Com si no passés res, l’òmicron continua matant. Exactament, 40 morts al dia de mitjana. És objectivament una xifra impressionant. Equival, per situar una referència ben escandalosa, a la xifra quasi del total de dones mortes per violència de gènere en un any. La diferència d’atenció dels mitjans i polítics i de tensió entre un afer i altre és astronòmica.

La realitat és que els experts alerten sobre la insidiosa propagació de l’òmicron a conseqüència de la presència de noves variants, la coneguda com a BA.4 i BA.5 que tenen una major capacitat de propagació i de reinfecció a persones que ja han passat la malaltia. El fet que la letalitat en proporció al nombre de casos sigui molt més baixa no ha de fer perdre de vista que, parlant de morts humanes, el que importa són les xifres absolutes i 40 morts al dia són moltes morts. I qui ho dubti que faci l’exercici de multiplicar pel nombre de dies de l’any.

Junt amb les noves variants més contagioses, també està incidint en la propagació a l’alça de la pandèmia, la desaparició de quasi totes les restriccions, la multiplicació d’actes massius –a Barcelona n’hem tingut dos exemples amb el Primavera Sound i el Sonar- que faciliten el contagi i també la disminució de la immunitat perquè, recordem-ho, l’efecte de les vacunes és temporal.

No ajuda a fer-se la composició de lloc la manca de control que existeix sobre els casos, perquè només es comptabilitzen els de majors de 60 anys. En aquest moment encapçala el rànquing Madrid, amb 653 casos per 100.000 habitants. Ara només arriben al metge els casos amb pitjor estat de salut i això permet que la pandèmia es propagui de manera més silenciosa. El resultat el vivim a Catalunya, que si bé no som els primers en nombre de casos, sí que ho som una vegada més en allò que importa en major mesura, que és l’ocupació a l’UCI. La mitjana espanyola està situada en un 4,07%, que és una magnitud moderada, però Catalunya quasi la dobla amb un 7,26%, seguit de Madrid amb un 7,20%.

Ara celebrarem la revetlla de Sant Joan, que serà un altre motiu d’intensa socialització. Els seus efectes no els veurem fins ben entrat el juliol. Si els experts no s’equivoquen i estem davant la 7a onada, el seu inici coincidirà amb les vacances del personal sanitari, que deixarà encara mes desprovistos de recursos als ciutadans per afrontar aquest estrall.

Tot això està succeint davant la més gran insensibilitat. Clarament, per part dels ciutadans, que han decidit enganyar-se a si mateixos i passar pàgina d’una pandèmia que no està superada, perquè mata cada dia a 4 desenes de persones. Però és que aquestes ganes d’actuar com si tot hagués passat, ve propiciada per l’acció dels governs de Madrid i clarament també el de Catalunya, en el que el departament de Sanitat amb el seu conseller al capdavant està minimitzant d’una forma imprudent l’actual situació, que reclama amb urgència no un anunci de futures vacunacions pels més grans de 80 anys, sinó un de clar, de nova vacunació pel conjunt de la població amb les prioritats que hagin d’establir-se. No s’adopta aquest compromís perquè senzillament no es tenen els recursos de personal necessaris per dur-ho a terme. I aquest és un escàndol perquè afrontar una 7a onada sense haver après res de les anteriors en relació amb la necessitat de recursos humans és una irresponsabilitat tràgica que diu molt de la insensibilitat humana dels que ens governen i, en particular, dels que tenen la responsabilitat de vetllar des de les seves instàncies governamentals per la nostra salut.

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.