Quina és la causa d’un històric “zero absolut” en el subministrament d’energia elèctrica a la xarxa? Per què el Govern ha mantingut un rigorós silenci quan, habitualment, és tan xerraire? Per què Sánchez no va aparèixer fins passades les sis de la tarda quan l’apagada es va produir a les 12:32 h, i a més per no dir res? Per què encara continua el silenci oficial?
La causa i el silenci estan estretament entrellaçats per diverses raons:
- Mostren la vulnerabilitat del sistema elèctric espanyol i, com veurem, els seus greus desequilibris.
- Perquè els danys extraordinaris que s’han produït tenen una contrapartida econòmica que pot ser legalment reclamada si la causa rau en una deficiència de funcionament del sistema, deficiència a més coneguda i anunciada.
- Alerten perillosament els grans inversors que a Espanya existeix un risc de crisis elèctriques per causes inexistents a la resta d’Europa (Portugal, per la seva interconnexió i dependència d’Espanya, n’ha patit les conseqüències, i el seu govern n’ha pres bona nota).
Per això Sánchez calla i només ens va sotmetre a deu minuts de vaguetats: allò que “totes les opcions estan obertes”, quan l’agència oficial EFE ja havia deixat anar la notícia que es tractava “d’una avaria”.
Sánchez, com mana el seu llibret, va alertar contra els “bulos”. Però la millor font de tots ells és precisament l’absència d’informació oficial. Si, segons el president, “totes les opcions estan obertes”, els “bulos” —que en la seva majoria són interpretacions personals de la catàstrofe— no tenen límits: que si un ciberatac (de Putin, per descomptat), que si un fenomen atmosfèric desconegut, que si una “tempesta perfecta” per l’acumulació de causes diferents, que si una vibració elèctrica induïda (aquesta, made in Portugal).
La realitat és que a les 22:00 h només estava restablert el 30% del servei. No se sabia quan es produiria la recuperació total, i el Govern seguia guardant silenci. No només Sánchez, sinó també la ministra del ram —Transició Ecològica i Repte Demogràfic—, la clandestina Sara Aagesen. Si ara no apareix —no en sap res?—, de què ens serveix ella i el seu ministeri? Cal recordar que Aagesen va ser secretària d’Estat per a aquest àmbit amb Teresa Ribera, avui vicepresidenta de la Comissió Europea.
Responsabilitats polítiques
A les 21:30 h, Red Eléctrica Española, l’empresa pública responsable de la distribució, va emetre un comunicat en què assenyalava que una “forta oscil·lació del flux de potència” havia generat una desconnexió que també va afectar la connexió amb Europa.
En la seva segona intervenció, ja passades les 23:00 h, Sánchez va continuar assenyalant que no descartava cap hipòtesi, sense oferir cap explicació. Com casa aquesta no-explicació amb la versió oficial donada una hora i mitja abans per l’empresa pública responsable o amb la versió difosa per l’agència EFE?
Mentre Sánchez s’entestava a alimentar la intriga de “totes les hipòtesis obertes”, feia ja hores que Brussel·les havia descartat el ciberatac. O sigui, que no totes les hipòtesis seguien obertes.
Per què aquest entestament a mantenir la confusió?
La resposta és clara: La Moncloa està construint un relat que l’exclogui de l’escàndol, minimitzi les reclamacions econòmiques i no erosionin encara més la confiança en el sistema elèctric espanyol. La quadratura del cercle, vaja. I en això estan…
La realitat, però, és que la magnitud del desastre ha posat en risc la vida de moltes persones —especialment electrodependents, l’única solució de les quals era acudir a un hospital, si el tenien a prop— i la seva causa és ben concreta.
El funcionament de la xarxa elèctrica depèn de l’ajust segon a segon entre producció i demanda perquè l’electricitat, un cop produïda, no es pot emmagatzemar. El que va passar dilluns al matí va ser un excés de producció: gran aportació de renovables, ahir entre un 60 i 70% de la producció eren renovables, hi va haver una fluctuació, cosa gens infreqüent i va caure tota l’aportació de renovables, perquè la seva producció no té sistemes d’estabilització que requereix una inversió addicional.
Fa temps que els experts adverteixen que l’èxit de les renovables no ha anat acompanyat de la millora necessària en la xarxa de distribució, que canalitza l’electricitat produïda i limita la que pot distribuir-se i que incorpora el risc de superar la demanda en determinades condicions gens improbables.
Amb condicions ambientals moderades (ni fred ni calor), les renovables assoleixen màxims, la qual cosa explica que hi hagi hagut dies i hores amb cost zero (impostos i taxes a part).
A l’arrel del que ha passat hi ha una greu responsabilitat política, que esquitxa directament l’actual vicepresidenta de la Comissió Europea —quina troballa, senyora Von der Leyen!—, la ministra Sara Aagesen i, naturalment, Pedro Sánchez, qui ha permès aquest desgavell: un desfasament entre la capacitat de producció, una distribució inadequada i la manca d’adaptació constant a la demanda.
Però, és clar, com Mazón amb la DANA, el president no està per aquestes coses.
La Moncloa està construint un relat que l’exclogui de l’escàndol, minimitzi les reclamacions econòmiques i no erosionin encara més la confiança en el sistema elèctric espanyol Share on X
