Espanya avança a passos accelerats cap a la destrucció de l’estat de dret. Dos últims fets són bombes de destrucció massiva en la seva estructura. Un és les sentències del Tribunal Constitucional sobre l’afer dels ERO de la Junta d’Andalusia. L’altre, la forma com està actuant el president del govern i l’executiu davant la imputació de la seva dona.
Avui, divendres 5 de juliol, Begoña Gómez entrarà discretament pel garatge dels jutjats de Madrid per comparèixer com a inculpada. És un fet insòlit a Europa que la dona del president del govern es trobi en aquesta situació, més quan alhora està sent investigada per la fiscalia de la Unió Europea, un afer al qual Sánchez i els seus portaveus no s’hi refereixen mai.
Tot això succeeix sense que el president del govern s’hagi dignat a donar cap explicació en el Congrés, que és on ha de parlar un president del govern, perquè són dos tipus de qüestions que afecten temes molt concrets als quals té el deure de donar la seva versió: un, el que porta la fiscalia europea, relacionat amb els fons d’aquest origen; l’altre, el del jutjat d’instrucció de Madrid.
L’única resposta ha estat acusar tothom d’embrutar el nom de la seva dona i el del seu govern, “la màquina del fang”. Però hauria estat millor que tota aquesta exuberant adjectivació hagués estat posterior a donar explicacions. Tant ell com Begoña Gómez romanen en el silenci. Com a molt, algun ministeri es refugia en l’informe de l’UCO, la unitat especialitzada de Guàrdia Civil, extraient aquells paràgrafs que diuen que no han trobat suficients elements inculpatoris, però obviant al mateix temps que, quan aquest institut armat va lliurar al jutge Carlos Peinado l’informe, l’advertia que no havia pogut tenir accés als expedients complets de les adjudicacions.
Aquesta és la raó per la qual l’afirmació que no han trobat suficients elements pren tot el seu sentit i, per tant, no és cap argument de descàrrec fins que es coneguin de manera completa els citats expedients.
Els atacs brutals que ara estan dirigits contra la justícia per part del govern contrasten amb el que deia fa poc temps el mateix Sánchez, desqualificant l’independentisme per qüestionar les decisions judicials que no els hi anaven bé. Sis mesos enrere, el ministre de Justícia, Félix Bolaños, considerava “intolerable qualsevol acusació i assenyalament de jutges” a causa de les declaracions de Miriam Nogueres, que va dir que eren indecents diversos magistrats del Suprem.
Ara els acusen de fabricar fang i d’anar més enllà de tots els límits jurídics, però és clar, tot això en l’àmbit de la justícia s’ha de poder demostrar. Però és clar que, per desgràcia, l’interès pels fets i per la realitat no existeix si aquesta pot perjudicar “als teus”.
Un magnífic i ridícul exemple és el d’un dels palmeros qualificats del president Sánchez, Jordi Évole, que des de la seva tribuna a La Vanguardia, el dissabte 8 de juny, comparava la situació de la dirigent valenciana Mónica Oltra amb Begoña Gómez. Afirmava, referint-se a l’afer judicial d’Oltra, que “passarà a la història de la infàmia política, jurídica i mediàtica d’aquest país”… “a la història de les persecucions polítiques caníbals”.
Tota aquesta riquesa d’adjectius i desqualificacions venien a tomb que un jutge havia arxivat provisionalment la causa oberta contra Oltra per intentar tapar el delicte d’abús en menors que havia comès la seva exparella. Però vet aquí que pocs dies després, la causa provisionalment arxivada es reobria i es concloïa portant a judici com a inculpada a Oltra.
Tot l’argument d’Évole presentant l’afer de Begoña Gómez com una “infàmia política i jurídica” com la d’Oltra ha quedat desballestat pels fets. Naturalment, no ha escrit res rectificant perquè, evidentment, confia en la memòria de peix de la ciutadania.
El fet és simptomàtic del problema de fons del país. La destrucció de l’estat de dret és possible perquè una proporció massa gran de persones, grups i institucions de la societat civil es comporten com els hooligans en un partit de futbol disposats a excusar sempre que el central li esmicoli la cama al davanter i a protestar escandalosament per una empenta a un jugador del seu equip al mig del camp.
En últim terme, si la democràcia i els drets es deterioren és perquè la ciutadania és incapaç de posar en primer terme els seus deures cívics.
Loading ...
