L’enigma d’òmicron. Algunes claus per entendre’l

L’òmicron és una nova variant que presenta múltiples mutacions de l’espícula (S), que és la clau que obre la porta a cèl·lules del nostre cos. Per tant, facilita el contagi. De fet, la transmissió actual, ara està molt alta, 1,4, hi ha científics que consideren que podria arribar a l’astronòmica magnitud de 7 si no fos per les vacunes. Aquestes es van basar en la proteïna S de la variant original del virus i, per tant, no té les mutacions presents en les noves variants. També, com analitza l’investigador Salvador Iborra Martín, de la Universidad Complutense de Madrid, a causa d’un virus respiratori pateix el cos humà a través de les mucoses. En elles només pot ser neutralitzat per un anticòs molt específic, immunoglobulines A. Les vacunes en ser injectades per via intramuscular no faciliten que generin aquests anticossos en les mucoses.

Si a tots aquests fets se li afegeix la caiguda dels anticossos dels vacunats amb el pas del temps, 3 mesos per Astra Zeneca i de 5 a 6 mesos per a les altres, tenim l’explicació de la capacitat de contagi que té i mantindrà l’Òmicron i com n’era d’urgent rebre una tercera dosi, que tant s’ha retardat a Catalunya. Cal afegir, a més, el fet ben conegut que les persones infectades també poden contagiar. Tot plegat i la manca d’una política sanitària consistent, explica l’explosió actual que, de fet, com ja va passar a la primera onada -en aquell cas amb Itàlia- ens era anunciada per la multiplicació de casos en la major part d’Europa, però el govern no n’ha fet cas i una vegada més no ha adoptat les mesures necessàries. I aleshores oscil·lem entre la insuficiència i l’esverament que Aragonès i el conseller de Sanitat han demostrat a Catalunya.

Cal recordar, però que el procés immunitari humà és més complex i presenta diversos nivells de defensa, un d’ells són els anomenats limfòcits T assassins. Aquests presenten un nivell de persistència molt més alt si bé no neutralitzen el virus quan aquest es fa present, sinó que actuen contra les cèl·lules quan ja estan infectades. En altres termes, si la persona vacunada s’infecta, pot transmetre la malaltia, però el seu organisme reacciona molt millor gràcies a la vacuna, i això explica que malgrat l’elevat nombre de casos, les persones greus i la mortalitat siguin molt menors.

Per exemple, si comparem la situació actual de la sisena onada, amb 563.260 casos, amb els 560.688 casos de la quarta onada, una xifra pràcticament equivalent, constatarem que mentre en aquella es van produir 5.338 morts, a l’actual se n’han produït 2.018, menys de la meitat. Aleshores es van hospitalitzar 45.076 persones i ara n’hi ha ingressades als hospitals només 5.726. També la diferència en els ingressos a les UCI és molt gran. 5.691 a la quarta onada, per 1.140 a l’actual. La combinació de la vacuna fa que l’Òmicron contagiï molt menys i tingui molt menys impacte.

Les dades disponibles a Dinamarca i al Regne Unit assenyalen que aquesta variant és de menor gravetat, però es multiplica 70 vegades més de pressa que la Delta i sembla preferir les cèl·lules dels bronquis en lloc de les del pulmó.

En un futur podrem disposar de vacunes més adaptades a aquesta variant i es calcula que el termini serà de 100 dies. Si bé els científics assenyalen que donades les 32 mutacions de la proteïna S seria necessari abans avaluar la seguretat de la nova vacuna per a la seva comercialització. Això fa que el més probable sigui que utilitzem dosis de record de les vacunes actuals més que aplicar la nova vacuna.

Tot plegat assenyala el gravíssim error de Sánchez, reiteradament anunciat, sobre la immunitat de grup. No s’ha produït i és difícil que es produeixi i, per tant, tota la política i el discurs que ha estat duent a terme en aquest sentit és un error o un engany. Avui amb més del 80% de la població vacunada, es veu que els contagis estan disparats, i en un futur les noves mutacions i la ràpida pèrdua d’eficàcia de la vacuna ha fet que aquesta sigui una via que condueixi a una falsa confiança. La vacuna és necessària, però el que cal és allò que no tenen ni Espanya ni Catalunya: una veritable política de sanitat pública.

Et sembla bé la destitució de Josep Lluís Trapero?

Mira els resultats

Loading ... Loading ...

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.