La pedregada, el tall de l’AP7 i els col·lapses de Catalunya

Aquest dissabte es va produir un fet insòlit, una pedregada entre Llinars del Vallès i Sant Celoni va obligar a tallar l’AP7 durant moltes hores. D’aquesta manera la columna vertebral viària de Catalunya va quedar fora de joc per un fet anòmal, però no catastròfic, com és una pedregada.

Que aquesta situació es donés en una carretera comarcal té una explicació. En el cas de l’AP7 en té una altra ben diferent i negativa, i que és demostrativa dels col·lapses que pateix Catalunya.

Quan l’autopista era de peatge la concessionària tenia equips destacats al llarg de tota la ruta que, en relativament poc temps, podien traslladar-se als llocs i procedir a donar solucions a fi que la circulació quedés interrompuda el menor temps possible. Els hi anava, entre altres coses, el negoci, la imatge i les exigències de la concessió. Des del moment que va passar a ser pública sense cap mena de previsió pel govern de la Generalitat, aquests serveis van desaparèixer. Està vist que quan una cosa és pública no és de ningú i les responsabilitats es dilueixen.

El resultat, espectacular, el vam patir el dissabte passat, però és que n’hi ha un altre de quotidià que és la congestió que pateix aquesta via per l’acumulació de vehicles i la manca d’alternatives. I aquesta és una altra, la N-II, excepte un tram convertit en A-II, continua sent en terres gironines i de Barcelona una carretera amb només 2 carrils de marxa. Deu ser l’únic cas en tota Espanya; col·lapse.

I què dir de la situació de l’aigua. Ara ens venen la bestiesa, a través de la publicitat, que el 2030 Catalunya ja no dependrà de la pluja, com si els camps i els boscos es reguessin amb l’aigua regenerada o de depuradora. Però, a més, és que el 2030 amb la situació actual ens agafa molt lluny. I aquesta estúpida promesa no ens pot fer oblidar el dèficit acumulat en aquest tipus d’infraestructura que s’ha produït.

I què dir del subministrament d’energia elèctrica, la tercera pota de la incúria pública, ara que han de fer de pressa i corrents la llargament prevista depuradora de la Tordera, resulta que s’adonen que Girona està escanyada en matèria de transport d’energia elèctrica.

I l’aeroport del Prat, que continua en la més gran de les indefinicions pel que fa al seu futur i l’estat dels ferrocarrils ara amb un compromís del traspàs de Rodalies que, per començar, ja presenta el mai averany d’haver constituït sis comissions de treball, sis, a més d’una comissió política. I què dir del 4t cinturó, que després d’anys i panys s’ha inaugurat un petit tram i continua pendent, per desacords polítics, la seva continuïtat.

I els col·lapses no són només físics i materials, sinó també de gent, de demografia. La combinació d’una natalitat paupèrrima i una immigració potent que ha situat Catalunya en màxims històrics en molt pocs anys, 8 milions d’habitants, combina tots els factors crítics possibles. Una demanda ràpida i accelerada d’allò que tenim malament o en escassa mesura: habitatge, escola, sanitat pública, aigua, transport, infraestructures viàries, un creixement econòmic que encobreix un empobriment, perquè augmenta el nostre PIB, però no la nostra renda personal per la baixa productivitat que generen les ocupacions dels nouvinguts que, d’aquesta manera, incentiven sectors productius intensius en mà d’obra i de baixa productivista.

Barcelona, que presumeix d’ingressos alts en relació amb Catalunya, descomptada la inflació, encara no ha assolit la renda del 2019, segons dades del mateix Ajuntament. És un exemple. Es diu que el procés de substitució de la immigració és una fal·làcia. És cert en molts casos i fals en el de Catalunya, perquè la combinació de molt baixa natalitat i alta afluència d’immigrants provoca aquest fenomen en els sectors actius de 30 a 40 anys i amb tants treballadors d’origen estranger com autòctons.

No hi ha importants inversions industrials a Catalunya. I els forats que es produeixen no queden ben resolts. Vegi’s si no el fracàs en la substitució de Nissan.

Quan va ser que Catalunya va disposar d’un gran projecte i el va transformar en infraestructures, o en activitat industrial?

COL.LABORA EN L’ENQUESTA DE CONVERSES SOBRE LA SITUACIÓ DE CATALUNYA :

 

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.