Sigui quin sigui el resultat de la crisi oberta, sorprenentment en el debat anual de política al Parlament, el govern d’Aragonès del procés de l’1-O s’ha acabat. Està liquidat, òbviament si es trenca i també, després del que ha passat, si continua substituint al cessat Puigneró per un altre membre de JxCat.
S’ha acabat perquè l’escenificació en aquest cas ha mostrat de manera escandalosa que viuen en l’engany i de l’engany. És evident que ERC i Aragonès en cap moment van tenir intenció de complir amb el pactat a l’acord d’investidura, que concretava que no havien d’existir línies vermelles a la taula de diàleg, que tenia com a finalitat tractar del referèndum i de l’amnistia i no d’altres qüestions. També es comprometia a constituir una direcció estratègica de l’independentisme, afegint a la CUP als partits del govern i les dues principals entitats que li donen suport, l’ANC i Òmnium. Es concretava també la coordinació amb el Consell de la República, de Puigdemont, i també una altra coordinació per a les actuacions a Madrid.
Després d’un any no s’ha fet res d’això, ni hi ha intenció de fer-ho. I aquesta és la causa fonamental de l’explosió ahir al Parlament per part d’Aragonès, que té, això sí, una metxa amb el plantejament del portaveu de JxCat, Albert Batet, en anunciar que demanaria una qüestió de confiança si no es complia l’acord. Cal parar atenció a aquest punt, no va ser un ultimàtum, sinó una frase en condicional que Aragonès ràpidament va traduir en un “o amb mi o contra mi”, i en aquest sentit va convocar d’urgència el consell executiu.
I és que la realitat dura i pura per part d’ERC no és altra que la de voler a JxCat fora del govern. Però ai l’as! Ho vol sense ser responsable de la trencadissa perquè tem les conseqüències electorals. I aquest és una component del gran engany.
L’altre és la de JxCat. Volen anar més enllà amb l’independentisme. Volen confrontar-se, si cal, amb l’Estat. Segurament se sentirien més satisfets a l’oposició perquè podrien marcar més perfil propi, per exemple i sobretot ara, amb la fiscalitat, però no volen assumir el cost de quedar-se sense centenars i centenars d’apreciats llocs de treball d’alt nivell ni l’accés als recursos que la Generalitat té. Els alcaldes, capital importantíssim de JxCat, herència de CiU, també volen tenir interlocutors del seu mateix color al govern. I tot això desapareix amb el trencament. JxCat viu sota l’engany de l’abrandament independentista, d’una banda, i de voler mantenir el despatx i la moqueta oficial, d’una altra.
Si el govern continua, aquestes falsedats es mantindran i com ja estan a l’abast de tothom, l’independentisme del procés de l’1-O estarà acabat. I si es trenca, com vol ERC, per anar amb els seus aliats naturals, socialistes i comuns, encara serà més evident que l’1-O és aigua passada.
Loading ...
