Un dels plats forts de l’actual presidència espanyola de la UE ha estat la celebració a Brussel·les la setmana passada (18 i 19 de juliol) de la cimera entre la Unió Europea (UE) i la Comunitat d’Estats Llatinoamericans i Caribenys (CELAC), un grup de 33 països sense estructura organitzativa, inaugurada com a institució l’any 1999.
Després d’un parèntesi de vuit anys sense reunir-se (la darrera cimera UE-CELAC es va celebrar el 2015), el complex context geopolític actual empeny amb urgència les dues parts a cooperar.
“La simple celebració de la cimera ja ha estat un èxit”
Segons la Comissió Europea i l’actual presidència espanyola de la UE, haver aconseguit convèncer tots els caps d’Estats i de govern de la regió -especialment el president Lula de Brasil, però també el president López Obrador de Mèxic, la segona economia de la regió després de Brasil- a assistir a la reunió de Brussel·les es pot considerar una gran cosa. “La simple celebració de la cimera ja ha estat un èxit”, acaba de confirmar l’eurodiputat Javi López, copresident de l’Assemblea Parlamentària Euro-Llatinoamericana.
L’Alt Representant de la UE per a les polítiques d’exterior i de seguretat, Josep Borrell, pensa que “reforçar la nostra associació amb aquesta regió és un imperatiu estratègic; no podem fallar perquè es tracta de les dues regions del món que estan més alineades en matèria d’interessos i de valors“. També ha afirmat que “la UE no dedica una atenció suficient als seus flancs llatinoamericà i mediterrani, els dos que precisament interessen més a Espanya“.
Des del primer moment de la cimera, els representants llatinoamericans varen voler marcar terreny:
“No volem ser vistos com una regió d’extracció de matèries primeres, sinó com un soci a la recerca de solucions i no simplement proveïdors“. La cancellera mexicana Alicia Bárcena, va declarar: “No és acceptable que siguem només un planter de recursos naturals, condemnat a l’extractivisme i la provisió d’aliments barats i mà d’obra de baixa qualificació“.
El paper de la Xina
Quan es parla de “complex context geopolític actual“ es pensa, sobretot, en l’impacte de la Xina en el món actual. La presència de la Xina a l’Amèrica Llatina demostra ser molt eficaç, més que la UE, principalment a través de la seva nova política coneguda com “la nova ruta de la seda“, batejada oficialment (sigles angleses) com BRI (Belt and Road Iniciative) i també OBOR (One BeltOne Road).
A més d’una gran consumidora de productes primaris de la regió, la Xina és també una gran inversora i una gran finançadora, sobretot d’infraestructures, practicant la no-ingerència en els afers polítics interns de cada país.
La UE
La UE s’ha dotat recentment (2021) d’una política que pretén contrarestar la influència xinesa no solament a Amèrica Llatina, sinó a tot el “Sud global“ (països llatinoamericans, Àfrica, països asiàtics en vies de desenvolupament). Es tracta d’una nova iniciativa anomenada Global Gateway (Portal Global):
“És un model de la forma amb què la UE tractarà de construir noves connexions més innovadores i resilients amb la resta del món. Té per objecte promoure vincles intel·ligents, nets i segurs. El seu objectiu és invertir una suma de fins a 300.000 milions d’euros en els sectors digital, energètic i de transport entre 2021 i 2027, i enfortir els sistemes de salut, educació i investigació en països emergents i en desenvolupament a escala mundial“. La UE destinarà 45.000 milions d’euros a la regió llatinoamericana.
Sobre el paper, la UE hauria de ser un soci atractiu per a molts països de renda baixa i mitja a tot el món, i Amèrica Llatina en particular és la regió més prometedora perquè la UE faci valer el seu avantatge.
Llevat del recentment creat Global Gateway, la UE no ha contemplat i encara menys articulat, formes més profundes de relació que podria oferir als països llatinoamericans més enllà dels tradicionals acords comercials i d’associació. La Xina ho ha fet.
La UE hauria de pensar a crear nous tipus de vincles amb països llunyans que no seran mai membres. Hauria d’igualar l’ambició de la Xina i aspirar a una economia mundial el més centrada possible en Europa.
La guerra d’Ucraïna
Sobre la pretesa intenció d’instrumentalitzar la cimera de cara a trobar suport a la tesi europea sobre la guerra d’Ucraïna, el president de la CELAC, Ralph Gonzalves, president de Granadinas i San Vicente, va ser molt clar des del començament.
En el seu discurs inaugural va dir: “Els països de la UE poden tenir una preocupació comprensible sobre la situació a Ucraïna, però aquesta cimera no ha de convertir-se en cap altre camp de batalla inútil sobre discursos respecte a aquest tema, que han de ser abordats en altres fòrums més rellevants“. Anteriorment, ja havia aconseguit que Zelenski no fos convidat a la cimera.
