Barcelona ha estat de sempre el motor de Catalunya. El seu pes econòmic ha estat sempre molt superior al que li correspondria en funció de la seva població. Ha estat així per raons diferents al llarg de la història. Primer, pel que fa al comerç, després la indústria que es desenvolupa a la ciutat en els segles XVIII i sobretot XIX i part del XX. I finalment les activitats terciàries. I en l’última fase de manera molt destacada el turisme.

Però la crisi de la pandèmia pot alterar substancialment aquesta situació. La radiografia completa la tindrem en unes seqüències successives. La primera es veurà a finals de juny, quan a partir del 21 cesi l’estat d’alarma i hi hagi una normalitat relativa. Aleshores, es podrà fer un primer recompte de víctimes, de botigues i activitats que ja no obriran. Però aquesta només serà la punta de l’iceberg perquè vindrà una segona onada que serà el resultat de la temporada d’estiu estretament vinculada al turisme. Si com sembla evident aquest és quasi inexistent, es produirà una segona onada de tancaments i de reducció d’activitat econòmica.

L’impacte de la Covid-19 en l’àmbit internacional també reduirà l’activitat exportadora, el cessament d’activitats i la finalització dels ERTOS generarà nou atur. Fins i tot, un augment del teletreball comportarà una disminució de demanada a l’àrea central de la ciutat perquè menys gent anirà a les oficines. A finals d’any, principis de gener, tindríem així la tercera onada, que seria el resultat final de tots aquests processos de reducció econòmica, amb l’interrogant d’un nou recreixement de la pandèmia. És molt possible que el resultat de tot plegat tingui l’efecte d’una caiguda del PIB superior a la de la resta de Catalunya i situaria Barcelona en una posició difícil.

Factors crítics diferents que no estan connectats a la pandèmia, com el tancament de Nissan a finals d’any, contribueixen a empitjorar l’escenari, mentre que l’Ajuntament no sembla excessivament conscient del que s’enfronta, com ho demostra l’article publicat ahir a La Vanguardia de la tinent d’alcalde Janet Sanz que segueix embolicada en disquisicions estranyes en les que l’afirmació de la “consciència de classe “(?) es barreja amb condemnes al “benefici industrial privat”, perquè  se situa per sobre l’interès general. Sembla evident que amb lògiques d’aquest tipus i amb discursos generals que clamen per compatibilitzar la recuperació econòmica amb la restricció el vehicle privat i la transició energètica, no va pel camí d’encertar amb les solucions, que per ser tals han de ser concretes. I ara per ara, les úniques concrecions visibles són tallar carreres al tràfic i pintar moltes ratlles grogues a terra.

Com política anticrisi no és certament brillant. Alhora, qüestions tan elementals i importants  per evitar la contaminació i posar al dia la ciutat, com incentivar que la flota de taxis i de vehicles de distribució de mercaderies es desplacin al motor elèctric, continuen sense estar presents en l’agenda política de l’Ajuntament, malgrat que són la causa d’una tercera part de la contaminació de la ciutat. Si la incertesa és la base del problema econòmic que ens ha portat el coronavirus, cal dir que les boiroses idees que presideixen el govern d’Ada Colau, no ajuden gens a desfer-les.

Més informacions sobre el coronavirus a ESPECIAL CORONAVIRUS

El nostre país és racista?

👉 ¡Uneix-te al nostre grup de Facebook de Converses a Catalunya!

Comentem entre tots les notícies de Catalunya per a estar informats.
Podreu consultar totes les claus del dia!

Loading ... Loading ...
Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Menú