manifestació Colau

La manifestació a Barcelona contra Colau

Aquest dijous 21 d’octubre està convocada per nombroses i heterogènies associacions, una manifestació a la plaça de Sant Jaume de Barcelona. Serà a poc més d’1 any i mig de les eleccions municipals, una prova de foc de la capacitat per part de determinats sectors de mobilitzar els barcelonins contra la gestió d’Ada Colau.

La persona més visible d’aquesta plataforma és el president de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) Gerard Esteva. Però hi ha altres persones de relleu implicades en aquesta agrupació “Barcelona és Imparable”. S’hi pot trobar per exemple a Josep Mateu, president del RACC, Baldiri Ros, president de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, Gabriel Jené, director general de La Mallorquina, i fins i tot al president de Foment, Josep Sánchez-Llibre, si bé aquesta organització com a tal no dona suport a la nova plataforma. Són moltes les organitzacions signants, i ara el que cal veure és la seva capacitat d’atreure gent a la plaça de Sant Jaume.

També s’han produït algunes baixes, sobretot en l’àmbit veïnal, com és el cas de l’Associació de Veïns de la Barceloneta, l’Associació de Veïns de Ciutat Vella, l’Eix Maragall, i el Gimnàs Social Sant Pau. Igualment en l’àmbit esportiu hi ha la baixa explícita de la Federació Catalana de Vela. Però, sumant i restant, el nombre de signants continua sent molt important.

Aquest ampli front té, però, un comú denominador, que és molt estès a la ciutat: la crítica total a la gestió d’Ada Colau, que si bé amb desajustaments s’ha de fer extensiva al partit socialista, perquè aquest l’acompanya de manera indestriable en totes les seves actuacions. És, per tant, coresponsable de l’urbanisme tàctic, de la concepció de la superilla de Barcelona sense actuar sobre el tràfic, del projecte de tramvia per la Diagonal, i alhora de la liquidació del Tramvia Blau, de falta de resposta de l’habitatge, de convertir Barcelona en una societat marcada per l’aldarull i els botellots massius, i tants altres aspectes negatius. No serà creïble que quan estiguem més a prop de les eleccions, el PSC es vulgui desmarcar i presentar-se com una alternativa al desgavell actual i reclami la continuïtat de la política de Maragall, quan haurà participat de manera intensa en el seu total desmuntatge.

És ben cert que al costat de tots els aspectes negatius i de tots els “nos” a l’Aeroport, al museu Ermitage, hi ha, o més ben dit, hi haurà, fets positius per a la nova i desena versió de la plaça de les Glòries, que és un cas, el projecte de Biblioteca Central i la continuïtat de les obres de l’estació de la Sagrera. Però aquestes obres importants tenen la característica que responen a una inèrcia precedent a Colau perquè són obres iniciades molt abans o bé no tenen com a subjecte ni tan sols al mateix Ajuntament. En tot cas, el que cal constatar és que ha quallat un front antiColau a la ciutat i la manifestació d’aquest dijous és ja una prova. Però, com posen en relleu les xarxes, no és l’única iniciativa per construir una alternativa. Així i tot en tots aquests plantejaments hi ha una variable que pot modificar radicalment l’escenari:

Colau no es presentarà a les eleccions. No es presentarà si es compleixen dues condicions. Una, té ja ben construïda una alternativa fora de l’alcaldia que tingui brillantor i que li aporti un bon ingrés, perquè recordem que Colau ja fa anys que s’ha instal·lat en l’elit de personal d’alts ingressos perquè el seu salari és de 100.000 euros l’any. I, per tant, no és possible baixar d’aquest carro d’un dia per l’altre, més quan, a sobre, l’alcaldia permet cobrir una bona part de les despeses personals sense haver de ficar la mà a l’ingrés salarial. L’altra, raó que també sembla assegurada, és que les enquestes donen un resultat que clarament assenyala que és improbable que pugui continuar d’alcaldessa, perquè en cap cas està disposada a lluitar per superar unes dades de partida adverses. Si a aquest fet li afegim que difícilment Collboni repetirà, perquè els socialistes volen presentar-se com a alternativa i això exigeix una cara nova, resulta que el previsible escenari electoral serà molt diferent del que ara enregistren els moviments de precampanya.

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Menú