Ja se sap, quan les barbes del teu veí vegis cremar, posa les teves a remullar.
I ara és França qui ha tocat a somet, encara que el mal ve de fa temps. El passat 7 de novembre, els ministres de l’Interior i de Justícia de França, Gérald Darmanin i Éric Dupond-Moretti respectivament, van fer una roda de premsa a Marsella per abordar la creixent preocupació pel crim organitzat i el narcotràfic al país, donada la gravetat de la situació:
El crim organitzat i el narcotràfic s’han convertit en problemes cada cop més estesos, especialment a ciutats com Marsella, que s’ha convertit en un punt crític del narcotràfic, amb freqüents ajustos de comptes entre bandes rivals. Els grups criminals estan cada cop més armats i són més violents, utilitzant fins i tot armes de guerra en els seus enfrontaments. El tràfic de drogues s’ha estès a altres ciutats franceses, creant una xarxa criminal que abasta gran part del territori nacional.
Per fer front a aquesta crisi, el govern francès ha proposat diverses mesures, com són l’augment d’efectius policials: s’ha anunciat el desplegament de més agents a les zones més afectades pel crim organitzat; la millora de la coordinació: es busca una major col·laboració entre diferents cossos de seguretat i la justícia per combatre el crim organitzat de manera més efectiva; també es busca un enduriment de les penes: s’ha proposat augmentar les sancions per als delictes relacionats amb el narcotràfic i el crim organitzat. Es planeja millorar les capacitats de vigilància i seguiment de les activitats criminals mitjançant l’ús de tecnologia avançada i la millora i extensió de programes de prevenció: s’han anunciat iniciatives per prevenir que els joves es involucrin en activitats delictives, especialment a les zones més vulnerables.
Però els desafiaments són difícils de superar perquè existeix una gran sofisticació de les xarxes criminals, que utilitzen tecnologia avançada i tenen connexions internacionals. Un altre factor de dificultat és la infiltració del crim organitzat en l’economia legal, cosa que dificulta la seva detecció i persecució. La persistència de problemes socioeconòmics en certes àrees urbanes facilita el reclutament de joves per part de les organitzacions criminals.
Aquesta crisi del crim organitzat a França ha portat el govern a adoptar una postura més ferma i a buscar solucions integrals que abordin tant els aspectes de seguretat com els factors socioeconòmics subjacents. La situació segueix sent un tema de gran preocupació per a les autoritats i la societat francesa en general.
I el cas de Catalunya (i, per descomptat, el d’Espanya) hauria de preocupar-nos per set bones raons.
La primera és òbvia: els precedents i el risc de contagi amb altres països, donat que ja existeix vinculació actualment. La Costa del Sol i Galícia són zones de forta implantació narco que no coneixen fronteres, i aquesta és una segona raó. El port de Barcelona, del qual es parla poc, és una porta d’entrada de droga a Espanya i Europa. El silenci sobre els decomisos de droga no és un bon indici. Però fets és obvi que n’hi ha. El port de Barcelona ha estat escenari de confiscacions importants de drogues en els últims mesos, destacant el seu paper com a punt d’entrada de substàncies il·lícites a Europa. Al novembre de 2024, el Servei de Vigilància Duanera de l’Agència Tributària va interceptar un camió que transportava prop de 2.600 quilos de cocaïna oculta entre matèria primera destinada a una fàbrica paperera a Tortosa. El contenidor, procedent d’Equador, havia arribat al port de Barcelona i va ser seguit fins a la seva destinació final, on es va descobrir la droga.
Al juliol de 2024, la Guàrdia Civil va confiscar més de quatre tones de cocaïna amagades en sacs d’arròs al port de Barcelona, marcant la major partida requisada fins a la data en aquesta infraestructura. L’operació va resultar en la detenció de deu persones i va desmantellar una organització criminal que operava a Espanya, Paraguai i el Regne Unit. Al març de 2024, agents de la Guàrdia Civil i de Vigilància Duanera van intervenir 419 quilos de cocaïna camuflats en un contenidor de cafè procedent de Costa Rica. La droga va ser introduïda utilitzant la tècnica coneguda com a “ganxo cec”, que implica la col·locació de la substància al contenidor sense el coneixement de l’exportador ni de l’importador.
El tercer factor és el tràfic d’haixix per via marítima, que ha augmentat significativament a Catalunya: el 2023 es van confiscar 17,5 tones d’haixix, un increment del 134,8% respecte a 2022. El 70% de l’haixix intervingut a Catalunya entra per via marítima a través de cales, platges, lleres de rius i canals. El 2023 es van registrar 13 desembarcaments a les costes catalanes, en comparació amb només 4 el 2022.
El quart factor és que Catalunya s’ha convertit en un important centre de producció i distribució de marihuana. Ja és coneguda com l’”horta de marihuana” d’Europa. Les organitzacions criminals han establert infraestructures per al cultiu i distribució de marihuana a la regió, la qual cosa ha comportat enfrontaments entre elles i el creixement del nombre d’armes de foc. Així, la producció local de marihuana se suma al problema del tràfic d’haixix importat.
El narcotràfic a Catalunya ha assolit nivells preocupants, però no hi ha preocupació per part de les autoritats. El 2023 es van detenir 1.339 persones relacionades amb el tràfic de drogues, un augment del 24% respecte a l’any anterior. Es van desmantellar 22 xarxes criminals dedicades al tràfic d’haixix el 2023, un 50% més que el 2022. Ha augmentat la violència relacionada amb el narcotràfic, amb 15 incidents violents el 2023, dels quals el 66% van implicar armes de foc. A més de les plantacions a tot el territori, el problema del narcotràfic s’ha estès més enllà de Barcelona. S’ha observat un desplaçament de l’activitat cap a zones com L’Hospitalet de Llobregat i Sant Adrià de Besòs.
Els narcopisos, abans concentrats en àrees com el Raval de Barcelona, ara es troben en aquestes zones perifèriques, cosa que determina un cinquè factor: el progressiu control territorial d’alguns barris o el seu enquistament en ells. La Mina (Sant Adrià) i Sant Cosme (El Prat) en són dos exemples, i això ens porta al sisè factor.
La situació del narcotràfic a Catalunya, incloent-hi el tràfic marítim, les plantacions de marihuana i l’exportació, representa un desafiament significatiu per a les autoritats. Catalunya s’ha convertit en un punt estratègic per al tràfic de drogues cap a Europa, cosa que ha portat a un augment de l’activitat criminal i la violència associada.
El setè factor, i que indica que ja s’ha traspassat el llindar crític, és la corrupció de personal dels cossos de seguretat. Això en un país on la corrupció política per altres motius és un problema estructural.
El 8 de novembre de 2024, es va produir la detenció d’un alt càrrec policial a Madrid, generant gran commoció. El detingut és Óscar Sánchez Gil, cap de la Secció de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) de la Policia Nacional a Madrid. Està acusat de delictes com blanqueig de capitals, suborn, tràfic de drogues i pertinença a organització criminal. La detenció va ser realitzada per la Unitat d’Afers Interns de la Policia Nacional. També va ser detinguda la seva esposa, que treballa a la comissaria d’Alcalá de Henares. Es van realitzar registres en domicilis i oficines a Madrid i Alacant. Es van trobar més de 20 milions d’euros ocults darrere de parets al domicili de Sánchez Gil a Alcalá de Henares. A més, es van trobar prop d’un milió d’euros en bitllets de 50 al seu despatx de la comissaria. La investigació vincula Sánchez Gil amb una important xarxa de narcotràfic recentment desarticulada.
Se’l relaciona amb el carregament de 13 tones de cocaïna confiscades en l'”Operació Algesires”, la major confiscació de cocaïna en la història d’Espanya. La investigació continua oberta i no es descarten més detencions. D’altra banda, no és un fet menor que entre el 2011 i el 2020 s’hagin detingut pel mateix motiu 148 Guàrdies Civils.
En el cas específic de Catalunya no s’ha produït res tan espectacular, però ja hi ha alguns casos, com a Santa Coloma de Farners (2020): el desembre de 2023, es va fixar per a l’octubre de 2024 el judici contra un caporal i dos agents dels Mossos acusats de sostreure marihuana decomissada en operacions policials per revendre-la. Els acusats s’enfronten a càrrecs per pertinença a grup criminal, delictes contra la salut pública, robatori i falsedat documental, amb peticions de penes que superen els 12 anys de presó. El novembre de 2020, tres agents dels Mossos van ser arrestats per presumptament traficar amb marihuana incautada en operacions policials. Se’ls va acusar d’apropiar-se de la droga decomissada i vendre-la en el mercat il·lícit.
Les màfies de la droga, el problema de la droga, han de formar part de l’agenda política catalana, perquè no s’ha d’esperar a una situació tan greu i tan difícil de superar com les dels Països Baixos, Suècia o França per actuar, com també hauria de formar part de l’agenda política espanyola. Que no sigui així, és un mal símptoma. La teràpia és ara i no quan la malaltia sigui gairebé incurable.
La droga a Catalunya (1): Jugant amb foc
Crida a la Conferència Només una societat civil forta i organitzada pot donar resposta als nostres problemes participa en la I Conferència cívica d’acció política. MÉS INFORMACIÓ I INSCRIPCIÓNS AQUÍ