Els negres pronòstics sobre l’acceptació per part dels països llatinoamericans de les propostes de la UE sobre la guerra d’Ucraïna amb què va arrencar la cimera, es van convertir el segon dia en inesperada joia amb l’anunci d’una declaració comuna sobre la guerra d’Ucraïna que va permetre a les dues parts qualificar la cita “d’èxit total“ i donar per inaugurada una nova etapa de cooperació biregional molt buscada per les dues parts per fer front als nous reptes geopolítics.
Efectivament, a la declaració final acordada després de llargues discussions es pot llegir el següent:
“els líders reunits (27 països de la UE i 32 dels 33 socis de la CELAC) expressem la nostra profunda preocupació per l’actual guerra contra Ucraïna; en aquest sentit, donem suport a la necessitat d’una pau justa i sostenible“.
Només Nicaragua es va desmarcar de la declaració comuna, avalada per 59 països dels 60 reunits.
La declaració no esmenta en cap moment Rússia -ho varen impedir enèrgicament països com Cuba i Veneçuela- però parla de la guerra “contra“ Ucraïna i no només de la guerra “a Ucraïna“, com plantejaven els negociadors llatinoamericans.
També es va fer referència -després de forta pressió exercida per la presidència de la CELAC- a les “responsabilitats colonials” d’Europa, així com al “sofriment incalculable“ produït pel tràfic d’esclaus, tot el que apunta a una “necessitat de reparacions” per part de la UE.
La valoració de la cimera per part dels líders llatinoamericans és positiva.
El president argentí, Alberto Fernández, ha declarat: “La cimera ha satisfet les nostres expectatives. Per primera vegada hem parlat de veritat de mecanismes per posar fi a l’extractivisme i la idea que Amèrica Llatina només és proveïdora de productes primaris. Hem trigat cinc segles, però ho hem aconseguit”.
El president de la CELAC ha manifestat: “La relació entre Amèrica Llatina, el Carib i la UE és molt més forta que ahir gràcies als resultats d’aquesta cimera. Ens tornarem a reunir d’aquí a dos anys a Colòmbia, res d’esperar vuit anys com hem fet fins avui“.
Per part europea hi ha hagut encara més optimisme.
El president del Consell Europeu, el belga Charles Michel, president de la cimera, ha dit que “s’obre una pàgina optimista i prometedora en la relació“.
Pedro Sánchez
Pedro Sánchez va abandonar la cimera la tarda del segon dia per compromisos de campanya electoral a Espanya. D’aquesta manera, Sánchez prioritzava fer campanya a la seva agenda presidencial europea.
Se li ha retret per part d’alguns polítics espanyols que posés per davant les seves “urgències electorals“ a les seves obligacions i els interessos d’Espanya a la UE.
L’avançament de les eleccions al 23 de juliol ja va suposar un primer moviment que va restar valor a la presidència europea. Un segon ha sigut la seva absència a la roda de premsa final de la cimera UE-CELAC.
Acords
La declaració final de la cimera fa referència als avenços en les diferents negociacions comercials obertes que s’arrosseguen des de fa temps entre els dos blocs. Els acords amb Mèxic i Mercosur es troben en punt mort des de fa temps.
Segons una font diplomàtica europea, “França ho bloqueja des de fa vint anys, sempre atenta a defensar els interessos de la seva agricultura; des de la seva elecció l’any 2017 Macron no s’ha dignat mai visitar la regió llatinoamericana“.
A més de França, els Països Baixos, Irlanda i Àustria han estat ferms opositors.
La presidenta de la Comissió ha declarat que: “acabarem de negociar l’acord amb Mèxic d’aquí a uns mesos i pensem tancar les converses amb Mercosur abans de finals d’any”. Brussel·les espera un impuls polític positiu de part del Brasil que podria posar en un compromís als estats membres de la UE tradicionalment oposats a fer concessions als països llatinoamericans. “La UE té un gran interès a tancar l’acord amb Mercosur, es voldria firmar l’acord aprofitant el mandat de Lula”.
Si es tanca abans de finals d’any, la UE haurà conclòs l’acord comercial més gran per volum d’intercanvis internacionals, que afecta uns 800 milions de persones, recuperant d’aquesta manera terreny perdut davant de la Xina.
S’ha celebrat una cimera amb un fort contingut geopolític impulsat per la guerra d’Ucraïna i la força expansiva de la Xina a la regió. Els seus principals resultats són:
Cautela sobre Ucraïna, la seva mateixa realització és un èxit després de vuit anys sense contactes entre les dues parts, la realització prevista d’una propera cimera d’aquí a dos anys a Colòmbia, el canvi d’actitud geopolítica de la UE cap a la regió llatinoamericana tot perseguint convertir-la en aliat i socis estrets dins d’un nou ordre mundial postguerra d’Ucraïna i les bones perspectives de tancar en un futur pròxim els acords amb Mèxic i Mercosur.
la UE no ha contemplat i encara menys articulat, formes més profundes de relació que podria oferir als països llatinoamericans més enllà dels tradicionals acords comercials i d'associació Click To Tweet
Loading ...
Víctor Pou és doctor en dret i llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona,