La societat del malestar sembla haver-se instal·lat entre nosaltres. Les protestes, la desafecció, la ira, la violència, el tedi i el suïcidi estan cada vegada més presents en les notícies i en les converses quotidianes. La insatisfacció s’ha convertit en l’humor natural de les persones. Si un no es queixa, es converteix en sospitós. D’on ve aquest malestar regnant si objectivament vivim millor que els que ens han precedit?
Pensem en el consumisme regnant. La publicitat promet la felicitat futura convencent de la nostra desgràcia present (real o no). La compra del bé ofert canviarà la situació, al menys, fins que aparegui el nou model. La cultura del tenir es concreta en la felicitat pels diners. La societat de consum es va transformant en la societat del malestar, com el ruc que s’esgota perseguint la pastanaga que mai arriba.
D’altra banda, vivim en l’estat de benestar, una altra promesa de felicitat que s’ofereix, aquest cop, des de les institucions públiques. Les necessitats bàsiques, i no tan bàsiques, es cobreixen per un estat en continu creixement, prometent un benestar universal. El preu a pagar són els alts impostos, que produeixen malestar. A més, el benestar no és un concepte homogeni, depèn dels valors de cada persona. El benestar públic no coincideix moltes vegades amb el benestar personal, una nova font de disgust. Finalment, els béns oferts s’inclouen en les promeses electorals i es genera una mena de consumisme polític, buscant vots, el que produeix que l’estat de benestar també vagi mutant en la societat del malestar.
En tots dos casos, la felicitat promesa es restringeix a allò material, a les necessitats no espirituals. La solitud, l’enveja, l’odi, el rancor … no s’arreglen amb diners. L’autoestima, la humilitat, el perdó … no es restableixen amb subvencions. Com fer passar la insatisfeta set espiritual que alimenta realment el malestar personal?
Víctor Frankl deia que la felicitat només es troba quan no es busca, que la felicitat personal es troba quan es renuncia a ella per la felicitat de l’altre. El sacrifici pel bé de l’altre esdevé bé per a nosaltres. Això no ho entén ni el consumisme ni l’estat de benestar, però ompla la vida de sentit.
Hi ha major benestar?
La felicitat personal es troba quan es renuncia a ella per la felicitat de l’altre.TRACKBACK TUITEJAR
