El declivi de la producció d’energia nuclear, la producció s’ha anat reduint de mica en mica en els últims anys, preocupa seriosament a l’Agència Internacional de l’Energia (AIE). L’AIE subratlla que per complir els objectius de l’Acord de París i contenir el canvi climàtic, l’electricitat que no genera diòxid de carboni (CO₂), com les renovables i la nuclear, hauria de progressar al triple de ritme al qual ho ha vingut fent fins ara.
En l’actualitat la nuclear representa al voltant del 10% de la generació d’electricitat a tot el món i en els països desenvolupats aquest percentatge puja fins al 18%, el que la converteix allà a la primera font sense generació de carboni, per davant de les renovables.
Sota les polítiques actuals i les intencions dels governs, la inversió en renovables continuaria creixent, també en gas i, en menor mesura, en carbó haurien de jugar un paper important en la substitució de l’energia nuclear. No obstant això, aquesta estratègia que margina l’energia nuclear “augmentaria encara més la importància del gas per a la seguretat elèctrica dels països. Les emissions acumulades de CO₂ creixerien en 4 mil milions de tones per 2040, la qual cosa augmentarà les ja considerables dificultats per assolir els objectius d’emissions”, destaca l’informe.
Els autors de l’estudi reconeixen que la transició energètica seria possible amb menys potència atòmica, però “necessitaria un esforç extraordinari” i tindria conseqüències en termes d’augment d’emissions, d’elevació dels costos i de seguretat en l’aprovisionament. Entre aquestes conseqüències adverteixen d’un encariment dels preus de l’electricitat per als consumidors, en particular perquè un fort descens de la nuclear necessitaria una inversió addicional d’1,6 bilions de dòlars entre 2018 i 2040 en les economies avançades.
Una fita molt ambiciosa que exigeix no només massives inversions, també un augment de la capacitat de les plantes nuclears en un 80% a tot el món. Però com la nuclear està en declivi en el món desenvolupat (per exemple, a Espanya i Europa), l’AIE està preocupada perquè suposa una amenaça per als objectius climàtics i també -i molt més important- la seguretat en el subministrament energètic. A més, adverteix un encariment dels preus de l’electricitat per als consumidors per les elevades inversions que es necessitarien, per exemple, per posar en marxa noves plantes fotovoltaiques i eòliques, així com ampliar les xarxes de transport d’energia per connectar les noves instal·lacions renovables.
És a dir, que caldria molts més diners per posar en servei noves plantes solars o eòliques que el precís per a allargar la vida activa dels reactors atòmics actuals. A més, caldria ampliar les xarxes de transport per connectar les noves capacitats de renovables. Segons els càlculs de l’agència, si no hi ha noves inversions per ampliar la vida útil de les plantes existents o construir noves als països desenvolupats, la seva capacitat disminuirà en al voltant de dos terços d’aquí a 2040.
I per substituir-les no només es recorrerà a les energies renovables, sinó que tindran un paper clau tant el gas com en menor mesura el carbó. Les emissions acumulades de CO₂ s’incrementarien en 4.000 milions de tones en aquest horitzó i això faria més difícil complir amb els compromisos climàtics. El nombre de reactors nuclears en funcionament avui en dia és significativament menor que el 2010. Això, degut en gran part al tancament de 48 reactors al Japó després de la catàstrofe de Fukushima. D’altra banda, només la Xina té planejat augmentar massivament la construcció de nous reactors. Mentrestant, moltes centrals noves, en diverses parts del món, pateixen retards.
