Un cop a l’any es reuneix la comunitat de regants d’un poble del Vallès, per tractar de distribuir les hores d’aigua que correspon a cadascun. La sequera ha canviat els cabals, i una cosa en teoria tan bonica com repartir-se l’aigua, es transforma en una autèntica batalla campal, fruit de la mala relació i la desconfiança entre uns i altres.
Ens trobem amb la radiografia d’una societat que no sap enraonar correctament i tampoc sap escoltar.
Vist des de fora sembla clarament que no sabem tractar els conflictes. Les discrepàncies, en lloc d’encarar-les serenament, les magnifiquem i puja el grau de crispació d’ambdues parts, el que posa de manifest que no sabem comunicar bé.
Com tot a la vida, cal entrenament, ja que sembla que estem més disposats a l’enfrontament que a les ganes de voler-se entendre. I això, cal dir-ho, és una feina que no és fàcil.
Exigeix audàcia, competència i el coratge d’estar convençuts que el món ho necessita. I el primer pas és comunicar bé, per això fa falta que el comunicador sigui capaç d’explicar de forma serena i clara allò que és essencial, però també implica un receptor disposat a escoltar. Sense aquestes dues condicions, la comunicació es fa impossible.
I aquí vindria la pregunta clau. Com desfer la capa de prejudicis que dificulten escoltar el missatge? De quina manera podem transformar la indiferència en deferència?
En primer lloc, cal establir relacions de confiança. És important que ens tractem pel nostre nom, ja que això personalitza el tracte. Caldrà parlar amb sentit comú i sensatesa, però sempre amb el respecte que mereix l’altre.
Hem de posar en comú les coses en les quals estem d’acord, però també aquelles altres amb les que no, però sempre amb la idea que pensar diferent, no és cap motiu per deixar-nos de respectar.
És una oportunitat per obrir espais de diàleg i d’escolta recíproca. És un camí que té la capacitat de canviar el món, encara que no sempre estem disposats a posar-ho en pràctica, perquè no sabem estar davant de l’altre amb l’atenció que mereix, i en lloc d’establir una cooperació amb ell, s’estableix una confrontació, i això sempre dificulta l’entesa.
Comença per fer l’esforç d’entrar en el seu univers mental per a refermar uns vincles de confiança i de diàleg. Quan entrem per aquest camí, el cor es pacifica i haurem col·laborat en fer un pas més en la cultura de la pau.
És una oportunitat per obrir espais de diàleg i d'escolta recíproca. És un camí que té la capacitat de canviar el món Click To Tweet
