La presidència espanyola de la UE ha arrencat marcada per l’avançament de les eleccions espanyoles

La presidència espanyola del Consell de la UE (en això consisteix essencialment l’anomenada presidència rotatòria semestral europea) s’acaba de posar en marxa.

Serà l’última presidència completa abans que es dissolgui el Parlament Europeu (primavera de 2024) i la Comissió Europea arribi al final del seu mandat (2019-2024). És, per tant, una presidència “escombra“, car haurà de tractar pràcticament sobre tots els assumptes pendents de l’actual Comissió. També serà una presidència especial pel fet d’haver-se convocat eleccions generals a Espanya el 23 de juliol.

Des de l’entrada en vigor del Tractat de Lisboa l’any 2009, les presidències rotatòries semestrals han perdut importància i brillantor.

Ara la UE té un president permanent del Consell Europeu -la màxima institució de poder de la UE formada per la reunió de  caps d’estat i de govern dels 27-  que és actualment el belga Charles Michel,  té un Alt Representant per a afers exteriors i seguretat, avui Josep Borrell, que presideix els consells de ministres d’exteriors i  també té  un president de l‘Eurogrup -la reunió  dels ministres d’economia i hisenda,  responsable de la política econòmica de l’euro-  lloc que actualment ocupa  l’irlandès Paschal Donohoe.

Els estats membres de la UE ja no esperen a la seva presidència semestral per marcar perfil propi a la UE.  Ara han de tractar de marcar-lo de manera permanent.

No obstant i això, el paper de la presidència continua sent crucial  pel funcionament de la maquinària legislativa europea. Espanya presidirà aquest semestre els altres consells de ministres sectorials (justícia, interior, educació, energia, economia, sanitat, agricultura i pesca, etc.), i també les reunions del poderós Coreper (Comitè de Representants Permanents),  fòrum que reuneix els ambaixadors dels 27  davant de la UE, on es tracten totes les decisions importants.

Les prioritats de l’actual presidència espanyola  estan clarament alineades amb els reptes actuals de la UE.

Les prioritats de l’actual presidència espanyola  estan clarament alineades amb els reptes actuals de la UE. La plasmació en  reglaments o directives dependrà de fins a quin punt hagi avançat el procés legislatiu de cada proposta i Espanya trobi espais de consens entre els governs (el Consell) i el Parlament Europeu, amb els que  es negocia l’aprovació final.

Prioritats de la presidència espanyola

Les prioritats han estat preparades pel govern de coalició de Pedro Sánchez. Està per veure si, a conseqüència de les eleccions de juliol,  un executiu liderat pel PP amb  Feijóo de cap de govern, en associació o no amb Vox, mantindria les prioritats fixades per Sánchez i en quina mesura el posicionament com a país  alteraria els equilibris interns.

La reindustrialització i “l’autonomia estratègica oberta” de la UE

El primer objectiu de la presidència espanyola és la reindustrialització de la UE  i garantir el que la Moncloa defineix com  “l’autonomia estratègica oberta de la UE“, de la qual es tractarà a la reunió informal del Consell Europeu a Granada el 6 d’octubre.Per això cal aprofundir les relacions amb Amèrica Llatina per reduir la dependència d’altres regions. Espanya aspira a ratificar els acords comercials amb Xile i Mèxic, així com a negociar els detalls finals del pacte amb Mercosur.

La digitalització de l’economia i la transició ecològica

A continuació, el programa de la presidència aposta per la digitalització de l’economia i la transició ecològica, els dos grans objectius inicials de l’actual Comissió Europea.

Aquest semestre s’haurien d’aprovar diverses mesures del paquet anomenat Fit for 55, l’ambiciosa agenda verda impulsada per la Comissió i que es veu cada vegada més contestada pels partits conservadors i la ultradreta.

L’expressió Objectiu 55 fa referència a l’objectiu de reducció de les emissions en almenys el 55%, fixat per a l’any 2030, amb la perspectiva d’assolir que la UE sigui climàticament  neutra d’aquí a l’any 2050.

El paquet de mesures Objectiu 55 consisteix en  un conjunt de propostes encaminades a revisar i actualitzar la legislació de la UE i posar en marxa noves iniciatives amb el fi de garantir que les polítiques de la UE s’ajustin als objectius climàtics acordats pel Consell i el Parlament Europeu.

Immigració i suport a Ucraïna

En tercer lloc, Espanya es compromet a treballar pel reforç de la unitat europea en assumptes en els quals s’hagi aconseguit una posició comuna, com ara la immigració, i  també en assumptes sobre els quals mantenir una posició comuna  és absolutament prioritari, com és el cas del suport a Ucraïna contra la invasió de Rússia. La presidència espanyola també s’ha compromès a “avançar en una visió federal”.

La UE vol arribar a un pacte migratori. La presidència espanyola provarà d’acostar Polònia i Hongria al nou consens europeu sobre aquest tema conflictiu, però no descarta tirar endavant l’acord per majoria qualificada, és a dir, amb la possible oposició de Polònia i Hongria.

