Per segona vegada des de la seva creació al 2014, la loteria de la Generalitat de Catalunya, organitzada en el seu moment per Elsa Artadi, no ha pogut repartir precisament “la grossa”, el primer premi, perquè la sèrie a la qual corresponia va ser retornada pel comercialitzador per manca de demanda.
És infreqüent que una loteria pública, com ho és “La Grossa”, pateixi un perjudici d’aquesta mena que danya profundament la seva credibilitat. I encara és més insòlit que aquest fet s’hagi produït dues vegades en el transcurs d’un quinquenni.
En la primera ocasió es va dir que responia a un disseny equivocat de la loteria, si bé aquest fet no li va passar factura política a la seva responsable, Artadi, més aviat tot al contrari perquè des del seu fracàs es va veure contínuament promocionada a noves responsabilitats fins arribar a ser Consellera de Presidència i portaveu del govern.
La Generalitat va afirmar que no tornaria a succeir el problema i que havien adoptat mesures, que com és evident no han servit de res.
El fet és pales, la loteria de Catalunya no funciona, perquè senzillament no té la sortida necessària entre els jugadors.
Aquest joc d’atzar va ser posat en marxa per la Generalitat amb afany d’ingressar més recursos en un moment àlgid de la crisi, una decisió molt criticada des de la perspectiva dels que s’oposen als jocs d’atzar. El resultat ha estat més aviat magre des del punt de vista dels ingressos.
Tot i ser important aquest fracàs resulta més greu encara pel que significa de manca deliberada de transparència la negativa del govern de Catalunya d’informar sobre els números venuts i la quantitat recaptada, que és indiscutiblement una dada pública. El Parlament de Catalunya no hauria de passar per alt una omissió tan contrària a les bones pràctiques democràtiques com la que s’ha produït en aquest cas.
