El govern independentista, amb l’aliança amb els Comuns, intenta resoldre les seves necessitats econòmiques per la via d’asfixiar els catalans amb més impostos.
Catalunya ja és avui la comunitat autònoma amb una pressió fiscal més alta si considerem totes les figures. De fet el 2018 els ingressos tributaris de la Generalitat en l’àmbit de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) ja va ser el màxim de tota la història. Amb 9.532 milions liquidats. Des del mínim del 2014 de 6.762 milions.
Naturalment aquest increment no és degut principalment a l’augment de pressió fiscal, sinó al creixement de l’activitat econòmica. Però en aquest sentit cal recordar com a punt de referència que abans de la crisi el màxim que es va liquidar va ser el 2009 amb 7.193,9 milions recaptats.
Si es compara el PIB d’aquella data precrisi amb l’actual, podrem constatar que els catalans en els últims anys, sobretot a partir del 2016, paguem molt. En contrapartida estem lluny dels màxims de l’impost de successions i donacions, que també el 2009 superava els 1000 milions d’euros, perquè el 2018 era una mica més de la meitat.
El que pretén l’acord entre Albiach i Aragonés és recuperar aquella xifra i acostar-se a la recaptació màxima assolida aleshores. No seria per al 2020 però sí per a l’any següent. Per tant entre el 2020 i el 2021 la recaptació autonòmica a partir de l’IRPF, successions i donacions batrà rècords perquè pot superar els 11.000 milions d’euros, que hauran sortit de la butxaca dels catalans. Una xifra extraordinària perquè a més es concentra sobretot en la gent que paga IRPF, que no és ni de lluny la de les grans fortunes, sinó que pertany a l’extensa classe mitjana en els seus diferents estrats.
La portaveu de Podemos publicava un article el dimecres 18 a La Vanguardia on confonia el seu somni amb la realitat, parlant d’una reforma fiscal progressiva. Cal dir que la seva afirmació no té cap fonament, perquè no és progressiva, ja que els nivells inferiors d’IRPF fins als 30.000 euros continuaran sent els que paguen més de tota Espanya, mentre que les pujades en els trams superiors castigaran igual als que guanyen 600.000 euros que els que en guanyen 220.000, en el supòsit homogeni d’un contribuent solter menor de 65 i sense fills. Ja ens direu quina progressivitat hi ha en un recàrrec d’aquesta mena.
El camí escollit pel govern català és el més perjudicial per als catalans. Els majors recursos s’han d’aconseguir per mitjà d’un finançament més just, i ara que ERC tenia agafat, per una part sensible, a Sánchez, erala gran ocasió. La perdrem i aquests milers de milions que pagarem de més els catalans han de carregar-se als costos del procés.
