La identitat europea. Encara un procés en construcció

Dèiem en el post anterior que la “trinitat profana” dels valors europeus estava formada per tres vèrtexs -patriotisme, identitat i religió– i que tots tres permetien donar a les persones un sentiment de “pertinença”. Tots tres reconforten, abracen i donen sentit a la vida.

També dèiem que la “la Santa Trinitat liberal” -drets fonamentals, democràcia i Estat de dret- els havia menystingut. Mentre tots els països de la UE comparteixen la trinitat dels valors liberals, també cadascun d’ells té una identitat o identitats pròpies que el distingeix.

La UE ha donat valor a la trilogia liberal, però ha ignorat el seu contingut substantiu format pels tres vèrtexs de la “trinitat profana” i, ja se sap, quan es nega la realitat, aquesta té el costum de “tornar al galop”, i sovint sobre el llom d’ideologies nacionalpopulistes que poden posar en perill el projecte d’integració europeu.

Per què és tan important el vèrtex “identitat”? Per què és tan arriscat per part de la UE no atorga-li el tractament que reclama?

La identitat és un sentiment de pertinença a una comunitat cultural que dona sentit al que som mitjançant la nostra relació amb altres éssers humans integrants d’aquesta mateixa comunitat. Existeix una identitat europea? Enquestes recents indiquen que els ciutadans de la UE declararen majoritàriament un sentiment de pertinença cap a la seva ciutat o regió (89 per cent) i encara més cap al seu país (93 per cent), però només un 56 per cent declararen tenir-lo respecte a la UE. No es pot negar, doncs, que existeix una certa identitat europea, però és feble, i es concentra principalment entre les classes professionals i els joves.

La identitat europea encara és un procés en construcció, que té com a protagonista la voluntat col·lectiva d’una existència en comú i d’institucions que la representen a partir dels valors que formen la “Santa Trinitat liberal”.

Va ser la voluntat política d’alguns polítics i tecnòcrates il·lustrats la que va configurar inicialment el projecte europeu, superant els horrors de la guerra, però es varen oblidar d’explicar-ho a la gent. Varen suposar que els ciutadans s’adonarien de la conveniència de ser europeus i consolidarien el projecte. Es tractava d’un projecte up to bottom, elaborat de dalt a baix.

Avui ens trobem que molts ciutadans rebutgen el que ve de dalt i no volen saber res d’unes elits que han practicat durant massa temps un despotisme il·lustrat. La construcció d’una identitat europea explícita és absolutament necessària per aprofundir la comunitat cultural i la identitat política. Per aconseguir-ho, cal més integració política, i això requereix una construcció de valors en el conjunt de la ciutadania, debatuda i participada per tota la ciutadania, dins d’un debat centrat sobre els tres vèrtexs de la “trinitat profana”.

La identitat és el vèrtex més potent de la “trinitat profana”. Segons ha escrit el sociòleg nord-americà Francis Fukuyama en el seu darrer llibre titulat precisament Identity, la identitat o thymós “és la part de l’ànima humana que reivindica el reconeixement de la dignitat, i les actuals democràcies liberals no han estat capaces de resoldre el problemes de la dignitat de la persona”.

És aquesta tercera part de l’ànima humana la que més fortament condiciona el comportament dels individus i dels pobles, perquè la dignitat transcendeix en l’home les altres dues parts: el desig i la racionalitat. La reivindicació de la dignitat col·lectiva és el motor i la motivació més important del nacionalisme que es presenta com a diferent de la resta, especialment si es troben raons objectives per demostrar que el col·lectiu ha estat humiliat i agredit. El thymós és el pilar de l’odi i de l’orgull, que passa per sobre de la racionalitat perquè te a veure amb l’ésser en el seu sentit més essencial i profund.

No n’hi ha prou a venerar la “Santa Trinitat liberal”, cal recuperar també la “trinitat profana” abans que els nacionalpopulismes la segrestin definitivament. A més, per què haurien de ser específicament europeus els tres vèrtexs liberals? En realitat es tracta de valors universals, compartits per països com Estats Units, Canadà, Austràlia, Nova Zelanda i la majoria dels països llatinoamericans. Les tendències actuals de la defensa a ultrança de les nacions existents i els seus suposats valors civilitzadors indiquen la feblesa del projecte europeu i la manca de comunitat al seu voltant. La UE ha d’aprendre urgentment la lliçó.

Recordem, per últim, com veia l’historiador i filòsof búlgar Tvetan Todorov el concepte d’identitat europea:

“La identitat espiritual d’Europa no condueix a esborrar les cultures particulars ni les memòries locals; la identitat europea es basa en la renúncia a la violència; la identitat europea consisteix a adoptar una idèntica actitud davant de la diversitat; la proximitat dels altres no solament no és una amenaça, sinó que es converteix en una font de beneficis; el pluralisme dels orígens i l’obertura als altres són la marca d’Europa; siguem fidels al nostre missatge fundacional segons el qual Europa, filla del rei Agenor, era una immigrant involuntària provinent de Fenícia”.

La identitat europea consisteix a adoptar una idèntica actitud davant de la diversitat Share on X