La Generalitat té una sanitat que no funciona

Una part important de les perspectives negres que s’han disparat a Catalunya i que han obligat a adoptar amb urgència restriccions extraordinàries es conseqüència de la lentitud en aplicar la tercera dosi. De fet, Catalunya és, junt amb Madrid, l’autonomia amb més retard en aquesta necessària operació, mentre que Galícia és la més avançada perquè va començar fins i tot abans que ho indiqués el ministeri, fent servir a fons la seva capacitat d’autogovern en matèria sanitària.

El problema català és logístic, falten mans per vacunar i no dosis. I per tant, falten llocs específics per fer vacunacions massives. Aquest fet té una conseqüència molt negativa. Tot s’acumula als Centres d’Atenció Primària que han d’atendre les seves prestacions habituals, continuar amb la vacunació i a més fer les proves de contagi que s’han multiplicat. Aquesta acumulació comporta un altre risc. Malgrat s’estableixin circuits diferenciats, és evident que es produeix una acumulació de persones, una part de les quals són portadores del coronavirus. Tot això es podia haver previst abans.

La primera responsabilitat, cal subratllar-ho, és del propi Estat, però ja se sap que el ministeri de Sanitat és un producte inexistent, una closca sense contingut. Però el govern de Catalunya no ha sabut omplir aquesta mancança amb la seva capacitat d’autogovern. Tot ve de dos fets que assenyalen amb el dit la irresponsabilitat dels qui ens governen. D’una banda, la continuada voluntat de presentar com a falsos retorns a la normalitat els períodes de descens de la corba, quan en realitat es tracta exactament d’això, que les mesures aplicades han contingut la covid que continua present. L’altra, que ara ja es formula de forma més oberta, però que era coneguda pels experts i, per tant, pels governs, és que el període màxim d’eficàcia de les vacunes és de 6 mesos, i atenció perquè l’Astra Zeneca és només de 3 mesos! Per tant, tots els vacunats abans d’aquest període, estan en període de reinfecció, que és precisament la característica més important de la nova variant Òmicron: la seva capacitat de reinfectar. D’aquí que ara, amb urgència i malament, el conseller de Sanitat anunciï la vacunació de la gent fins a 40 anys vacunada amb Astra Zeneca, perquè molts d’ells van pel món pensant que van protegits, quan en realitat aquesta defensa és molt baixa i ho és encara més davant l’Òmicron.

El que havien d’haver fet les autoritats sanitàries no és tant baladrejar l’èxit de la vacunació i no preveure de manera ordenada la vacunació preventiva amb la tercera dosi a partir del 5è -6è mes per al conjunt de la població i en el 3r. per als qui els hi van aplicar l’Astra Zeneca.

Una vegada més es posa en evidència el problema de fons de la sanitat espanyola, de la qual Catalunya no és una excepció. Després de 21 mesos de pandèmia encara no disposem d’un sistema de salut pública digna d’aquest nom. Tot comença i acaba aquí. Catalunya podia haver construït el seu, donada la mandra immensa que li produeix actuar en aquest sentit al govern Sánchez. La raó és molt concreta, una autoritat independent i forta de salut pública és una garantia per als ciutadans i un problema per al govern, perquè marca la pauta i assenyala la realitat de la situació sense tripijocs polítics. Tant discurs basat sobre estructures d’estat, aquí Aragonès, ERC i JxCat, tenia la gran oportunitat de demostrar que pot construir en benefici de tots. No ho ha fet i ara en patim les conseqüències.

Els contagis a Catalunya estan disparats. Les últimes dades assenyalen 6.700 casos al dia i 24.000 contactes. Donat que s’ha implantat la quarantena de 10 dies, això significa que cada 4 dies 100.000 catalans tenen l’obligació de quedar-se tancats a casa; un milió en 10 dies. Però aquesta obligació s’exerceix sense cap mena de control perquè ha desaparegut tot sistema de rastreig i és, per tant, una mesura de paper mullat.

D’altra banda, el compliment més gran o més petit d’aquestes quarantenes té un impacte negatiu sobre l’economia, perquè redueix la capacitat productiva i la productivitat. A aquest fet se li uneix la nova caiguda del turisme, quan s’esperava que aquestes festes de Nadal signifiquessin una important injecció. Alhora també el consum previst per enguany acabarà sent inferior al que teòricament es pensava que hi podia haver, donat la bossa d’estalvi acumulat. Però la gent desconfia davant el futur i gasta menys, fins i tot del que podria, i aquesta situació no té característiques de canviar, de manera que no es preveu que la despesa per al 2022 permeti arribar als nivells precovid.

Enguany el consum haurà crescut un 6% i probablement ho farà un altre 6%. Xifres insuficients per recuperar la caiguda que va ser superior al 12% i que es va registrar l’any passat. Una dada més que assenyala com la situació econòmica, afectada ara per la nova onada, no es normalitzarà fins ben bé d’aquí un any. Les previsions són, per tant, negatives i això ha portat a la Generalitat a adoptar mesures que són les més restrictives de totes les comunitats autònomes, com el toc de queda d’1 de la matinada a 6 del matí, i la restricció dels aforaments dels restaurants al 50%, un cop imprevist a les previsions que aquest sector tenia per a aquestes festes. Té la seva lògica. El col·lapse dels CAP pot descarregar-se sobre els hospitals, i en concret sobre les UCI que ara ja assoleixen nivells d’ocupació semblants als del Nadal passat i que calculen que el superarà àmpliament arribant a les 500 persones. Ara estem a les 340, a finals d’any.

Et sembla bé la destitució de Josep Lluís Trapero?

Mira els resultats

Loading ... Loading ...
Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Menú