Si s’agafen les declaracions per separat de cadascuna de les parts i s’assumeixen amb rigor, fàcilment s’arriba a la conclusió que l’acord no és possible, però, d’altra banda, tots donen per fet que així serà. És, per tant, una negociació que portes enfora es mou entre la confusió i la predeterminació, fruit de les respectives i legítimes tàctiques que cadascú empra.
Amb tot, podem observar uns eixos, unes línies de força que diuen més del que sembla. Amb motiu de la celebració de l’1-O, convertit ja en una jornada reivindicativa d’obligat compliment, es pot constatar que l’acte del Consell de la República organitzat a la plaça Catalunya de Barcelona va tenir una capacitat de convocatòria modesta, unes 5.000 persones com a molt. És un fet.
També l’altre acte convocat per les entitats ANC i Òmnium a la plaça Urquinaona per fer una marxa fins a la propera plaça de Sant Jaume va tenir un relleu limitat. Són unes dades per ser considerades. Les intervencions en aquest últim esdeveniment de la presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, i el president d’Òmnium, Xavier Antich, van ser totalment oposades. La líder de l’Assemblea presentava l’amnistia com una possible trampa i declarava la necessitat d’anar al referèndum i resoldre el problema judicial en les instàncies europees. Antich per la seva banda apostava per l’amnistia. Aquestes diferències són un altre indicador de la situació.
A la plaça Catalunya en l’acte del Consell de la República, Puigdemont des del plasma va fer un discurs de “pilotes fora”. No es va referir ni a l’amnistia ni al referèndum ni a la investidura de Sánchez. Res que fos concret, tangible; compromès. És un signe que realment JxCat està disposat a negociar i certament no sembla que vagi amb intencions de postular màxims.
Per la seva banda, Aragonès des de Fonollosa, on va anar per celebrar l’1-O, va insistir no només en l’amnistia sinó també en el referèndum. Junqueras ja ho havia fet abans traslladant-se a Madrid per fer les declaracions davant del Congrés dels diputats donant-li així un especial relleu.
Des de la perspectiva socialista sembla com si el seu judici sobre els interlocutors independentistes s’hagués invertit. Ara el sanchisme està crític amb ERC, i en especial amb Junqueras a qui acusa de posar en dificultats les negociacions, mentre que alhora no s’estan d’afirmar que JxCat “són més seriosos”. Qui ho havia de dir fa poques setmanes.
ERC, a més, planteja qüestions addicionals com són el traspàs de Rodalies i el finançament. Des de la perspectiva dels alts funcionaris de l’administració pública espanyola consideren que és encara més difícil que Rodalies siguin traspassades que no pas l’amnistia, senzillament perquè el personal de Renfe nega aquesta possibilitat i amenaça amb vagues demolidores. Per la seva part, en el repartiment de papers dins el mapa socialista, ara li correspon a Illa fer por, anunciant que no tenen cap problema en anar a les eleccions, malgrat que és una obvietat que tenen tots els problemes del món per repetir-les perquè dubten poder revalidar les actuals i molt primes majories.
Els mitjans de comunicació favorables al govern propaguen la idea que unes noves eleccions serien molt perjudicials per a ERC i JxCat, qüestió que segons com es produís és bastant dubtosa perquè si es revifés l’esperit independentista, recuperarien vots de l’abstenció.
El govern intenta suavitzar l’atenció sobre l’amnistia a força de situar en primer pla el seu no al referèndum, però perquè la realitat és que la pressió contra el primer d’aquells aspectes és cada vegada més gran. Ara mateix s’ha posat en marxa una massiva campanya de recollida de signatures en l’àmbit dels professionals del dret que presenta una argumentació jurídica molt contundent i quan es faci públic sens dubte causarà impacte.
D’altra banda, si hi ha un mínim de realisme entre les files del partits independentistes han d’entendre que el propòsit de Sánchez, com explicava Jordi Amat a El País aquest passat diumenge, és la de liquidar per sempre més l’1-O amb tot el que això pot representar.
Dues dades més no poden ser menystingudes. Una, que al Parlament es va fer palesa la gran feblesa d’ERC en aprovar-se la reprovació del govern per part del PSC, JxCat i Comuns. L’altra dada és recordar que la via d’Europa té més d’un camí que una llei sobre l’amnistia que fos aprovada presentant dubtes jurídics importants, fins i tot en el cas que fos revalidada per la majoria governamental del TC, tindria possibilitat de ser portada a la justícia europea i derogada sobretot si s’aconseguís argumentar amb rotunditat que atempta contra un dels pilars de la UE com és l’estat de dret. Hi ha en aquest sentit alguns precedents com és el cas de Romania.
Loading ...
