És un fet que des de l’inici de la pandèmia de coronavirus, el sector agroalimentari està mostrant la seva resiliència en aquest moment clau i sense precedents.
Els professionals de l’agricultura i la ramaderia estan donant una resposta exemplar des del començament de l’estat d’alarma.
Només començar la crisi, van cessar les seves protestes, recorden?, amb les que exigien uns preus justos. Van treure de les carreteres els tractors que van utilitzar com barricades i els van posar a disposició de tots nosaltres desinfectant els carrers de pobles i ciutats. Van tornar al camp i van centrar els seus esforços perquè la producció d’aliments arribés a les nostres cases, on la gran majoria ens havíem hagut de confinar per aturar l’escalada d’infeccions.
I és d’agrair, perquè, a més de la Sanitat, la producció agroalimentària és una activitat que en aquests dies de quarantena no pot parar i, a més, ha d’estar a l’altura de les necessitats d’una societat que ha hagut de canviar els seus hàbits de consum.
El sector primari segueix a peu del canó en aquesta guerra que encara no ha acabat i que sembla va per llarg. I sota aquesta pressió, les produccions han de seguir fent sota els corrents mesures de seguretat necessàries que garanteixen la màxima qualitat dels aliments juntament amb les noves mesures que requereix la situació excepcional en què ens trobem.
En aquest aspecte, la tasca dels assessors és fonamental, ja que recau en ells el seguiment i la supervisió dels cultius, les aplicacions de fertilitzants i la protecció fitosanitària, així com la resta de les tasques necessàries per al correcte desenvolupament de la plantació i l’obtenció de produccions de qualitat.
Com a President a Girona del Col·legi d’Enginyers Tècnics Agrícoles i Forestals, crec molt necessari aquest reconeixement als col·legues que es dediquen a assessorar agricultors i a ramaders.
El treball de seguiment a peu de camp s’ha fet més difícil donades les circumstàncies de confinament i ha permès acostar els assessors a una tendència que, tot i que feia anys que sense poder-ne obviar, ignoraven per falta d’una estricta necessitat perquè no era prioritària en el seu negoci. Parlem de la utilització d’eines digitals per a la seva tasca d’assessorament i gestió de les explotacions.
Les noves formes de compartir informació de forma ràpida i senzilla estan transformant no només les nostres relacions personals, sinó també les professionals. A escala d’usuari, l’ús de la tecnologia de la comunicació ens permet una cosa que, potser sembla una contradicció. Molt abans del confinament, ja havíem reduït el temps que dediquem per veure i parlar amb els nostres contactes , però, havíem incrementat el nombre de persones amb les quals vam contactar. I el més important; s’havia incrementat la informació que compartim amb cada un d’ells. Aquest potencial pot ser igualment aprofitat quan ho apliquem a l’entorn laboral.
Tots aquests canvis estan definint un nou context del sector agroalimentari. Estem en una realitat molt més digitalitzada, basada en la tecnologia i orientada cap a un consumidor que ha canviat per complet i que requereix una gran quantitat d’informació concreta sobre l’aliment que consumeix i la informació més gran que requereix està relacionada amb les primeres fases de producció .
Un cop més es posa a prova la capacitat del sector agroalimentari per adaptar-se als nous canvis.
La producció agroalimentària és una activitat que en aquests dies de quarantena no pot aturar-se Share on X
Loading ...
