bretxa salarial

La bretxa salarial entre homes i dones té solució, però no s’aplica

La recent publicació de les dades sobre la cotització a la Seguretat Social a escala provincial permet constatar, entre altres coses, la bretxa salarial entre homes i dones, fet que té conseqüències sobre la seva jubilació.

Habitualment, la forma de presentar aquest fet és atribuint a la discriminació una estructura patriarcal sobre la dona. Respon la realitat aquesta pretensió ideològica? Evidentment no. Per a igual treball, les dones no cobren menys. Potser hi ha algun cas excepcional, però evidentment no és la situació característica.

El que succeeix és que intervenen altres factors que fan que l’ingrés final sigui diferent. Quan la retribució es mesura en termes homogenis, és a dir, no en xifres brutes de percepció sinó en retribució per hora treballada, es veu clarament que la bretxa es redueix substancialment i pot situar-se, depenent del territori i el sector, entre el 7% i el 14%. Si aquest amidament s’efectua a més per segments d’edat, s’observa que les diferències fins a una determinada edat són inexistents o molt petites. I és així perquè la causa fonamental de la diferència radica en les conseqüències de la maternitat.

Aquesta representa una aturada laboral que té una penalització econòmica en les fases posteriors. Si el nombre de fills augmenta, l’efecte pot créixer, i fins i tot pot ser dissuasiu de continuar treballant. En les acadèmiques d’EUA es va observar que es produïa aquest procés de descens, que finalment era recuperat en l’edat madura, quan les universitàries s’havien pogut ressituar pel que fa a la seva producció científica.

Hi ha altres causes que creen diferències. La disponibilitat horària i l’estructura de càrrecs directius són dos exemples clars. Un cas concret és l’estudiat a les companyies d’autobusos dels EUA, en les quals es va observar que la bretxa salarial obeïa al fet que les dones evitaven els horaris nocturns i els treballs de cap de setmana, que eren els que portaven aparellats un plus econòmic.

De totes aquestes observacions, però, la més determinant en diferència és la ja apuntada maternitat. I aquest impacte és greu perquè condicionarà la percepció de la jubilació, i per tant les condicions de vida al llarg de molts anys. La dona pot haver recuperat amb el pas del temps la seva situació professional o no, però en qualsevol cas l’impacte negatiu sobre la jubilació major o menor, hi serà.

Constatada la causa decisiva de la bretxa salarial, la forma de resoldre-la és concreta i directa. Es tracta de primar la pensió de jubilació de les mares treballadores, de manera que aquesta es vegi incrementada en funció del nombre de fills, eliminant la conseqüència més gran de la bretxa salarial. Donat que l’esperança de vida de la dona és més alta que la de l’home, aquest plus en l’ingrés compensaria econòmicament la pèrdua enregistrada per la maternitat. Aquesta mesura, a més, tindria un segon efecte, també clarament positiu, incentivar la descendència qüestió clau en un país com el nostre en el qual la manca de fills garanteix un futur catastròfic per a l’economia i les pensions.

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

1 comentari. Leave new

  • José Vila Bassas
    10 desembre, 2019 20:12

    Em sembla un molt bon analisis que respon a la realitat , va al fons del problema , mallhauradement cap partit ni désquerres ni de dretes assumeix aquesta realitat . el important problema demografic espanyol , i europeu nomes te solucio facilitant la maternitat a les dones no als homes , la peça clau es la dona . curiosament el que sésta fent es dona facilitats als homes ampliant el seu temps de vacace per maternitat , no dig que sigui inutil peo casi . es la resposta de la malhadada teoria de genere que no fa mes que portansa a la desgracia

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.