Als anys 60, una dona coreana tenia de mitja 6 fills. El doble que les dones espanyoles en el mateix període, en ple baby boom, al nostre país.
Què ha passat doncs perquè Corea del Sud hagi esdevingut el país amb la taxa de fecunditat més baixa del món?
Amb una mitja inferior a 1 fill per dona en edat fèrtil (0,92 exactament), Corea del Sud fa front a un enorme problema demogràfic. La seva taxa suposa menys de la meitat de la que els demògrafs consideren necessària per a mantenir estable la població d’un país, 2,1 fills de mitja.
A Corea, la taxa de fecunditat no ha parat de caure des de que, al 1961, el govern començà a fomentar la formació de famílies petites com a via per reduir l’enorme pobresa en que estava llavors sumit el país.
Però Corea del Sud no és un cas únic. De fet, la majoria de països de la regió de l’Àsia-Pacífic amb un nivell de desenvolupament semblant, com Japó, Singapur, Hong Kong o Taiwan, sense parlar de la Xina, es troben davant de reptes similars.
El cas del Japó és un dels més coneguts. Amb una taxa de fecunditat del 1,36, molt similar a la d’Espanya (1,34) el govern espera que dels actuals 126 milions d’habitants es passi a 100 al 2053.
El que és més interessant notar és que, malgrat les múltiples polítiques de Tòquio per incentivar les parelles a tenir fills, la taxa es manté pràcticament inamovible des de mitjans dels anys 90.
Els diferents programes públics, centrats sobretot en donar incentius econòmics a les parelles, han tingut de moment efectes molt limitats.
Entre les darreres mesures que el govern japonès ha aprovat es troba la de fer gratuïts els tractaments de fertilitat. La mateixa mesura es troba en vigor a Corea des del 2017, sense que hagi pogut revertir una tendència que segueix anant a la baixa, segons recull La Vanguardia.
Si bé està clar que les causes del declivi de les taxes de fertilitat són complexes, les dades d’aquests països asiàtics apunten a que no tot s’explica pels elevats costos econòmics de tenir fills.
Una part important de la crisi de la natalitat que afecta no tant sols l’Àsia-Pacífic sinó també Europa es troba en canvis profunds en el sistema de valors de la societat que s’han produït en les darreres dècades. Aquests no han estat sempre l’objectiu dels governs, com el cas d’Europa demostra.
Al Vell Continent s’han produït importantíssims canvis en els sistemes de valors que han tingut com efecte secundari la reducció de la taxa de fecunditat. Però aquesta tendència no es pot explicar principalment per l’acció governamental, a pesar de que nombroses decisions públiques en una multitud d’àmbits com la família hi han contribuït.
La Xina o Corea del Sud són exemples contraris. Les autoritats de Pequín han practicat la política del fill únic durant dècades. Al llarg de tot aquest període, la omnipresent propaganda del Partit Comunista Xinès ha divulgat la idea de que la família ideal és de tres persones.
Caldrà veure com la demografia de la Xina, únic país dels analitzats habituat a la propaganda massiva i que disposa d’una elevada capacitat de coerció sobre els seus ciutadans, evoluciona en els propers anys: serà Pequín capaç d’invertir la tendència demogràfica i aconseguir allò que segueix escapant als seus veïns?
Loading ...
