Una bretolada a Madrid, l’apallissament d’un ninot que vol representar a Sánchez en una petita concentració ultra davant la seu del PSOE al carrer Ferraz, ha llençat als ministres del govern i al portaveu del Congrés, Patxi López, pel camí del victimisme més desfermat, clamant perquè estàvem davant d’un delicte d’odi i anunciant que prendrien accions penals contra els autors.
Cal dir que en una reacció que ja ve sent clàssica, Yolanda Díaz ha discrepat públicament d’aquesta actitud dient que no hi ha causa penal. I pel que diuen la majoria dels juristes sembla que així és. Una cosa és ser un brètol i provocar animalades i una altra cosa que totes aquestes siguin punibles amb el Codi Penal en mà.
Però, el més important d’aquest afer, i el que volem subratllar a Converses, és que aquesta reacció socialista coincideix en el temps amb la seva iniciativa de despenalitzar els delictes que fan referència al maltractament de la imatge del rei i de la bandera. Ja se sap que el rei ha estat cremat, penjat, posat cap per baix i com a cap d’estat que és això té efectes sancionables, malgrat que a la pràctica s’han produït pocs casos d’aquesta condició. I tres quarts del mateix quan es crema la bandera espanyola o altres bestieses semblants. En nom de la llibertat d’expressió, el PSOE considera que això no constitueix cap mena de delicte: portar el rei a la foguera no és delicte d’odi, ara, omplir de cops de bastó un ninot que es vol que representi a Sánchez, això sí que ho és.
Ens trobem davant d’una clara mentalitat que deteriora l’estat de dret i el converteix en un estat de lleis. La diferència entre un i altre és substancial perquè en els dos casos ens guiem per normes que regulen la convivència, però en l’estat de dret aquestes s’apliquen a tothom per igual, mentre que en l’estat de lleis són utilitzades de manera diferent en funció de qui és la víctima i qui és l’agressor. Quan la imatge socialista és la maltractada, això és un delicte d’odi. Però, quan són altres, com aquella escenografia de les joventuts socialistes decapitant Rajoy, amb guillotina inclosa, quan els abertzales van penjar de la forca un ninot del rei, quan apareixien uns cartells d’Abascal amb un tret a l’esquena, o uns altres amb una foguera que cremava a la Guàrdia Civil, tot això és llibertat d’expressió. Com és llibertat d’expressió penjar cartells en els quals es declari “l’única església que il·lumina és aquella que crema”. Tot això no expressa odi. Són activitats, producte de la lliure creativitat humana.
En realitat tot seria més senzill si els nostres polítics apliquessin un principi de la llei natural que regeix tota la humanitat: no facis als altres el que no vulguis per a tu.
