De manera recurrent, l’actual president de la Generalitat, Salvador Illa, desapareix en qüestions de vital importància per a Catalunya, especialment quan el Govern central manté posicions insegures. És com si Illa preferís actuar com si no estigués al capdavant, evitant assumir postures clares en temes clau. Un exemple recent va ser l’impost a les empreses productores d’energia, cosa que posa en risc la inversió multimilionària de Repsol a Catalunya. Avui el mateix escenari es reprodueix amb el tancament programat de les centrals nuclears, un assumpte crucial per a l’economia catalana.
Actualment, les centrals nuclears representen el 60% del subministrament energètic de Catalunya, una xifra tres vegades superior a la mitjana espanyola, cosa que reflecteix el seu paper dominant en el territori. A més, 6.000 llocs de treball directes depenen d’aquesta activitat, tots ells ben remunerats, juntament amb una quantitat indeterminada de llocs de treball indirectes.
El Govern espanyol, per iniciativa de l’exministra de Medi Ambient Teresa Ribera, va decidir un calendari de tancament progressiu que fixa per al 2035 la clausura de les últimes centrals (Trillo i Vandellòs II). No obstant això, per al 2029 està programat el tancament d’Ascó I i, només dos anys després, Ascó II. Això col·loca Catalunya davant d’un cop econòmic imminent sense que ni la Generalitat ni el Govern central ofereixin solucions concretes sobre com es reemplaçarà aquesta font d’energia i a quin cost.
El precedent alemany i el seu impacte econòmic
L’experiència recent d’Alemanya hauria de servir d’advertència. La cancellera Merkel va optar per tancar de manera accelerada les centrals nuclears i substituir-les per gas natural rus. Aquesta decisió, juntament amb la competència xinesa, ha minvat la fortalesa econòmica alemanya, portant el país a una recessió prolongada. La indústria automobilística, tradicionalment sòlida, afronta un ajust sense precedents, com demostra l’anunci de Volkswagen d’acomiadar 30.000 treballadors.
La contradicció europea i espanyola
Mentre Europa considera l’energia nuclear com una font segura i necessària per reduir l’impacte climàtic, Espanya manté el seu pla de tancament. Curiosament, Teresa Ribera, ara vicepresidenta de la Comissió Europea, ha moderat la seva postura antinuclear i dona suport a un model energètic que inclou l’energia nuclear juntament amb renovables. Aquest gir deixa en evidència la frivolitat amb què es va adoptar a Espanya el calendari de tancament.
La situació actual del mix energètic espanyol per al 2024 demostra la importància de l’energia nuclear:
- Renovables: s’estima que superaran el 56% de l’electricitat produïda. La solar fotovoltaica ja lidera les fonts renovables amb el 26% del total.
- Estadístiques de l’últim any complet:
- Energia eòlica: 23,3%
- Energia nuclear: 20,7%
- Cicle combinat (gas): 17,3%
- Solar fotovoltaica: 15,1%
- Hidràulica: 9,5%
- Solar tèrmica: 4,5%
- Carbó: 2,5%
- Altres renovables: 3,7%
- Cogeneració: 3,4%
Conclusions clares
- Catalunya és, amb diferència, la comunitat més afectada, però el govern de la Generalitat roman en silenci, evidenciant la seva dependència de les directrius del Govern central.
- L’energia nuclear és la segona font més important d’energia no contaminant.
- Les fonts amb impacte en CO₂ (cicle combinat, carbó i cogeneració) continuen sent essencials i ocupen el primer lloc en el rànquing juntament amb l’eòlica (el 2024 la solar fotovoltaica).
- No pot existir un mix energètic segur sense energia nuclear ni fonts contaminants, n’ha d’existir una de les dues, ja que encara no està resolt el problema de l’emmagatzematge d’energia renovable, especialment durant la nit o condicions climàtiques adverses.
- El Govern espanyol ha d’explicar com i a quin cost, incloent-hi l’impacte en l’ocupació, pretén substituir les centrals nuclears a Espanya i, de manera especial, pel que fa a Catalunya.
- És incomprensible que Espanya segueixi un model energètic diferent del proposat per la Unió Europea, desmantellant les seves centrals nuclears mentre Europa en promou l’ús juntament amb renovables.
La Generalitat i Salvador Illa han de fer un pas endavant i oferir garanties concretes. ¿S’alinearan amb la postura europea que considera l’energia nuclear necessària i segura, o mantindran la política espanyola actual? En qualsevol cas, és urgent detallar com se substituirà aquesta energia i com impactarà en el cost del nou mix energètic català.
Loading ...
