La gestió del conflicte

La guerra entre Rússia i Ucraïna ens ha posat davant d’un marc de destrucció i de mort que feia temps no véiem en territori europeu. La idea d’Ucraïna de formar part de l’OTAN, desagradava molt a Rússia que veia amenaçada la seva sortida al mar Negre, així com la proximitat de la força militar de l’OTAN per la part sud de Rússia.

Així i tot, costa entendre que per afrontar situacions de dissentiment, s’hagi d’usar la violència per resoldre els conflictes. Les ferides que genera l’enfrontament, deixen sempre un marc que dificulta un posterior espai de diàleg. La violència, la severitat, i els afanys de domini mai seran un camí d’entesa entre les parts en conflicte, ni la forma de construir la veritable pau.

“La prepotència, i la força de les armes, no són la solució als problemes. En canvi, l’escolta profunda i sense prejudicis de les raons dels altres, així com l’exposició serena de les raons pròpies sempre seran el millor camí per construir una pau autèntica”. Aquestes paraules que va dir Joan XXIII, ara farà seixanta anys, en inaugurar el Concili Vaticà II, eren vàlides en aquell moment, ho són ara, i ho seran sempre.

Certament, no hem estat gaire educats en la gestió dels conflictes. Sovint passem el problema, a la persona o el col·lectiu en conflicte. En lloc de tractar-lo en si mateix, el que fem és atacar a la persona i gastem totes les energies en desprestigiar-la, en lloc de posar-les en solucionar la qüestió.

Al mateix temps, hem de ser respectuosos i sensibles amb les persones, per molt diferent que pensin de nosaltres. Si ho fem així, netegem el nostre espai de relació, d’aquella mena de comunicació destructiva, que sovint fem amb acusacions, insults, traient a col·lació coses del passat, i generalitzacions injustes, que en comptes d’arreglar les coses, el que fa és agreujar encara més el problema. Mai la victòria d’uns, sobre la derrota dels altres, soluciona l’arrel del conflicte. Hem de treballar incansablement per aprendre a dialogar, sempre d’igual a igual, sense imposicions, però amb propostes.

Si el marc de diàleg és desigual, on un és més fort que l’altre, i imposa el seu criteri en perjudici de l’altre, caldrà treballar la relació personal perquè no es deteriori, i donar temps al temps evitant trencar el diàleg.

Vaig ser a les EEPP de Sant Anton, en una trobada d’homenatge als grans apòstols del diàleg i la pau… Pere Casaldàliga, Arcadi Oliveres, Jaume Botey, Teresa Losada, Manel Pousa “el pare Manel”, i tants d’altres que han posat la seva vida al servei de la justícia i de la pau, i sempre al costat dels que més ho necessiten, denunciant tot allò que és injust. Aquestes persones marcant el camí. I aquest és el nostre gran repte, estar al mig del món, però amb la mirada posada en l’horitzó d’un món més just, més humà i més fraternal.

Creus que ens afectaran molt les noves variants del coronavirus?

Mira els resultats

Loading ... Loading ...
Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.