UE la Xina

La UE comunica a la Xina que la equidistància que practica amb la guerra d’Ucraïna no és aceptable

El dia 1 d’abril la UE i la Xina han celebrat  una cimera per videoconferència. La guerra d’Ucraïna, que ha posat el tauler geopolític mundial  en un estat de màxima tensió, ha ocupat el gruix de la conversa entre les dues parts.  

La UE ha comunicat als xinesos que “l’equidistància en el conflicte no serveix en el context actual”. El president del Consell Europeu, el belga Charles Michel, i la presidenta de la Comissió Europea, Úrsula von der Leyen,  han manifestat    al líder xinès, Xi Jinping,  i al seu primer ministre, Li Keqiang, que  “cal passar d’una neutralitat passiva a una neutralitat activa“.

Michel ha declarat que “tant la UE com la Xina han admès que la guerra d’Ucraïna està posant en perill la seguretat i l’economia global i que la situació no interessa a ningú“, i ha fet saber a la Xina que la seva influència sobre Moscou comporta una  “responsabilitat“. Von der Leyen ha afegit que  “aquest no és només un moment clau per a Europa, sinó per a un món basat en regles, perquè creiem en un sistema que permeti que, quan hi hagi un conflicte, aquest es discuteixi a la taula de negociació i no en el camp de batalla“.

La UE  ha recordat a la Xina el que suposa el cost de la guerra per a tot el món. També li ha exposat què implicaria si Pequín donés suport a Moscou en la invasió, tenint en compte que  un 15 % de les exportacions totals de la Xina van a parar a la UE. Aquesta és una carta clau que juga la UE en les seves relacions amb la Xina. Les exportacions de Pequín cap a Rússia, en canvi, amb prou feines arriben al 2%.  Les xifres parlen per si mateixes. “La UE i la Xina mantenen un intercanvi comercial de béns i serveis que suposa uns 2.000 milions d’euros al dia, i  la prolongació d’aquesta guerra no beneficia a ningú“, ha subratllat   Von der Leyen.

Els països del G-7 juntament amb la UE estan aplicant sancions històriques a Rússia amb l’objectiu que desisteixi de la invasió.  Davant  d’això, la UE insta a la Xina a no ser el salvavides de Putin.  “Si no dona suport a les sancions, almenys no interfereixi“, se li ha dit, just en un moment en què la UE treballa per evitar que Rússia esquivi les sancions.  Si decideix ajudar Rússia, la Xina provocaria “una greu crisi de reputació“. “Sabem que la Xina està molt més enfocada ara en l’impacte de l’òmicron i els confinaments que hi està havent (la capital econòmica del país, Shanghai, està  confinada), però volem ser clars en mostrar la gran importància que té per a Europa i per a l’arquitectura global que hi hagi un compromís per la pau i és important que la Xina tingui el seu paper com a actor global important que és“.

La UE ha pogut  parlar així de clar a la Xina perquè se sent recolzada  pel món occidental en el seu conjunt i per la contundència de  dades macroeconòmiques que mostren l’hegemonia d’Occident. El PIB  de les potències occidentals és de 54,3 bilions de dòlars, el  triple que la suma dels PIB de la Xina i Rússia (18,4 bilions de dòlars).  A Putin se’l pot posar a la defensiva amb la fortalesa dels actius comercials, inversions, fluxos financers i energètics d’una coalició occidental reforçada. Les rondes de sancions contra els oligarques russos, càrrecs polítics, bancs i empreses russes fan mal. S’ha congelat l’accés de Rússia a les reserves  en dòlars i euros.  En aquesta ocasió a l’eix transatlàntic (els Estats Units, UE, Canadà i Regne Unit)  s’hi han afegit Japó, Corea  del Sud, Austràlia i Taiwan.

En el front comercial, la UE ja ha deixat d’exportar una part dels 477.000 milions  de dòlars en béns que varen ser la segona font d’importacions de Rússia l’any 2021. La UE representa el 37% del  comerç internacional rus.

Les exportacions globals de la Xina l’any passat varen ser de 3,3 bilions de dòlars, però Pequín no pot reorientar fàcilment els seus fluxos comercials a curt ni a mitjà termini. Els seus 506.366 milions  d’exportacions als Estats Units i 472.000 milions a la UE l’any 2021 són el resultat de cadenes de producció i distribució globals desenvolupades des de finals dels anys noranta. L’economia xinesa està molt vinculada a l’occidental i va exportar només 68.000 milions en béns a Rússia l’any passat.  Les cadenes inclouen matèries primeres i productes entremitjos de molts països que travessen moltes fronteres. La Covid-19  ha afeblit considerablement aquestes xarxes.

