hagués estat indicat per la justícia. A més, Trapero va repetir aquest mateix criteri en una entrevista a TV3. Que el cap de la policia situés per davant de tot el compliment de la llei existent era intolerable per a ERC.
La pregunta que els ciutadans ens hem de fer és si volem al front dels uniformats armats de la Generalitat de Catalunya una persona que s’atén a la llei coneguda o en preferim una altra que actuaria d’acord amb les indicacions polítiques del partit de torn. Les garanties que l’estat de dret atorga als ciutadans només admeten una resposta. Amb indpendència del que creguin en el seu fur intern, el policia ha de complir el que diu la llei que és coneguda per a tots. Tot el que no sigui això, dona pas a les més grans arbitrarietats i situa en perill els drets de la ciutadania.
El segon que volia el cessament de Trapero era el mateix conseller Helena que reclama un cos dels Mossos que sigui més pròxim, mes arrelat al territori i, sobretot, més feminitzat. Seria millor que el conseller el que busqués fos un cos que millorés la seguretat dels ciutadans com a finalitat i que en tot cas la proximitat, la feminitat i el territori fossin mitjans necessaris per aconseguir-ho, però no finalitats en si mateixes, perquè aleshores la funció del cos es desvia del motiu pel qual existeix. Helena no s’entenia de cap manera amb Trapero, de tal forma que la comunió entre ambdós era inexistent. Fora dels primers contactes,no hi ha hagut cap mena d’interlocució i tota la relació amb el cap uniformat de la policia s’ha fet sempre a través del director general de la mateixa, és a dir, el càrrec polític més immediat al major Trapero.
Aquí podem constatar una greu anomalia que ha tingut la resolució que acostuma a tenir: carregar-se al policia de torn. No estem convençuts que sigui una bona solució. Coneixem les capacitats i inconvenients de Trapero i el balanç és indubtablement favorable. No en sabem res de les virtuts d’Helena com a director polític de la nostra seguretat, fora de les seves idees sobre feminitzar el cos i fer-lo més proper. El que necessitem és un conseller, una figura política, amb capacitat de millorar les condicions de seguretat dels catalans i certament Helena està per demostrar que sigui aquesta persona. Segurament és portador de molts altres mèrits, però en el capítol que ara ens importa encara és hora que hagi demostrat res que no sigui jugar amb les dificultats polítiques que el seu càrrec imposa.
El tercer factor és que des dels inicis, tres alts càrrecs dels Mossos d’Esquadra han desenvolupat una oposició contra Trapero. En concret els comissaris Eduard Sallent i Xavier Porcuna i la comissària Cristina Manresa. Aquesta oposició interna té en part a veure amb el model de lideratge de Trapero, però sobretot és una oposició política perquè arrenca de les seves declaracions a la audiència. No és tranquil·litzador que aquests factors hagin tingut joc a l’hora del deteriorament de la posició del major.
I encara cal afegir un últim factor, la destitució de Trapero és un peatge que Aragonès paga a la CUP. És la forma més fàcil de satisfer els intents d’aquesta organització de lligar de mans i peus la policia catalana.
Ara s’obre un nou capítol, el nou responsable, el comissari Estela, haurà de demostrar que la seva forma de fer és capaç de mantenir els Mossos preservats de les ingerències polítiques de l’independentisme i la progressia, que són les temptacions contínues que amenacen la credibilitat i eficàcia del nostre cos armat.
1 comentari. Leave new
[…] titular hi ha un posicionament partidista i es fa evident a l’hora de justificar-ne els motius. Al digital d’un dels sectors d’Unió Democràtica de Catalunya: “Volem al front dels uniformats armats de la Generalitat de Catalunya una persona que s’atén […]