Aquests dos països ja han votat en contra de les mesures pactades el juny sota la presidència sueca. La majoria qualificada implica tenir el suport d’almenys 15 dels 27 estats membres, sempre que representin un 65% de la població de la UE.

El pacte migratori, l’agenda verda, la reforma de les regles fiscals i el nou pressupost comú -que inclou la garantia de suport pressupostari a Ucraïna els pròxims quatre anys- són  dossiers prioritaris de la presidència espanyola i també de la Comissió Europea per al semestre.

En matèria de reformes fiscals (Pacte d’Estabilitat, retorn als controls de dèficit i deute púbics), s’haurà de propiciar un acord entre els països del Nord i els del Sud. Els nòrdics reclamen el retorn a l’austeritat i els del sud, liderats per França i entre els que figura Espanya,  són més laxes en els seus plantejaments.

Pedro Sánchez ha inaugurat la presidència espanyola de la UE

Pedro Sánchez ha inaugurat la presidència espanyola de la UE amb un viatge en avió i tren a Kíiv. Paral·lelament amb la visita a la capital d’Ucraïna, ha expressat en un missatge institucional la “gratitud“ per tot el que la UE ha fet per Espanya al llarg de les últimes dècades i ”l’ambició d’Espanya que aquesta presidència deixi empremta“.

Ha sigut la tercera visita de Sánchez a Ucraïna, aquest cop com a president de la UE, on ha aportat un missatge d’ànim i de confiança davant l’agressió russa.

Ha pronunciat un discurs davant del Parlament ucraïnès, abans de reunir-se amb el president Zelenski.   Sánchez ha declarat que “estem i estarem amb vosaltres el temps que calgui; donarem suport a Ucraïna i tant se val el preu a pagar. Ucraïna ja ha guanyat perquè ha triat la llibertat i l’obertura davant els que només creuen en la força i en l’arrogància i tenen somnis d’antics imperis“.

Després de la visita de Sánchez a Kíiv, el primer gran esdeveniment de la presidència espanyola de la UE ha estat la reunió del Col·legi de Comissaris europeus amb el Govern espanyol per ordenar totes les tasques pendents, que ha tingut lloc el 3 de juliol a la recentment inaugurada Galeria de Col·leccions Reials de Madrid.

En aquesta reunió la presidenta de la Comissió, Úrsula von der Leyen, ha volgut llençar de bon antuvi un missatge polític:

“en un món canviant, és crucial que donem confiança i tranquil·litat als ciutadans, això ha de ser la nostra senya d’identitat; els extremistes, siguin de dretes o d’esquerres, miren enrere i tenen por dels canvis, nosaltres les forces polítiques del centre, hem de tenir clar com volem respondre als canvis que s’estan produint; cal que els partits de centre siguin capaços d’oferir alternatives a les promeses dels extremismes de dretes i d’esquerres”.

La presidenta està preocupada perquè veu perillar els últims mesos la coronació de l’ambiciosa agenda verda llançada sota el seu lideratge l’any 2019. Perilla per l’oposició de la ultradreta i també del Partit Popular Europeu (PPE), que és paradoxalment la família política a la qual pertany.

Les persones que coneixen Pedro Sánchez afirmen que li agrada molt  la política internacional i que aquesta és realment  la seva gran vocació. Parla idiomes (anglès, francès i italià), s’ha format a l’exterior, amb 26 anys va ser assistent al Parlament Europeu i més tard, entre 1997 i 1999, va formar part del gabinet de l’Alt Representant de l’ONU a Bòsnia i Hercegovina, el diplomàtic espanyol Carlos Westendorp, amb seu a Sarajevo.

Guanyi qui guanyi les eleccions espanyoles del 23 de juliol, sembla evident que caldria posar fi a la crispació destructiva que s’està vivint des de fa temps i recompondre la col·laboració PSOE-PP per respondre als reptes pendents. Només un projecte comú pot millorar el futur, perquè els problemes estructurals tant de la política (extrema polarització, frontisme)  com de  l’economia espanyola són greus.

Ens trobem entre els països desenvolupats més endeutats i amb més dèficit públic del món

En el terreny econòmic, la productivitat i la renda per càpita continuen caient, les administracions públiques continuen sense funcionar i les classes mitjanes cada dia que passa perden poder adquisitiu. Ens trobem entre els països desenvolupats més endeutats i amb més dèficit públic del món. Per resoldre aquests grans reptes caldria un gran pacte d’estat entre les dues principals forces polítiques, el PSOE i el PP. No sembla que anem cap aquest camí.

Es pot argumentar que Pedro Sánchez, passi el que passi el 23 de juliol, guanya. Si guanya les eleccions, perquè les haurà guanyat. Si les perd, perquè el seu prestigi internacional li facilitarà ocupar un càrrec a l’alçada de les seves ambicions.

Von der Leyen ha declarat que “independentment de quin sigui el resultat de les eleccions, confio que el Govern espanyol i les institucions seran capaços de complir amb una presidència efectiva“. I Sánchez  ha afegit, per la seva banda,  que “Espanya complirà amb el seu deure i serà un intermediari imparcial“.

 Loading ...