Els semiconductors són essencials per a la fabricació de vehicles, mòbils i  productes electrònics de consum. També ho són  per a les tecnologies punta com la robòtica, energies renovables, telecomunicacions, intel·ligència artificial i altres sectors en què la Xina aspira a superar Occident.  La Xina produeix el 6% dels semiconductors, mentre que Taiwan té una quota mundial del  60%. El 90% dels semiconductors que necessita la Xina per a fabricar productes són importats o ensamblats per empreses estrangeres en el seu territori.  La irrupció de la Covid-19 ja va generar una escassedat de semiconductors que perjudica la capacitat productiva  i exportadora xinesa. Únicament la multinacional taiwanesa TSMC i la coreana Samsung ensamblen semiconductors d’alta gamma. Són xips de menys de deu nanòmetres de mida.

El president Biden ha augmentat el nombre d’empreses xineses a les quals els Estats Units prohibeix invertir. Es mantenen  en vigència les restriccions contra empreses del complex militar industrial de la Xina adoptades per Trump. L’arsenal legislatiu dels Estats Units sobre prohibició de realitzar negocis amb empreses hostils existeix des de la Guerra Freda.  Amb les denominades sancions secundàries, els Estats Units s’atorga el dret d’aplicar penalitzacions a empreses i altres països que les desafiïn. Varen funcionar i varen obligar la Xina a negociar  i també a l’Iran.  Són especialment potents perquè el dòlar és la principal divisa mundial. Segons el Banc Internacional de Pagaments (el banc central de bancs centrals, amb seu a Basilea), el 88% dels intercanvis de divises es fa en dòlars, quota que es manté estable des de fa dues dècades. 

La quota del yuan xinès és només del 4,3%. Així mateix, el 79 % dels intercanvis comercials es duen a terme en dòlars. El 59% de les reserves en divises dels bancs centrals són en dòlars i el 21% en euros. La UE amb un PIB de 17,1 bilions de dòlars  ha adoptat moltes de les sancions imposades per la Casa Blanca.

El xantatge d’un Putin que necessita compres en rubles per a afirmar  la recuperació de la seva divisa té els seus límits. Només existeix un gasoducte per a subministrar hidrocarburs russos a la Xina. La UE s’afanya a incrementar la provisió de gas natural per part de Qatar, Noruega, Austràlia, Emirats Àrabs Units, Algèria i els Estats Units. Alemanya està reaccionant i construeix una planta de regasificació de gas natural liquat (GNL), després de cancel·lar el gasoducte Nord Stream 2.

Els països esmentats poden augmentar les seves exportacions per via marítima o gasoductes existents a la UE més ràpidament del que Rússia i la Xina poden construir altres amb una tecnologia inferior. Els Estats Units és el primer productor mundial de petroli i gas natural. Biden ha autoritzat l’aportació sense precedents al mercat de 189 milions de barrils de petroli de la seva reserva estratègica com a pont semestral per a contenir la pujada de preus.

La llista creixent de més de 500 empreses multinacionals occidentals que han abandonat totalment o parcialment les seves operacions, finançament, inversions, vendes o subministraments a Rússia  obeeix no solament a les sancions occidentals sinó a la pressió de l’opinió pública i dels seus accionistes. En el G-20, la Xina i Rússia només poden comptar amb el suport incondicional d’Iran.  Les fins ara neutral Índia (sexta economia mundial) Brasil (9), Indonèsia (12) i Aràbia Saudita (19)  és més lògic que s’inclinin per  Occident.

L’objectiu del Quad integrat pels Estats Units, Japó, Índia i Austràlia és frenar les ambicions  de la Xina a l’espai Indo-Pacífic i els membres d’ASEAN  rebutgen l’agressivitat xinesa en el seu intent de controlar el 90% del mar de la Xina meridional. Brasil i Argentina no torpedinaran  un Mercosur amb acords amb la UE.

Les consideracions anteriors han estat detalladament transmeses  per la UE a la Xina al llarg de la cimera de l’1 d’abril. Val a dir que els líders xinesos  han escoltat  amb atenció  aquesta  bateria d’arguments que la UE els  ha proporcionat.  Els analistes preveuen que  Pequín mantindrà  la posició que millor respongui als seus interessos.

Els líders xinesos han escoltat amb atenció aquesta bateria d’arguments que la UE els ha proporcionat. Els analistes preveuen que Pequín mantindrà la posició que millor respongui als seus interessos Click To Tweet

Creus que Ada Colau es tornarà a presentar a les eleccions municipals de 2023?

Mira els resultats

Loading ... Loading ...

 

 

 

 

 

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

1 comentari. Leave new

  • Oscar Llaudet Herrera
    25 abril, 2022 15:36

    Gran article! Els mitjans de comunicació haurien de parlar molt més sobre les actuals relacions social, polítiques i econòmiques, Xineses-UE, tenint en compte la situació a Ucraïna.

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.