. És ja famós el cas de l’atleta trans Tiffany Newell, que va guanyar la cursa de 1.500 metres per a dones de 50 a 54 anys, sent un atleta masculí. Els casos s’han multiplicat i una de les sorpreses poc publicades, perquè no interessa al poder, és que la majoria dels canvis de sexe realitzats al registre Civil són d’homes que volen mantenir el seu nom com a tal al DNI, fet que obra peu a tota mena d’especulacions.
De la llei espanyola s’han criticat moltes coses, com el canvi de sexe sense informe mèdic ni tractament hormonal i sobretot la forma com regula aquest aspecte en els menors d’edat. La llei espanyola permet participar als trans en funció del seu sexe legal en proves esportives sense cap mena de verificació de quin és el seu sexe real, perquè és sabut que un factor decisiu és la quantitat més gran de l’hormona masculina, la testosterona, que ofereix als homes clars avantatges competitius en l’esport.
L’últim afer que s’ha produït a Catalunya és la victòria en una cursa femenina de muntanya, la Cronoescalada al Santuari de Bellmunt de Sant Pere de Torelló que va guanyar una pretesa dona trans, Quima D., malgrat que la seva fitxa a la federació i com a corredor a la International Trail Running Association (ITRA) estava a nom de Quim perquè és un home. Va guanyar a totes les altres candidates fins i tot a la vencedora de les dues edicions anteriors i l’escàndol es va muntar quan volia que li donessin el premi i els organitzadors no ho veien gens clar que fos així i legalment tenien raó perquè estava inscrita com a home. És un de tants casos.
Però la qüestió no se circumscriu només a l’esport, sinó que té moltes altres dimensions que ara la llei catalana multiplica.
Es tracta d’un text literalment monstruós ple d’ideologia irracional.
Constatem-ho:
En l’article 1: “La Identitat de gènere: Gènere auto percebut amb el qual les persones s’identifiquen i, per tant, desitgen ser tractades socialment. En algunes persones la identitat de gènere es correspon amb el sexe biològic, però en d’altres no.” Observin la mala intenció del text legal. Només en algunes persones la identitat de gènere es correspon amb el sexe. És, evidentment una fal·làcia perquè aquesta és la situació de la immensa majoria de persones. A partir d’aquesta premissa el que vulguin.
Per acabar-ho d’arrodonir, afirma; “la identitat de gènere és independent del sexe, del sexe assignat, de l’expressió de gènere i de l’orientació afectiva sexual”. Com la llei precisa el “Gènere assignat en néixer: Pràctica cissexista que consisteix a assignar a una persona en néixer una categoria de gènere en funció del seu sexe biològic”. Vostè, jo, els metges, tutti quanti som una cosa dolenta, sexistes-cis, perquè al nadó de pocs dies li dius “quina nena més bonica”. Doncs no! Sexista!
Constateu el magnífic embolic que genera a la nostra societat la identitat de gènere, no només no té res a veure amb el sexe, tampoc amb això que diuen l’expressió de gènere, ni tan sols amb l’orientació afectivo-sexual, és a dir, la preferència, i cada cosa pot anar per la seva banda. Poden fer combinacions d’aquestes variables i veuran la quantitat d’éssers humans als quals poden donar peu.
“L’Expressió de gènere és la manera en què una persona es manifesta exteriorment amb elements que tenen a veure amb el gènere, sigui a través de la roba o de l’aparença en general, del comportament, les afinitats, etc.” D’aquesta manera s’introdueixen dins la llei els transvestits perquè serien homes als quals els agrada de tant en tant vestir-se de dona. I segons el govern català això ja és una identitat sexual portadora de drets exactament igual al fet de ser home o dona; millor dit, que tenen drets superiors que ni els homes ni les dones disposen. Aquest punt queda assentat quan més endavant la llei proclama que són subjectes de les mateixes “Transgènere, transsexuals, agèneres, no-binàries, fluides, transvestides”.
El punt c d’aquest mateix article 3 expressa una altra aberració ideològica. Diu “Terme utilitzat per referir-se de manera inclusiva a totes les persones que viuen en una identitat de gènere que difereix de l’assignada en néixer en funció del seu sexe biològic”. El que ens diu la llei, que forma part de la doctrina queer, és que quan naixem no som nens o nenes, sinó que els pares, la societat, els metges, que són uns sexistes, ens assignen un gènere. Per exemple, si té penis és un nen i li diu Joan, i això, òbviament, la llei no ho pot tolerar de cap de les maneres perquè el sexe no és com a fet biològic i, per tant, objectiu, sinó que resulta del que hom vulgui.
Per fer-ho més bonic i complexa, introdueix la figura en l’apartat d de ”Persona no binària: Persona amb una identitat de gènere que no coincideix amb els conceptes d’home i dona. Les identitats no-binàries són molt diverses, fent que les persones es puguin identificar amb un tercer gènere, més d’un gènere a la vegada, amb cap gènere o bé tenir una identitat que varia en el temps”. Constatem primer que les identitats no binàries són “molt diferents”. En aquest terreny la llei és d’una precisió que fa plorar i proclama que pot no tenir cap gènere, cosa que no li discutirem, li estem discutint la identitat biològica del sexe. També estableix això de tenir una identitat que varia en el temps (o sigui que un pot ser un home al matí del dilluns i una dona dissabte a la tarda). És evident que tot això trasplantat al funcionament de la societat dona senzillament lloc a un col·lectiu social esquizofrènic.
Més greu és l’apartat e “Persona Intersexuals o amb diversitat del desenvolupament sexual: Persona que pels seus caràcters sexuals no es pot identificar clarament, d’acord amb el model biològic, com a mascle ni femella, ja que presenta característiques intermèdies entre els dos sexes.” És el que abans es qualificava d’hermafroditisme i ara rep el nom d’intersexualitat i atenció perquè aquesta condició respon a una definició mèdica que forma part dels trastorns del desenvolupament sexual. És el grup d’afeccions en les quals hi ha una discrepància entre els genitals interns i externs (els testicles i els ovaris). Les causes es poden dividir en 4 categories: Intersexualitat 46, XX, Intersexualitat 46, XY, Intersexualitat gonadal veritable, Intersexualitat complexa o indeterminada. Alguns dels múltiples símptomes associats amb la intersexualitat dependran de la causa subjacent. Poden incloure: Genitals ambigus en néixer Micropene, Fusió parcial dels llavis, Testicles aparentment no descendits (que poden resultar ser ovaris) en nens petits, entre d’altres. En la visió de la llei, tots aquests trastorns del desenvolupament sexual són considerats noves identitats equivalents a ser homes o dona.
I per dir-ne una més, el que el projecte qualifica de Discriminació indirecta, un invent que també apareix en les lleis sobre l’homosexualitat. El text diu “la discriminació que es produeix quan una disposició, un criteri o una pràctica pretesament neutres són susceptibles de causar un perjudici major a una persona per motius de la seva identitat i expressió de gènere”. Una norma que deixa en mans de les sancions de l’administratiu a tota qüestió perquè susceptible té un sentit tan imprecís que ho pot comprendre tot. Tota crítica per exemple. Amb la llei trans a Catalunya la llibertat d’expressió rep un cop monumental i situa un precedent: la de les sancions administratives com a via intimidatòria. No és cap novetat. Els règims comunistes, en la seva fase final ho utilitzaven per treure dramatisme a la repressió.
Amb la llei trans a Catalunya la llibertat d’expressió rep un cop monumental i situa un precedent: la de les sancions administratives com a via intimidatòria Click To Tweet
Loading ...
