Les alarmes ja s’haurien d’haver disparat quan la Mocro Maffia es va consolidar als Països Baixos fins a posar en escac l’Estat. La Mocro Mafia s’ha apoderat del negoci de la droga als Països Baixos de manera significativa en els últims anys, convertint-se en una de les organitzacions criminals més poderoses i temudes d’Europa. Va sorgir a mitjans dels anys 80, formada principalment per neerlandesos d’origen marroquí. Inicialment, van començar controlant el tràfic de drogues a la ciutat de Rotterdam, un dels ports més importants d’Europa. Des d’allí, van anar expandint la seva influència i operacions. A tot això no li va ser aliena la permissivitat social i legal amb el consum de drogues, especialment la marihuana, i el foment d’un turisme d’aquesta naturalesa. Això condueix a una escalada de negoci i a drogues més dures i rendibles.
L’èxit de la Mocro Maffia es deu en gran part al seu control sobre els principals ports d’entrada de drogues a Europa: Rotterdam és la base principal d’operacions de l’organització. S’estima que entre el 50% i el 80% de la cocaïna que es consumeix a Europa passa per aquest port. A Bèlgica, el port d’Anvers s’ha convertit en un altre centre important de distribució de cocaïna controlat per la Mocro Maffia; com un càncer, el problema es ramifica. La carretera que uneix aquests dos ports és coneguda com l'”autopista de la droga” a causa de l’intens tràfic d’estupefaents.
La Mocro Maffia ha establert una àmplia xarxa de connexions internacionals que li permet dominar el mercat de la droga: vincles amb màfies del nord d’Àfrica per al tràfic d’haixix, contactes amb càrtels sud-americans per al tràfic de cocaïna, connexions amb l’Iran i altres països.
A més del narcotràfic, l’organització s’ha expandit a altres activitats criminals, complint-se així una altra llei no escrita, com la de la ramificació. Es tracta de tràfic d’armes, contraban de cigarretes i alcohol, i potser el més perillós, el tràfic de persones.
Una altra característica comuna a les grans bandes dedicades a la droga és la seva extrema violència i la seva disposició a desafiar obertament les autoritats: han amenaçat figures prominents com l’ex primer ministre Mark Rutte i la princesa hereva Caterina Amàlia d’Orange i se’ls atribueix l’assassinat del periodista Peter R. de Vries l’any 2021.
El poder econòmic de la Mocro Maffia és considerable. Només a Anvers, es calcula que el tràfic de cocaïna mou 50.000 milions d’euros, cinc vegades el pressupost de la ciutat. El 2021, les autoritats neerlandeses van interceptar 72,8 tones de cocaïna, un 74% més que el 2020, cosa que indica el creixement del negoci. La Mocro Maffia ha aconseguit establir un control gairebé hegemònic sobre el tràfic de drogues als Països Baixos i Bèlgica, aprofitant la seva posició estratègica en els principals ports europeus, les seves connexions internacionals i la seva disposició a utilitzar la violència extrema. La seva influència s’ha estès més enllà de les fronteres neerlandeses, convertint-se en una amenaça significativa per a la seguretat a tota Europa.
L’altre cas espectacular és Suècia, que comparteix amb els Països Baixos ser un empori de l’estat del benestar i una democràcia molt desenvolupada. Li ha servit de poc per afrontar l’extensió de la màfia de la droga. La situació del crim organitzat a Suècia ha assolit nivells alarmants, portant el govern a prendre mesures sense precedents, inclosa la intervenció de l’exèrcit.
La violència relacionada amb el narcotràfic ha augmentat dràsticament en els darrers anys: fins al 30 de setembre de 2023, 42 persones van ser assassinades per arma de foc i 80 van resultar ferides. Al setembre de 2023, 12 persones van morir a causa de conflictes entre clans de narcotràfic per a una població de 10,5 milions d’habitants. A tot el país s’ha registrat un augment en tiroteigs i atemptats amb bomba des de 2016. Els clans mafiosos han establert un fort control en diverses ciutats: a Estocolm, s’han identificat 1077 persones pertanyents a 40 clans de narcotràfic. Aquests grups estan involucrats en més de la meitat dels esdeveniments violents relacionats amb el crim organitzat. La màfia s’ha establert principalment a suburbis amb alta població immigrant.
La situació ha generat una crisi de seguretat i confiança en les institucions: ciutadans innocents han estat víctimes de la violència, inclòs l’assassinat d’una nena de 12 anys el 2020. La por s’ha estès als suburbis, on les bandes organitzen el tràfic de drogues i practiquen l’extorsió. La policia s’ha vist desbordada, admetent la seva impotència davant el creixent poder dels clans. Davant la gravetat de la situació, el govern suec ha pres mesures extraordinàries de tal manera que el primer ministre Ulf Kristersson ha sol·licitat que les forces armades destinin recursos per combatre el narcotràfic. L’exèrcit proporcionarà suport logístic, intel·ligència militar i coneixements contra amenaces. També s’implementaran mesures com l’ús de drons i la instal·lació de més càmeres als carrers.
Les autoritats s’enfronten a diversos obstacles en la seva lluita contra el crim organitzat. La majoria dels assassinats queden impunes a causa de la falta de capacitat d’investigació de la policia. A més, les estructures creades pels clans són duradores i difícils de desmantellar. Hi ha preocupació per la possible influència d’aquests grups en les esferes política i empresarial. La crisi ha arribat a tal punt que es compara amb situacions similars a Itàlia, on es va requerir la intervenció de l’exèrcit per combatre la Camorra i la Cosa Nostra. La situació a Suècia representa un punt d’inflexió en la lluita contra el crim organitzat a Europa, posant a prova la capacitat de l’Estat per mantenir l’ordre i la seguretat dels seus ciutadans.
Segueix a La droga a Catalunya (i 2): Quan les barbes del teu veí…