La previsió de la Comissió Europea que Espanya creixeria enguany un 5,6% ha portat alenada d’esperança no del tot justificada. En realitat no és una bona dada.
Deixem al marge les importants consideracions que la Comissió fa sobre la possibilitat d’assolir aquesta xifra. Concretament, la necessitat d’evitar el tancament d’empreses, especialment pimes, que convertiria la crisi en estructural. També l’incert ritme de vacunació, i com poden arribar a afectar les mutacions de la Covid-19.
Deixem tot això al marge i centrem-nos en la xifra de creixement. D’acord amb aquesta, la lògica econòmica ens diu que fins entrat 2023 no tornaríem a la situació que teníem el desembre del 2019, en el benentès que el ball, com és lògic, anirà per sectors i per branques d’activitat.
Situem les xifres en context
L’any passat Espanya va perdre més d’11 punts percentuals respecte al 2019. A Catalunya van ser 11,5; una mica més a Barcelona, 11,7. Com el creixement anunciat per la CE del 5,6 es calcula sobre la base del 2020, i resulta que aquesta és només el 88,5% de la del 2019, en realitat el creixement comparable als 11,5 punts perduts serà de 4,9.
En acabar aquest any ens separarà una gran distància, 6,6 punts percentuals, de la base del 2019. És evident que l’any que ve no assoliríem ni de lluny aquest creixement, perquè de fer-ho representaria que creixeríem a un ritme d’un 8% sobre enguany, i sembla molt inviable assolir aquest dígit. Per aquesta raó sembla lògic estimar que fins passat el primer trimestre del 2023 i si tot va bé, no podrem donar per tancada, a nivell de PIB, la coronacrisi.