la covid

La Covid: perill, confusió i desordre

És evident que d’alguna cosa hem de morir, però també ho és que cal protegir-se de morts anticipades més encara quan són massives. Valgui aquesta entrada per desvirtuar la frivolitat d’expressions com la indicada que justifiquen el desordre actual amb relació al perill de la Covid.

Poca broma, a Espanya ha matat ja a 108.000 persones i a Catalunya a 19.488. Per cert, que el Parlament de Catalunya, ja que no ho fa el govern, hauria d’indagar per què la nostra comunitat autònoma, que presumeix de sistema sanitari, és la primera en nombre de morts per sobre de Madrid, amb 18.935 morts, malgrat que a l’inici de la pandèmia aquesta va fer estralls a la capital espanyola. Andalusia, amb més població que Catalunya, només ha registrat 13.918 morts. Per tant, primera qüestió: què ha fallat a la sanitat catalana?

Cal considerar, amb tota la raó, que la majoria d’aquests casos responen al període de prevacunació, però, així i tot, es produeixen a Espanya centenars de morts cada setmana i això no és cap broma. És una mostra de la confusió en la qual viu la societat, que mig centenar de morts l’any provocats per la violència de gènere generin un flux d’informació quotidià extraordinari, una gran despesa pública, pactes d’estat i lleis. Mentre que els milers de morts per covid que continuen produint-se ara fins i tot amb la majoria de la població vacunada, no mereixen cap atenció i queden al marge de l’interès polític i mediàtic. Alguna cosa greu falla quan no totes les morts tenen la mateixa importància i, sobretot, quan aquestes tenen un caràcter massiu, com passa amb la covid.

La ministra de Sanitat ja fa setmanes que va fer esment que hi hauria una 4a dosi sobre la Covid, però un cop donada aquesta notícia, la qüestió ha desaparegut d’escena. Només hi ha vacunació d’aquesta mena en casos molt especials de malalts de baixa capacitat immunitària.

L’evidencia assenyala que les habituals subvariants d’òmicron, BA.2, BA.12, BA.1 i BA.2, la BA.4 i la BA.5, escapen dels anticossos que neutralitzen el virus indutits tant per la vacunació com per la infecció. Aquesta característica significa que totes aquestes variants i altres que poden sorgir són les que s’acaben convertint en dominats en una mena de cercle viciós.

A aquest fet cal afegir que segons el coneixement que es té en l’actualitat, al cap de 6 mesos de la pauta completa només queda una efectivitat de la 5a part, si bé a les persones més grans la baixada és més ràpida. La vacunació permet fer front amb més eficàcia a les noves variants i activa les cèl·lules P de memòria generades inicialment per la vacuna o infecció.

Hi ha arguments científics que assenyalen que subministrar dosis en excés pot tenir efectes perjudicials, però els resultats empírics dels quals es disposa, que procedeixen d’Israel, assenyalen que té un efecte moderat per evitar el contagi, ja que proporciona un 30% de protecció addicional. El que és clar és que en les persones més grans de 60 anys millora la protecció contra la malaltia greu i multiplica per tres el fet que aquesta no es doni. I aquest és un punt primordial perquè més que el contagi en si, el que importa és garantir que la malaltia no esdevingui greu, i això a hores d’ara només resulta possible gràcies a la vacunació.

En tot cas mentre aquesta no es produeix caldria ser molt més prudents i recuperar obligatòriament l’ús de les mascaretes en espais interiors i limitar els actes massius de gran densitat on la inhalació de virus a través de la gent pròxima és més possible. En aquest sentit, els festivals, celebracions com la Patum, no diguem ja els Sants Fermins, revelen una mentalitat contrària a la mínima prudència sanitària i a una qüestió molt important, que són els costos socials que la malaltia genera, és a dir, els costos que significa que una persona contagiï a una altra.

Un exemple ho mostra amb claredat: a Catalunya es donen baixes laborals automàtiques de 5 dies sense test. Al marge dels enganys que es poden produir per aquest mecanisme, el fet inapel·lable és que totes aquestes baixes generen un cost sobre el sistema productiu i redueixen la nostra productivitat. I tot això passa com si no hi hagués cap conseqüència, simplement perquè no es comptabilitza.

En definitiva, vivim un període confús per la covardia dels que governen, es tem actuar d’acord amb el risc existent, immersos en un desordre d’un carpe diem a lo bèstia que té com a conseqüència la multiplicació del perill.

Poca broma, a Espanya la covid ha matat ja a 108.000 persones i a Catalunya a 19.488 Click To Tweet

Malgrat el que diu l'enquesta municipal, creus que Colau tornarà a guanyar les eleccions?

Mira els resultats

Loading ... Loading ...
Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.