El Banc d’Espanya ha fet públic un estudi d’obligada lectura, La economía española ante el reto climático, que ofereix una panoràmica ben concreta de les repercussions que aquest fenomen decisiu tindrà sobre l’economia i la vida de les persones. Coincideix pràcticament en el temps amb l’informe que ha presentat l’AIReF sobre el Programa d’Estabilitat que el govern ha presentat a la Comissió Europea.
Es tracta d’un document molt crític amb les previsions que fa el govern Sánchez, però més enllà d’aquest fet el que paga la pena assenyalar és que són instàncies com el Banc d’Espanya i l’AIReF, és a dir, independents de la política, les que estan oferint a la societat informació sobre el nostre present i el nostre futur, de manera que ens puguem forjar criteris ben fonamentats. Estem vivint una profunda perversió de la política, on mentre aquestes instàncies independents posen en coneixement de la societat allò que el govern hauria de fer, aquest es dedica només a fer allò que creu que li dona vots, amb independència que correspongui o no a les urgències o necessitats reals.
Però, anem al que planteja l’informe del Banc d’Espanya. Ens ofereix una visió de l’impacte que tindrà el canvi climàtic i les seves conseqüències sobre el territori en funció de si l’augment de temperatura que es produirà en relació amb les mitjanes del període 1981-2010 són d’1’5°C, 2ºC o 3ºC. En els dos últims casos és evident que Rússia i els països nòrdics registrarien un canvi radical de les seves condicions ambientals, perquè seria el territori on la temperatura registraria un augment més gran. Aquest fet pot tenir per a ells conseqüències positives, però també pot accentuar el problema si es descongela el permafrost siberià que alliberaria grans quantitats de metà a l’atmosfera i acceleraria el canvi climàtic.
Pel que fa a la península, els impacte més importants es produirien al centre, sud i Pirineu pel que fa a les temperatures. També és molt remarcable l’evolució de les precipitacions, que mentre que augmentarien substancialment a Europa, caurien i molt a la península sobretot des del centre cap al sud, fet que crearia un seriós problema i amb conseqüències sobre els dies amb escassetat d’aigua.
En aquest context Catalunya es veuria bàsicament afectada per la sequera, excepte la vall de l’Ebre que continuaria disposant de recursos sense especials problemes.
Per tant, primera conclusió: necessitem una gestió i unes infraestructures que prevegin l’escassetat de recursos hídrics, l’augment de l’evapotranspiració al camp i l’accentuació de la bombolla de calor a les ciutats. L’impacte variarà molt segons els sectors. Els més afectats seran, en primer lloc, el transport, seguit de l’agricultura, les manufactures i l’hostaleria, és a dir, bàsicament el turisme. Els altres també enregistrarien canvis significatius, però en una mesura menor. En general com més petita sigui l’empresa, més impacte negatiu enregistrarà, si bé aquesta característica s’ha de creuar amb la relacionada amb el sector.
En aquest moment no existeixen polítiques adequades ni des del govern espanyol ni des de la Generalitat que contemplin i intentin atenuar aquest impacte.
Com es pot constatar, l’efecte de la transició ecològica és asimètric i aquesta característica es dona també en els diferents grups socials. Segons l’estudi “existeixen clars indicis que els diferents tipus de llars puguin veure’s afectats de forma molt diferent pel procés de transició ecològica… el previsible increment en els preus dels béns i serveis més contaminants… probablement incidirà de manera més acusada sobre les llars amb menys nivell de renda i aquelles en les quals el cap de família tingui entre 35 i 45 anys, els que resideixen en zones rurals, els que tenen un menor nivell educatiu o els que presenten un major nombre de membres”. Per tant, les famílies de baix nivell de renda, si, a més, viuen en zones rurals, tindran un impacte negatiu molt més gran. El problema s’accentua perquè en el cas d’Espanya no hi ha ni política familiar ni polítiques de desenvolupament rural dignes d’aquest nom per part de l’estat.
Loading ...
