natalitat

La natalitat a Espanya marca mínims històrics

La natalitat a Espanya ha descendit a “nivells que mai s’han vist des de fa diversos segles”, segons ha alertat l’Observatori Demogràfic CEU, adscrit a la Facultat d’Humanitats i Ciències de la Comunicació de la Universitat CEU Sant Pau. L’observatori avisa que l’evolució demogràfica d’Espanya resulta “cada vegada més preocupant”, amb un “greu problema de falta de naixements i envelliment social que està deteriorant progressivament la seva salut demogràfica”.

L’Observatori, liderat pel polític, economista i demògraf Joaquín Leguina Herrán, en coordinació amb l’enginyer, consultor i analista demogràfic Alejandro Macarrón Larumbe, considera preocupants dades com que l’índex sintètic de fecunditat es va situar en 2020 per sota d’1,20 fills per dona, “més d’un 40% inferior al nivell de reemplaçament”. Les dades són molt preocupants.

En 1858 (primer any en què hi ha estadístiques modernes de natalitat a Espanya) s’estima que van néixer uns 546 mil nens, quan la població del nostre país era de només uns 15,5 milions d’habitants; mentre que les xifres actuals indiquen que els naixements van fregar els 340 mil en 2020 per a una població de 47,35 milions de persones.

Totes les previsions apunten a una disminució del nombre mitjà de persones per llar. De fet, un 30% dels menors de 25 anys a Espanya viuen sense cap germà, i només el 20% dels menors de 25 anys conviuen amb dos germans o més. A més, adverteix que “totes les previsions apunten a una disminució del nombre mitjà de persones per llar”. Segons indica, “un 30% dels menors de 25 anys a Espanya viuen sense cap germà, i només el 20% dels menors de vint-i-cinc anys conviuen amb dos germans o més”.

Al necessari fre en la caiguda en les xifres de natalitat no ajuda, certament, la tardana incorporació dels joves al mercat de treball. L’informe ‘Demografia i mercat laboral a Espanya’ recull un notable creixement en l’envelliment de la força laboral espanyola, principalment a causa de la caiguda de la natalitat experimentada des de 1976, en paral·lel a l’envelliment general de la població espanyola.

A Espanya s’ha incrementat el retard en l’edat d’incorporació al mercat de treball dels joves, que té, a més, molt elevades taxes d’atur. L’octubre de 2020, la taxa d’atur entre els joves menors de 25 anys (de tots dos sexes) era del 40,4%, la més alta de la zona euro (18,7%) i de la UE a 27 (17,5%), i molt major que a Alemanya (6%) o el Japó (5%).

Així mateix, resulta imprescindible emprendre polítiques que millorin la situació dels joves, tant en el mercat laboral -reduint la precarietat i contribuint a l’alça dels salaris, per a això juga un paper central el sistema educatiu, de la qualitat del qual depèn en bona part l’èxit professional- com en l’accés a l’habitatge. Un desafiament estratègic d’enorme importància.

De fet, un 30% dels menors de 25 anys a Espanya viuen sense cap germà, i només el 20% dels menors de 25 anys conviuen amb dos germans o més Click To Tweet
Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.