Llegides les dades de l’enquesta de mobilitat en dia laborable de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) sense intenció ideològica ni voluntat d’adoctrinament, el resultat és ben clar i les polítiques han d’orientar-se en funció d’aquest resultat.
Primer, la majoria de la gent es trasllada a peu, pràcticament el 50% dels desplaçaments, que representen 9,56 milions de viatges. Malgrat aquest fet, el vianant és pels nostres governs municipals i d’una forma descarnada els de Barcelona, un residu. És el “bienqueda” perquè tot està muntat en contra seva quan hauria de ser exactament el contrari. És la forma massiva de desplaçar-se i també la més sana, molt més que l’enginy del patinet que és una màquina de fabricar obesos.
El cotxe representa el 25% dels desplaçaments i 5,56 milions de viatges. Una mica menys que l’any passat i que el 2019 que va registrar el màxim, 5,91 milions, però més que tot el període anterior des del 2013 al 2017. Per tant, la idea que el cotxe ha afluixat, si es mira amb la perspectiva d’uns anys, es veu que no és realitat.
El transport públic, sense comptar Rodalies, és a dir, bus, metro i FGC, representa només el 17,6% i aquesta és una anomalia que significa que el sistema públic no funciona o bé li manca capacitat, no té un bon intercanvi de mitjans, no està ben articulat amb Rodalies, el gran absent de l’enquesta, o tot plegat. Però és evident que la xifra és ridículament baixa, més considerant el cost que té per a l’erari públic perquè el bitllet que paguem no ho cobreix totalment.
La bicicleta i el patinet tenen una participació marginal amb 2,4% i això vol dir que amb prou feines arriben al mig milió, però per raons ideològiques són la nineta dels ulls dels governs municipals que amb aquesta i altres qüestions tenen un empatx d’ideologia de l’ideològicament correcte i un dèficit d’anàlisi de la realitat. La solució no és la bicicleta i menys el patinet. La resposta és caminar i millorar el transport públic i no fer la punyeta mentrestant als cotxes, sinó facilitar la seva activitat que és la millor manera perquè contaminin menys.
Les motocicletes tampoc aporten una gran resposta, ja que signifiquen el 4% dels desplaçaments i, per tant, no arriben al milió.
Aquestes xifres haurien de servir als poders municipals i metropolitans per reordenar, per una vegada i amb ambició, la mobilitat global de l’AMB i de Barcelona; i per desfer burrades com la del Carril Bici de Via Augusta. També hauria de servir perquè la ciutadania fos més conscient de la realitat i actués organitzadament per aconseguir que ens atenguin i ens serveixin com mereixem, començant per la gent que camina.