Mentre que a Catalunya malament que bé hi ha un govern que governa poc, Espanya porta mesos i mesos d’incertesa governamental, perquè cal recordar que abans d’ara el govern de Sánchez va estar en precari, el mateix que l’últim de Rajoy.
Tota l’atenció mediàtica està situada en un punt que és condició necessària però no suficient per a la bona governació del país: la investidura. Tot el relat socialista està centrat en aquest aspecte de la qüestió. D’aquí que s’arribin a formular demandes tan inversemblants com demanar a l’oposició que el deixi ser president de govern com si aquesta fos la qüestió decisiva. I no ho és, perquè el que realment compta és que el govern després pugui aprovar les seves mesures, i és evident que el partit socialista amb els diputats obtinguts a les últimes eleccions té una minoria insuficient.
No és un argument dir que els altres no poden formar govern, si ell tampoc està en condicions d’assolir aquest objectiu. La investidura, i això està massa oblidat, no és una finalitat en si mateixa, és un mitjà per iniciar el govern del país, fet que exigeix una majoria suficient en el Congrés dels Diputats. A subratllar que hem escrit “majoria suficient” i no absoluta, perquè si bé és molt més sòlid governar des d’aquesta última posició, també és possible dur-ho a terme amb una xifra propera als 176 diputats per després pactar en cada cas concret amb un o altre grup, si es tenen múltiples opcions a fer-ho. El que és difícil és voler fer un govern estrictament socialista amb 122 diputats, perquè queda massa lluny d’aquella xifra.
És legítim que el PSOE tingui serioses reserves per fer un govern de coalició amb Podemos. Les seves experiències en les comunitats autònomes no han estat positives, i la seva forma de procedir i la seva cultura política està molt distant de la socialista, però si aquesta no és la solució, aleshores, a Sánchez no li queda altra que reconèixer que no ha estat capaç de formar una majoria per poder governar. I si Podemos és la solució, el que ens han de presentar, i a més amb urgència, és el seu programa de govern per saber a què ens hem d’atenir, i no viure contínuament en la incertesa.
